Vés al contingut

Consell Privat del Comte de Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióConsell Privat del Comte de Barcelona
Dades
Tipusòrgan consultiu
consell privat Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació6 abril 1946
Data de dissolució o aboliciójuliol 1969 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaJosé María Pemán (1957–1969) Modifica el valor a Wikidata

El Consell Privat del Comte de Barcelona va ser una organització privada de Joan de Borbó amb caràcter d'organisme consultiu.

Història

[modifica]

Després de traslladar-se a Portugal en 1946 i assentar-se a Estoril, Joan de Borbó va conformar el seu consell privat el 6 d'abril de 1946.[1] Va celebrar la seva primera reunió al març de 1947, establint que qualsevol negociació amb els dissidents republicans mai aniria més lluny de les concessions de la Constitució canovista de 1876; línia contradita poc més tard per unes declaracions del pretendent Borbó, relatives a la defensa d'un plebiscit a Espanya sobre la forma de govern.[2] No obstant això durant la seva primera dècada d'activitat va ser poc més que una distinció honorífica; va canviar operativament després de l'entrada en 1956 de Gonzalo Fernández de la Mora i l'aparició en 1957 de la figura d'una comissió permanent que tractés de potenciar l'activitat de l'ens.[3] Va estar compost per al voltant de 90 membres,[n. 1] més o menys actius,[5] la major part dels quals pertanyien a l'aristocràcia financera.[4] D'altra banda el comte de Barcelona va comptar també amb un altre òrgan polític, el secretariat polític, que feia d'òrgan executiu.[5] Ha arribat a ser descrit com un òrgan «inoperant i heterogeni»[6] i com a freturós «de dinamisme i resultats».[7] L'organisme, que va negar qualsevol suport a José María Gil-Robles, un dels seus membres, després de la seva participació en la reunió de Múnic amb polítics de la dissidència franquista, procediria a expulsar-lo.[8] Coincidint amb la designació efectuada per Franco de Joan Carlos de Borbó com a successor a la prefectura de l'estat, l'òrgan va ser dissolt al juliol de 1969 (igual que el secretariat),[9][10] quan aleshores era José María Pemán president de l'organització.[11]

Notes

[modifica]
  1. 91;[4] 92.[5]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]