Walter Nowotny

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaWalter Nowotny
Walter Nowotny.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 7 de desembre de 1920
Baixa Àustria Gmünd, Baixa Àustria
Mort 8 de novembre de 1944(1944-11-08) (als 23 anys)
Baixa Saxònia Hesepe, Baixa Saxònia
Sepultura Zentralfriedhof
Altres noms "Nowi", "Tigre de Wolchowstroj"
Activitat professional
Ocupació Aviador i militar
Període en actiu 1939 – 1944
Lleialtat Àustria Àustria (fins a 1938)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Arma/servei Luftwaffe
Rang Major de la Luftwaffe Major
Unitat militar JG 54, JG 101 i Kommando Nowotny
Comandaments I./JG 54, JG 101, Kommando Nowotny
Batalles/guerres
Condecoracions i honors Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants
Altres dades
Partit polític Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

El major Walter "Nowi" Nowotny (7 de desembre de 1920 – 8 de novembre de 1944) va ser un as de l'aviació alemany, nascut austríac, durant la Segona Guerra Mundial. Va aconseguir 258 victòries aèries en 442 missions de combat. Nowotny aconseguí 255 d'aquestes victòries al Front Oriental i 3 mentre que volava en un dels primers caces a reacció, el Messerschmitt Me 262, durant la defensa del Reich. Aconseguí la majoria de les seves victòries volant amb un Focke-Wulf Fw 190, i una cinquantena mentre volava amb un Messerschmitt Bf 109.[1]

Nowotny s'allistà a la Luftwaffe el 1939, completant el seu entrenament com a pilot el 1941, sent destinat al, al Front Oriental. Nowotny va ser el primer pilot a aconseguir 250 victòries (194 d'elles durant el 1943), sent el 8è militar condecorat amb la cobejada Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants el 19 d'octubre de 1943. Per motius de propaganda se li ordenà que abandonés els vols operatius.

De tornada al servei al front al setembre de 1944, Nowotny provà i desenvolupà tàctiques pel caça a reacció Messerschmitt Me 262. Va aconseguir 3 victòries més amb aquest tipus d'avió abans de matar-se en estavellar-se després d'un combat amb els caces de la USAAF el 8 de novembre de 1944. Després de la seva mort, la primera ala operativa de caces a reacció, Jagdgeschwader 7 "Nowotny", va ser anomenada així en honor seu.[2]

Biografia[modifica]

Walter Nowotny va néixer a Gmünd, un poble de la Baixa Àustria. El seu pare, Rudolf Nowotny, era un funcionari ferroviari; els seus dos germans, Rudolf i Hubert, esdevindrien oficials al Heer (Hubert va morir en acció a Stalingrad[3]). Entre 1925 i 1935 la seva família va viure a Schwarzenau, fins que el seu pare va ser traslladat a Mistelbach, al nord de Viena. Walter cursà la primària a Schwarzenau abas de graduar-se al Bundesoberrealschule de Waidhofen an der Thaya. A més, durant aquests anys va cantar al cor del monestir cistercenc de l'Abadia de Zwettl.[4]

A causa dels trasllats del seu pare, Nowotny cursà la secundària a Laa an der Thaya, on es diplomà al maig de 1938. Durant l'adolescència, Nowotny va estar interessat en tota mena d'esports: el 1935 jugà al futbol a l'equip escolar a Waindhofen; i el 1937 ocupà el primer lloc en llançament de javelina i el tercer en la cursa dels 1.000 metres als campionats de la Baixa Àustria. Nowotny també assistí als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 celebrats a Berlín. Per complir amb el seu servei de treball, s'uní a la Luftwaffe l'1 d'octubre de 1939.[5]

Inici a la Luftwaffe[modifica]

L'entrenament militar bàsic de Nowotny començà al 2. Flieger-Ausbildungsregiment 62 de Quedlinburg (1 d'octubre-15 de novembre de 1939), continuant al Luftkriegschule 5 de Breslau-Schöngarten (16 de novembre de 1939-30 de juny de 1940)[5][Notes 1] Va ser promogut a Fahnenjunker-Gefreiten l'1 de març de 1940 i, un mes després, l'1 d'abril, a Fahnenjunker-Unteroffizier. L'1 de juliol tornà a ser promocionat, aquest cop a Fähnrich. Completà el seu entrenament com a pilot i rebé la Insígnia de Pilot el 19 d'agost de 1940.[6] Nowotny també es preparà com a pilot de caça al Jagdfliegerschule 5 de Wien-Schwechat (1 d'agost-15 de novembre de 1940); la mateixa acadèmia a la qual Hans-Joachim Marseille havia assistit un any abans. Un dels seus professors al Jagdfliegerschule 5 va ser l'as austrohongarès de la I Guerra Mundial Julius Arigi. Allà Nowotny es va fer amic de Karl Schnörrer i de Paul Galland, el germà petit del General der Jagdflieger Adolf Galland. Paul Galland reclamà 17 victòries aèries amb el Jagdgeschwader 26 (JG 26) al Canal abans que fos abatut i mort per un Supermarine Spitfire de la RAF el 31 d'octubre de 1942.[7] Després de graduar-se del Jagdfliegerschule 5, Nowotny va ser traslladat al I./Ergänzungs-Jagdgruppe Merseburg el 16 de novembre de 1940, volant caces de cobertura per a la indústria de Leuna.[8]

Amb el Jagdeschwader 54[modifica]

Nowotny va ser destinat al Ergänzungsstaffel (esquadró d'entrenament/suplement) del Jagdgeschwader 54 (JG 54) l'1 de desembre de 1940.[Notes 2] El JG 54 en aquells moments estava comandat pel major Hannes Trautloft. Nowotny de nou va ser traslladat, aquest cop al 9è Staffel del JG 54 (9./JG 54), l'anomenat Teufelsstaffel (Esquadró del Diable), on va ser preparat per veterans del front (23 de febrer – 25 de març de 1941). Entre el 25 de març de 1941 i el 10 de març de 1942 Notwotny volà amb el Stabsstaffel del Ergänzungs-Jagdgruppe JG 54, on va ser promogut a leutnant l'1 d'abril de 1941, efectiu des de l'1 de febrer de 1941.[9]

Nowotny volà un Messerschmitt Bf 109 E-7 "Blanc 2" en la seva 24a missió operativa el 19 de juliol de 1941, reclamant les seves dues primeres victòries, dos biplans Polikarpov I-153 de la Força Aèria Soviètica (VVS) KBF's 12 OIAE/61 BAB sobre Saaremaa. En el transcurs de la mateixa acció va ser abatut per Aleksandr Avdéiev, també amb un I-153. D'acord amb els arxius soviètics no es va perdre cap avió soviètic en el combat. Nowotny passà 3 dies en un bot al golf de Riga, en una ocasió gairebé va ser capturat per un destructor soviètic, però finalment aconseguí arribar fins a la costa letona.[10] Durant la resta de la seva carrera de combat, el supersticiós Nowotny sempre portà els pantalons que va portar durant 3 dies al golf de Riga, amb una única excepció: la seva darrera sortida a el 8 de novembre de 1944, quan va ser mort volant amb un Me 262.[11]

El Fw 190

Nowotny es recuperà ràpidament i el 31 de juliol va reclamar haver abatut un hidroavió Beriev MBR-2 al nord-oest de Saaremaa i un bombarder Iliuxin DB-3 al sud de l'illa.[12]

El 1942, Nowotny incrementà la seva xifra de victòries, reclamant la 30a i la 31a l'11 de juliol sobre el cap de pont de Woltxow, que li comportaren rebre la Copa d'Honor de la Luftwaffe el 14 de juliol de 1942.[13] Nowotny va abatre 5 avions en un únic dia (20 de juliol) i 7 el 2 d'agost. Després d'haver abatut 3 avions enemics l'11 d'agost, Nowotny realitzà 3 passades de victòria sobre l'aeròdrom, malgrat tenir l'avió malmès. En l'aterratge, el seu avió mig s'estavellà, patit ferides moderades. Walter Nowotny va ser condecorat el 4 de setembre amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, després de les seves 56 victòries aèries. La Creu de Cavaller li comportà un permís a Viena. Allà, els germans Hubert i Walter es veieren per darrer cop, abans que Hubert fos mort a Stalingrad.[3][14] El Leutnant Nowotny va ser fet Staffelkapitän del 1./JG 54 el 25 d'octubre, substituint el Oberleutnant Heinz Lange.[15]

Al gener de 1943, el JG 54 començà a rebre l'àgil caça Focke-Wulf 190.[16] Amb els nous avions, Nowotny assolí una taxa de victòries sense precedents, sovint abatent més de dos avions cada dia durant setmanes. Nowotny, Karl Schnörrer (parella de Nowotny des de 1942) Anton Döbele i Rudolf Rademacher formaren un equip anomenat Teufelskette ("cadena de diables") o el "Nowotny Schwarm", que durant el transcurs de la guerra assoliren 524 victòries entre tots ells, convertint-se en l'equip de més èxit de la Luftwaffe.[17]

El 16 de març Nowotny arribà a la seva 72a victòria.[18] Arribà al centenar el 5 de juny de 1943 en la seva 344 missió de combat.[19] Pel 24 de juny ja en portava 124.[20] El 21 d'agost va ser nomenat Gruppenkommandeur del I./JG 54. Només durant el mes d'agost va abatre 49 avions, igual que el Jagdgeschwader 52 (JG 52) d'Erich Hartmann, fent pujar el comptador de Nowotny fins a les 161 victòries.[21] L'1 de setembre assolí 10 victòries en dues sortides, arribant a les 183.[22][23] 72 hores després, aquesta xifra havia crescut fins a les 189, atorgant-se-li les Fulles de Roure per a la seva Creu de Ferro el 8 de setembre. La condecoració havia de ser atorgada de mans del mateix Führer el 22 de setembre de 1943; però quan arribà el dia, Nowotny ja havia arribat a les 200 victòries el 8 de setembre i, pel 15 de setembre, a les 215, convertint-se en el pilot de la Luftwaffe amb més victòries en aquells moments.[22] Dos Lavotxkin La-5 i un Iakolev Yak-9 el 17 de setembre van fer que la xifra augmentés fins a les 218 victòries, rebent per tant les Espases per a la seva Creu de Ferro. La planejada presentació de les Fulles de Roure es convertí, per tant, en una cerimònia d'Espases.[22]

Diamants[modifica]

Nowotny va ser romogut a Hauptmann el 21 de setembre de 1943, després de la seva 225a victòria.[23] El 14 d'octubre esdevingué el primer pilot a assolir les 250 victòries, després de 442 missions de combat. Nowotny ho celebrà a Vilna, quan rebé una trucada telefònica del mateix Adolf Hitler, anunciant-lo que havia estat condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, Fulles de Roure, Espases i Diamants, sent el 8è dels 27 homes que la rebrien.[24]

Els Diamants li van ser atorgats per Hitler al Wolfsschanze, prop de Rastenburg el 19 d'octubre de 1943. Nowotny immediatament va gaudir d'unes breus vacances a Viena abans d'haver de tornar a la seva unitat al front. El 29 d'octubre Nowotny condecorà amb la Creu de Cavaller el Oberfeldwebel Otto Kittel. Durant uns quants dies volaria com a ajudant de Karl Schnörrer, ajudant-lo a acumular victòries. L'11 de novembre, Anton Döbele va ser mort quan perseguia un Il-2 Sturmovik; i l'endemà, Schnörrer va quedar molt mal ferit després d'estavellar-se volant a baixa alçada. Schnörrer va ser substituït pel Unteroffizier Ernst Richter com a parella de Nowotny. Amb Richter, Nowotny reclamà les seves dues darreres victòries al Front Oriental, el 15 de novembre de 1943. En total Nowotny havia aconseguit 255 victòries confirmades, a més de 50 més sense confirmar, abans de ser retirat de la línia del front.[25]

Nowotny va ser enviat a una gira de propaganda per Alemanya, que inclogué la presentació de la Creu de Cavaller de la Creu del Mèrit de Guerra a l'enginyer ferroviari August Kindervater el 7 de desembre de 1943. Poc abans de Nadal, visità la fàbrica de Focke-Wulf a Bad Eilsen, on es trobà amb el Professor Kurt Tank. El batlle de Viena Dipl.-Ing.[Notes 3] Hannes Blaschke atorgà a Nowotny l'Anell d'Honor de la ciutat l'11 de gener de 1944; i la presentació va tenir lloc una setmana després. La seva següent visita oficial va ser al Büromaschinenfabrik de Zella-Mehlins, abans de tornar breument al Jagdgeschwader 54. Nowotny va ser fet Geschwaderkommodore del Jagdgeschwader 101 (JG 101) i comandant del Jagdfliegerschule 1, una escola de pilots de caça de la Luftwaffe a Pau, al sud de França, a l'abril de 1944.[26]

Kommando Nowotny i mort[modifica]

Me 262 A, 25 d'abril de 1945

Al setembre de 1944, Nowotny va ser nomenat comandant d'una unitat especialitzada anomenada Kommando Nowotny, que volaria amb els nous desenvolupats Messerschmitt Me 262 a l'aeròdrom d'Osnabrück. La unitat no només havia de fer front l'enemic, sinó que també havia de realitzar la fase de proves del Me 262, així com desenvolupar les tàctiques apropiades per a una unitat de reactors.[27]

Els generals Alfred Keller i Adolf Galland havien programat una inspecció a Achmer pel vespre del 7 de novembre de 1944. Galland ja l'havia visitat en diverses ocasions i estava molt preocupat per l'alta taxa de problemes mecànics i l'èxit escàs assolit pels Me 262. Després d'inspeccionar els nous aeròdroms a Achmer i Hesepe, va quedar-se a la caserna de Penterknapp discutint els problemes detectats durant les darreres setmanes. Diversos pilots expressaren obertament els seus dubtes sobre el fet que el Me 262 estigués preparat per a les operacions de combat.[28]

L'endemà al matí, 8 de novembre de 1944, els generals arribaren de nou al post de comandament de Nowotny i Keller declarà que els asos dels anys passats s'havien tornat uns covards, així com que la Luftwaffe havia perdut el seu esperit de combat.[29] Poc després, arribà la notícia que s'aproximava una gran formació de bombarders. Dos rotten de Me 262 estaven preparats per enlairar-se: Erich Büttner i Franz Schall a Hesepe, i Nowotny i Günther Wegmann a Achmer. Inicialment només Schall i Wegmann aconseguiren enlairar-se perquè Büttner tenia una roda malament i les turbines de Nowotny inicialment no volien engegar-se. Amb una mica de retard, Nowotny s'enlairà i s'enfrontà en solitari a l'enemic, car Schall i Wegmann ja s'havien retirat de l'acció després de patir danys. Nowotny va transmetre per ràdio que havia abatut un B-24 Liberator i un P-51 Mustang abans d'informar que un motor li fallava i de fer una transmissió entretallada que contenia la paraula "cremant"[30] Helmut Lennartz afirmà:

« Recordo molt bé com Nowotny s'estavellà. El Feldwebel Gossler, un operador de ràdio de la nostra unitat, havia instal·lat una ràdio a l'aeròdrom. Mitjançant aquest aparell escoltàvem les comunicacions radiofòniques amb l'avió de Nowotny. Les seves darreres paraules van ser "estic en flames" o "està en flames". Les paraules no s'entenien bé.[31] »
Tomba de Walter Nowotny al Zentralfriedhof de Vienna
Memorial a Epe.

No està clar si Nowotny va morir a causa d'una fallada del motor o perquè va ser abatut pel capità Ernest Fiebelkorn (20è Grup de Caces) i pel tinent Edward Bubby Haydon (357è Grup de Caces) de la USAAF a l'est de Hesepe. Als darrers anys també s'ha proposat que el vencedor de Nowotny podria haver estat el tinent Robert W. Stevens del 364è Grup de Caces. Molts testimonis van veure el Me 262 A-1 110 400 "Blanc 8" de Nowotny caient verticalment dels núvols i estavellant-se a Epe, a uns 2,5km a l'est de Hesepe.[32][33] La Wehrmacht anuncià la seva mort el 9 de novembre de 1944 mitjançant el Wehrmachtbericht.[34]

Notwony va rebre un funeral d'estat a Viena. La guàrdia d'honor estava formada pel seu amic Karl Schnörrer, l'Oberst Gordon Gollob, el Major Rudolf Schoenert, el Hauptmann Heinz Strüning, el Major Josef Fözö i el Major Georg Christl. L'elogi va ser pronunciat pel General der Jagdflieger Adolf Galland i pel Generaloberst Otto Deßloch. Nowotny va ser enterrat al Zentralfriedhof de Viena, en una tomba finançada per la ciutat, llavors encara part de l'Alemanya Nazi. A partir d'una iniciativa dels Verds, amb el suport dels socialdemòcrates, es retirà l'estatus d'honor el 2003.[35]

Historial militar[modifica]

Dates de promoció[modifica]

Gefreiter Fahnenjunker-Gefreiten – 1 de març de 1940
Unteroffizier Fahnenjunker-Unteroffizier – 1 d'abril de 1940
Fähnrich Fähnrich – 1 de juliol de 1940
Leutnant de la Luftwaffe Leutnant – 1 d'abril de 1941 (antiguitat de l'1 de febrer de 1941)
Oberleutnant de la Luftwaffe Oberleutnant
Hauptmann de la Luftwaffe Hauptmann - 21 de setembre de 1943
Major de la Luftwaffe Major

Condecoracions[modifica]

Creu de Ferro de 2ª classe Creu de Ferro de 2a classe[36]
Creu de Ferro de 1ª classe Creu de Ferro de 1a classe[36]
Insígnia de Ferit 1939 en Negre Insígnia de Ferit 1939 en Negre[36]
Creu Alemanya d'Or Creu Alemanya d'Or - 21 d'agost de 1942 com a Leutnant al I./JG 54[37]
Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42[36]
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro Creu de Cavaller de la Creu de Ferro – 4 de setembre de 1942 com a pilot al 9./JG 54[38][Notes 4]
Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure Fulles de Roure – 4 de setembre de 1943 com a Staffelkapitän del 1./JG 54 (293è)[39]
Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases Espases – 22 de setembre de 1943 com a 'Gruppenkommandeur del I./JG 54 (37è)[39]
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro en Or amb Fulles de Roure, Espases i Diamants Diamants – 19 d'octubre de 1943 com a Gruppenkommandeur del I./JG 54 (8è)[39]
Insígnia Combinada de Pilot-Observador Insígnia Combinada de Pilot-Observador en Or i Diamants[36]
Passador de vol Operatiu per a pilots de caça Passador de Vol Operatiu per pilots de caça en or amb barra "400" (17 de maig de 1942)[36]
Creu de la Llibertat de 1ª classe Orde de la Creu de la Llibertat de 1a classe (Finlàndia)[36]
6 mencions al Wehrmachtbericht
Copa d'Honor de la Luftwaffe (14 de juliol de 1942)[36]
Anell d'Honor de la ciutat de Viena (11 de gener de 1944)[40]

Referències al Wehrmachtbericht[modifica]

Data Text original aparegut al Wehrmachtbericht Traducció
2 setembre 1943 Oberleutnant Nowotny, Führer einer Jagdfliegergruppe, erzielte gestern zehn Luftsiege.[41] L'Oberleutnant Nowotny, líder de grup d'un grup de caces, ahir va assolir 10 victòries aèries.
9 Setembre 1943 Deutsche und rumänische Fliegerverbände unterstützten auch gestern in zahlreichen Einsätzen die Truppen des Heeres. Dabei erzielte Oberleutnant Nowotny, Führer einer Jagdfliegergruppe, seinen 196. bis 200. Luftsieg.[42] Les forces aèries alemanya i romanesa de nou donaren suport a les tropes de l'exèrcit amb nombroses missions. L'Oberleutnant Nowotny, líder de grup d'un grup de caces, assolí les seves victòries aèries de 196 a 200.
16 Setembre 1943 Oberleutnant Nowotny, Führer einer Jagdfliegergruppe, schoß in den beiden letzten Tagen an der Ostfront 12 feindliche Flugzeuge ab und errang damit seinen 215. Luftsieg.[43] Oberleutnant Nowotny, líder de grup d'un grup de caces, va abatre 12 avions enemics al front oriental durant els 2 darrers dies i assolí la seva 215a victòria aèria.
10 octubre 1943 Hauptmann Nowotny erhöhte durch acht Abschüsse die Zahl seiner Luftsiege auf 231.[44] El Hauptmann Nowotny incrementà la xifra de victòres aèries a 231 amb 8 de noves.
15 October 1943 Hauptmann Nowotny, Gruppenkommandeur in einem Jagdgeschwader, erzielte gestern an der Ostfront den 250. Luftsieg.[45] El Hauptmann Nowotny, líder de grup d'una ala de caces, arribà ahir a la seva 250a victòria aèria al front oriental.
9 November 1944 Gruppenkommandeur Major Walter Nowotny, Inhaber der höchsten deutschen Tapferkeitsauszeichnung, fand im Luftkampf nach Abschuß seines Gegners den Heldentod. Mit ihm verliert die deutsche Luftwaffe einen ihrer erfolgreichsten Jagdflieger, der insgesamt 258 Luftsiege errungen hat.[34] El commandant de grup Major Walter Nowotny, receptor de la màxima condecoració alemanya a la valentia, trobà ahir la mort d'un heroi en combat aeri després d'haver abatut el seu adversary. Amb ell la Luftwaffe perd un dels seus pilots de caça de més exits, el qual havia assolit 258 victòries aèries..

Notes[modifica]

Notes a peu[modifica]

  1. L'aeroport de Breslau-Schöngarten actualment és el Copernicus Airport Wrocław.
  2. Per a una major explicació del significat de la designació de les unitats de la Luftwaffe, veure Organització de la Lufwaffe.
  3. Dipl.-Ing. (German: Diplom Ingenieur - Enginyer) és un prefix alemany que indica que és un titulat universitari en enginyeria.
  4. According to Scherzer as pilot in the 3./JG 54.[39]

Referències[modifica]

  1. Spick 1996, p. 227.
  2. Forsyth 2008, p. 22.
  3. 3,0 3,1 Held 1998, p. 48.
  4. Fraschka 1994, p. 113.
  5. 5,0 5,1 Held 1998, pp. 15, 17–19.
  6. Held 1998, p. 23.
  7. Held 1998, p. 25.
  8. Williamson 2006, p. 19.
  9. Held 1998, p. 27.
  10. Bergstrom 2007, p. 36.
  11. Bergström and Mikhailov 2000, p. 127.
  12. Weal 2001, p. 46.
  13. Held 1998, p. 41.
  14. Weal 2001, p. 60.
  15. Held 1998, p. 50.
  16. Held 1998, p. 54.
  17. Held 1998, p. 69.
  18. Held 1998, p. 62.
  19. Held 1998, p. 83.
  20. Held 1998, p. 87.
  21. Weal 1995, p. 67.
  22. 22,0 22,1 22,2 Weal 2001, p. 102.
  23. 23,0 23,1 Held 1998, p. 90.
  24. Fraschka 1989, p. 111, 113.
  25. Held 1998, pp. 108, 114, 118, 122, 124.
  26. Held 1998, pp. 125–134.
  27. Fraschka 1994, pp. 114, 115.
  28. Boehme 1992, pp. 61, 62.
  29. Fraschka 1994, p. 116.
  30. Morgan and Weal 1998, p. 28.
  31. Boehme 1992, p. 63.
  32. Boehme 1992, p. 62.
  33. Forsyth 2008, p. 14.
  34. 34,0 34,1 Die Wehrmachtberichte 1939-1945 Band 3, p. 327.
  35. Held 1998, p. 157.
  36. 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 36,5 36,6 36,7 Berger 1999, p. 250.
  37. Patzwall and Scherzer 2001, p. 334.
  38. Fellgiebel 2000, p. 327
  39. 39,0 39,1 39,2 39,3 Scherzer 2007, p. 573.
  40. Held 1998, p. 130.
  41. Die Wehrmachtberichte 1939-1945 Band 2, p. 553.
  42. Die Wehrmachtberichte 1939-1945 Band 2, p. 556.
  43. Die Wehrmachtberichte 1939-1945 Band 2, p. 563.
  44. Die Wehrmachtberichte 1939-1945 Band 2, p. 579.
  45. Die Wehrmachtberichte 1939-1945 Band 2, p. 582.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walter Nowotny Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Berger, Florian (1999). Mit Eichenlaub und Schwertern. Die höchstdekorierten Soldaten des Zweiten Weltkrieges (in German). Wien, Austria: Selbstverlag Florian Berger. ISBN 3-9501307-0-5.
  • Bergström, Christer; Mikhailov, Andrey (2000), Black Cross / Red Star Air War Over the Eastern Front, Volume I, Operation Barbarossa 1941, California: Pacifica Military History. ISBN 0-935553-48-7.
  • Bergström, Christer (2007). Barbarossa - The Air Battle: July–December 1941. London: Chervron/Ian Allen. ISBN 978-1-85780-270-2.
  • JG 7 The World's First Jet Fighter Unit 1944/1945. Schiffer Publishing Ltd, 1992. ISBN 0-88740-395-6. .
  • Fellgiebel, Walther-Peer (2000). Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939-1945. Podzun-Pallas. ISBN 3-7909-0284-5.
  • Forsyth, Robert (2008). Jagdgeschwader 7 'Nowotny'. Osprey Publishing. ISBN 978-1-84603-320-9.
  • Fraschka, Günther (1994). Knights of the Reich. Atglen, Pennsylvania: Schiffer Military/Aviation History. ISBN 0-88740-580-0.
  • Hagen, Hans-Peter (1998). Husaren des Himmels Berühmte deutsche Jagdflieger und die Geschichte ihrer Waffe (in German). Rastatt, Germany: Moewig. ISBN 3-8118-1456-7.
  • Held, Werner (1998). Der Jagdflieger Walter Nowotny Bilder und Dokumente (in German). Stuttgart, Germany: Motorbuch Verlag. ISBN 3-87943-979-6.
  • Morgan, Hugh and Weal, John (1998). German Jet Aces of World War 2. London: Osprey Publishing. ISBN 1-85532-634-5.
  • Obermaier, Ernst (1989). Die Ritterkreuzträger der Luftwaffe Jagdflieger 1939 - 1945 (in German). Mainz, Germany: Verlag Dieter Hoffmann. ISBN 3-87341-065-6.
  • Patzwall, Klaus D.; Veit Scherzer (2001). Das Deutsche Kreuz 1941 - 1945 Geschichte und Inhaber Band II (in German). Norderstedt, Germany: Verlag Klaus D. Patzwall. ISBN 3-931533-45-X.
  • Schaulen, Fritjof (2004). Eichenlaubträger 1940 - 1945 Zeitgeschichte in Farbe II Ihlefeld - Primozic (in German). Selent, Germany: Pour le Mérite. ISBN 3-932381-21-1.
  • Scherzer, Veit (2007). Ritterkreuzträger 1939 - 1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (in German). Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag. ISBN 978-3-938845-17-2.
  • Spick, Mike (1996). Luftwaffe Fighter Aces. New York: Ivy Books. ISBN 0-8041-1696-2.
  • Thomas, Franz (1998). Die Eichenlaubträger 1939–1945 Band 2: L–Z (in German). Osnabrück, Germany: Biblio-Verlag. ISBN 3-7648-2300-3.
  • Weal, John (1998). Focke-Wulf Fw 190 Aces of the Russian Front. Osprey Publishing. ISBN 1-85532-518-7.
  • Weal, John (2001). Jagdgeschwader 54 'Grünherz'. Osprey Publishing. ISBN 1-84176-286-5.
  • Williamson, Gordon (2006). Knight's Cross with Diamonds Recipients 1941-45. Osprey Publishing. ISBN 1-84176-644-5.
  • Helden der Wehrmacht - Unsterbliche deutsche Soldaten. München, Germany: FZ-Verlag GmbH, 2004. ISBN 3-924309-53-1.
  • Die Wehrmachtberichte 1939-1945 Band 2, 1. Januar 1942 bis 31. Dezember 1943 (in German). München: Deutscher Taschenbuch Verlag GmbH & Co. KG, 1985. ISBN 3-423-05944-3.
  • Die Wehrmachtberichte 1939-1945 Band 3, 1. Januar 1944 bis 9. Mai 1945 (in German). München: Deutscher Taschenbuch Verlag GmbH & Co. KG, 1985. ISBN 3-423-05944-3.


Precedit per:
Oberstleutnant Erich von Selle
Comandant del Jagdgeschwader 101
1 d'abril de 1944 – 10 de setembre de 1944
Succeït per:
Major Hans Knauth
Precedit per:
Ningú
Comandant del Kommando Nowotny
26 de setembre de 1944 – 8 de novembret de 1944
Succeït per:
Major Erich Hohagen