Pedro Gamero del Castillo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPedro Gamero del Castillo
Biografia
Naixement20 novembre 1910 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 desembre 1984 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Pozuelo de Alarcón (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
  Ministre sense cartera[1]
9 d'agost de 1939 – 20 de maig de 1941
← Nou càrrec
Sense successió →
  Governador civil de Sevilla
gener de 1938 – desembre de 1938
Dades personals
FormacióUniversitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEmpresari
PartitFET de las JONS
Membre de
Premis
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Governador civil de la província de Sevilla
Governador civil
Modifica el valor a Wikidata

Pedro Gamero del Castillo (Sevilla, 20 de novembre de 1910 - Madrid 9 de desembre de 1984) fou un polític espanyol i figura en la guerra civil espanyola.

Primers anys[modifica]

Estudià a la Universitat de Sevilla, on es doctorà en Filosofia i Lletres i dret, i poc abans d'esclatar la guerra va obtenir una plaça de lletrat al Consell d'Estat.[2]

Gamero va entrar per primer cop en la política mentre estudiava a la Universitat de Sevilla on va ser líder del moviment estudiantil.[3] Inicialment era membre de la monàrquica Acción Española però el juliol de 1936 es va unir a la Falange Española i aviat fou nomenat governador civil de Sevilla.[3] Va participar en converses amb els líders carlins a Lisboa en 1937 per tal d'integrar-se en Falange, però els contactes fracassaren a causa del seu suport a Joan de Borbó com a hereu legítim al tron d'Espanya, encara que posteriorment Franco va fusionar els dos moviments per decret.[4] Després de l'establiment de la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista, a finals del mateix any Gamero fou nomenat membre de la seva Junta Politica, confirmant el seu estatut i ascendència dins el moviment.[3] En els darrers dies de la guerra civil va servir en l'Armada Espanyola.[3]

Paper en el govern[modifica]

Després de la guerra Gamero va posar-se sota l'ala de Ramón Serrano Suñer i esdevingué el seu protegit.[5] En 1939 esdevingué el ministre més joves del govern de Franco de la postguerra l'agost de 1939, servint com a ministre sense cartera i com a vicesecretari general del Movimiento.[3] Fins i tot fou secretari interí un moment en 1940.[6] Tanmateix Gamero no era lleial a Francisco Franco i les seves ambicions crearen problemes a Serrano Suñer. En gener de 1941 va mantenir consultes amb Hans Lazar, el secretari de premsa de l'ambaixada del Tercer Reich i li va dir que un govern de Serrano Suñer es comprometria amb les potències de l'Eix i per tant, li preguntà per tal que els nazis publicitessin públicament el seu mentor.[7] Tanmateix, Gamero era un fervent catòlic que tot i pro-alemany considerava atea la visió nazi, i va oferir un suport discret als esforços britànics per mantenir Espanya fora de la guerra a través de contactes a l'ambaixada britànica a Madrid.[8] Després que augmentaren les seves diferències amb Franco, Gamero fou el primer ministre a oferir la seva renúncia pública en març de 1941. Tanmateix, Franco no acceptà la renúncia fins a maig com a part de la reestructuració del gabinet.[9] En juliol de 1943, Gamero, amb diversos membres de les Cortes i militars d'alta graduació va demanar Franco de preparar la restauració de la monarquia en la persona de Joan de Borbó quan acabés la Segona Guerra Mundial.[4] Tement la creixent influència dels agents nazis Franco va actuar i el maig de 1941 Gamero va ser privat de la seva posició, juntament amb un nombre de pro-nazis com Dionisio Ridruejo i Sancho Dávila y Fernández de Celis.[10] Destacat cada vegada més pel seu amiguisme i corrupció financera, Gamero va ser finalment retirat del seu càrrec en el Consell d'Estat en 1943 després de fer una crida pública per a la restauració de la monarquia.[3] Va romandre com a membre del Consell d'Estat per haver aconseguit la seva plaça per oposició com a jurista.[4]

Darrers anys[modifica]

Privat del seu càrrec oficial Gamero formà part d'un complot monàrquic en 1944 per enderrocar Franco.[5] mentre també estava estretament implicat en les maquinacions de general monàrquic Alfredo Kindelán.[3] Per llavors Gamero estava convençut que el futur d'Espanya estava en una monarquia constitucional. Des de 1946 endavant va treballar en idees per a una nova constitució i es va convertir en part del consell d'assessorament privat de Joan de Borbó a l'exili d'Estoril (Portugal).[4] Es va dedicar als negocis, i va formar part o va ajudar a formar una sèrie de grans empreses espanyoles de la banca, (vicepresident del Banco Hispano Americano), immobiliàries (Vallehermoso) i construcció naval (Astilleros Españoles), i, més tard es va convertir en accionista fundador d'El País, nou diari que va exercir un paper fonamental en la transició a la democràcia.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Governs d'Espanya 1931-2008
  2. ↑ «Gobierno y Gobernadores civiles en Andalucía». Arxivat de l'original el 2014-12-22. [Consulta: 31 gener 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Philip Rees, Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890, 1990, p. 145
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Arxiu "Gamero del Castillo", Real Academia de la Historia, Madrid
  5. ↑ 5,0 5,1 E. de Blaye, Franco and the Politics of Spain, Penguin Books, 1976, p. 159
  6. ↑ Paul Preston, Franco, London: 1995, p. 258
  7. ↑ Paul Preston, Franco, London: 1995, p. 415
  8. ↑ Jimmy Burns, Papa Spy, London 2009,pp 115–116
  9. ↑ Manuel del Arco, Los 90 Ministros de Franco, Madrid 1971
  10. ↑ Preston, Franco, p. 435


Càrrecs públics
Precedit per:
Pedro Parias González 		Governador civil de Sevilla

gener-desembre 1938 		Succeït per:
Eduardo Cadenas Camino
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pedro_Gamero_del_Castillo&oldid=32611288»