Vés al contingut

Llançament de javelina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'esportLlançament de javelina
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Tipusllançament Modifica el valor a Wikidata
Llançador de javelina. Enòcoa de figures vermelles àtic, ca. 450 aC. Museu del Louvre

El llançament de javelina és una prova de l'atletisme actual, on es llança amb la mà una javelina, feta de metall o fibra de vidre. Forma part del programa olímpic com a especialitat i com a part de les proves combinades de l'heptatló i decatló.

Antigament, la javelina era una arma, més lleugera que una llança.

Història

[modifica]

El llançament de javelina, així com d'altres proves atlètiques, va evolucionar a partir d'una activitat quotidiana relacionada tant amb la caça com amb la guerra. Així, ja va formar part de les proves dels primers Jocs Olímpics del 708 aC, junt amb el llançament de disc, la cursa i la lluita. Igualment, era una de les proves del pentatló antic, junt també amb la lluita, els salts i la cursa de 180 metres. Els documents testimonien diferents tipus de llançament de javelina: el llarg, molt similar a l'actual, amb punteria i damunt d'un cavall. A partir de les imatges conservades en vasos i atuells, els investigadors no es posen d'acord si el llançament es feia en moviment, però sí sembla que les javelines eren flexibles i es llançaven amb una corda o tira de cuir.[1][2]

Sembla que durant l'Edat Mitjana també es feien competicions de llançament de javelina, però es tractava més aviat d'una prova de precisió més que de distància, en la qual els participants havien d'encertar blancs fixes. La prova tal com s'entén avui en dia es va popularitzar sobretot durant la segona meitat del segle xix, de la mà de llançadors hongaresos, alemanys i, sobretot, escandinaus, que són els que van reglamentar-la. Bona part d'aquestes regles encara són vigents.[3]

Finalment, es va introduir dins del catàleg de proves olímpiques en els IV Jocs de Londres del 1908, pel que fa als homes, i en els de 1932 a Los Ángeles, pel que fa a les dones.[3]

Reglament

[modifica]
Una javelina volant.
Matti Järvinen, de Finlàndia, llençant la javelina als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932, on guanyà la medalla d'or.

El llançament de javelina és l'únic llançament que no es fa des d'un cercle, sinó que està precedit per una cursa d'impuls. En l'esport actual, es llança des d'un passadís d'una amplada de 4 metres i entre 30 i 36,5 metres de llargada, acabat en un arc de 8 metres de radi.[4] El sector de caiguda està marcat amb dues línies blanques de 5 cm d'amplada de manera que si, les vores internes de les línies es prolonguen, haurien de passar per les dues interseccions de les vores interiors de l'arc i les línies paral·leles que delimiten el passadís d'embranzida i que es creuen en el punt central del cercle, del qual l'arc forma part. El sector té 29º aproximadament.[5]

Per cada intent l'atleta té un minut. Normalment cada participant fa tres intents, i els vuit atletes amb millor marca vàlida, o tots si són vuit o menys, en fan uns altres tres en ordre invers a la seva millor marca.

La javelina s'ha d'agafar per l'encordadura (almenys la mà de l'atleta l'ha de tocar), i llançar-se per sobre de l'espatlla o del braç de llançar. No es permet llançar-la en rotació i l'atleta no pot donar l'esquena al sector de caiguda abans de deixar anar la javelina, i no s'autoritzen els estils no clàssics. Si la javelina es trenca en l'intent o en l'aire no es comptarà com a nul, però si la ruptura fa perdre l'equilibri l'atleta i provoca que toqui fora de l'arc, en aquest cas se li permetrà tornar a començar. En la caiguda, la punta metàl·lica ha de tocar el terra abans que qualsevol altra part de la javelina.[6][7]

Al llarg dels temps les javelines van tenir diferents dissenys fins que el 1986, arran de diverses problemàtiques i el potencial perill que tenien els llançaments, es van establir els criteris actuals: la javelina masculina ha de pesar com a mínim 800 g i medir entre 2,6 m i 2,7 m de llarg, mentre que la femenina ha de pesar 600 g i fer entre 2,2 m i 2,3 m de llarg.[7]

Rècords[8][9]

[modifica]
Babe Zaharias, primera guanyadora d'uns Jocs Olímpics en llançament de javelina el 1932

Els atletes txecs Barbora Spotáková i Jan Zelezny es consideren els millors llançadors de javelina de la història i encara avui ostenten els respectius rècords mundials.[7]

(Actualitzat a 13.06.2024)

MarcaAtletaPaísLlocData
Rècord mundial (WR)Homes98m 48 cmJan Zelezný[10] Txèquia TxèquiaJena25-05-1996
Dones72m 28 cmBarbora Špotáková[11] Txèquia TxèquiaStuttgart13-09-2008
Rècord olímpic (OR)Homes90m 57 cmAndreas ThorkildsenNoruega NoruegaBeijing23-08-2008
Dones71m 53 cmOsleidys MenéndezCuba CubaAtenes27-08-2004
Rècord europeu (ER)Homes98m 48 cmJan ZeleznýTxèquia TxèquiaJena25-05-1996
Dones72m 28 cmBarbora ŠpotákováTxèquia TxèquiaStuttgart13-09-2008
Rècord americà (NA)Homes93m 07 cmAnderson PetersGrenada GrenadaDoha13-05-2022
Dones71m 70 cmOsleidys MenéndezCuba CubaHèlsinki14-08-2005
Rècord sud-americà (SA)Homes85m 11 cmPedro Henrique RodriguesBrasil BrasilCuiabá12-05-2024
Dones66m 70 cmFlor RuizColòmbia ColòmbiaCuiabá12-05-2024
Rècord africà (AF)Homes92m 72 cmJulius YegoKenya KenyaBeijing26-08-2015
Dones69m 35 cmSunette ViljoenSud-àfrica Sud-àfricaNova York9-06-2012
Rècord asiàtic (AS)Homes91m 36 cmChao-Tsun ChengTaipei Xina TaipeiTaipei26-08-2017
Dones67m 98 cmHuihui LyuRepública Popular de la Xina R.P. de la XinaShenyang02-08-2019
Rècord oceànic (OC)Homes89m 02 cmJarrod BannisterAustràlia AustràliaBrisbane29-02-2008
Dones68 m 92 cmKathryn MichellAustràlia AustràliaGold Coast11-04-2018

Millors marques mundials

[modifica]

Millors marques masculines

[modifica]

(Actualitzat a 13.06.2024)[12]

PosicióMarcaAtletaPaísLlocData Ref.
1.98m 48cmJan ŽeleznýTxèquia TxèquiaJena25-05-1996
2. 97m 76cm Johannes Vetter Alemanya Alemanya Chorzów 06-07-2020
3. 93m 90cm Thomas Röhler Alemanya Alemanya Doha 05-05-2017
4.93m 09cmAki ParviainenFinlàndia FinlàndiaKuortane26-06-1999
5. 93m 07cm Anderson Peters Grenada Grenada Doha 13-05-2022
6. 92m 72cm Julius Yego Kenya Kenya Pequín 26-08-2015
7.92m 61cmSergey MakarovRússia RússiaSheffield30-06-2002
8.92m 60cmRaymond HechtAlemanya AlemanyaOslo21-06-1995
9. 92m 06cm Andreas Hofmann Alemanya Alemanya Offenburg 02-06-2018
10.91m 69cmKonstadinós GatsioúdisGrècia GrèciaKuortane24-06-2000

Millors marques femenines

[modifica]

(Actualitzat a 13.06.2024)[13]

PosicióMarcaAtletaPaísLlocData Ref.
1. 72m 28cm Barbora Spotáková Txèquia Txèquia Stuttgart 13-09-2008
2.71m 70cmOsleidys MenéndezCuba CubaHèlsinki14-08-2005
3. 71m 40cm Maria Andrejczyk Polònia Polònia Split 09-05-2021
4. 70m 53cm Mariya Abakúmova Rússia Rússia Berlín 01-09-2013
5.70m 20cmChristina ObergföllAlemanya AlemanyaMúnic23-06-2007
6.69m 48cmTrine HattestadNoruega NoruegaOslo28-07-2000
7. 69m 35cm Sunette Viljoen Sud-àfrica Sud-àfrica Nova York 09-06-2012
8. 69m 19cm Christin Hussong Alemanya Alemanya Chorzów 30-05-2021
9. 68m 92cm Kathryn Mitchell Austràlia Austràlia Gold Coast 11-04-2018
10. 68m 43cm Sara Kolak Croàcia Croàcia Lausana 06-07-2017

Documents

[modifica]
Soldat de cavalleria grega amb dues javelines.[14]

De l'origen de la javelina i armes similars hi ha documents notables. Vegeu una mostra a continuació.

  • Xenofont aconsellava que els genets de la cavalleria grega anessin armats amb dues javelines amb asta de corneller.[15][16]
  • Els almogàvers eren un cos d'infanteria, principalment catalana, els soldats de la qual anaven armats amb un coltell,[17] dos o tres dards (semblants a javelines lleugeres) i una llança curta (ascona muntera).[18][19] No portaven escut.[20]
    • Des d'èpoques remotes alguns dards es llançaven "embagats"[21][22] per a augmentar la precisió i l'abast del tir. Embagar el dard consistia a preparar-lo per a llançar, amb l'auxili d'una tira de pell adobada o similar ("amentum" en llatí) que se subjectava al dard, li donava unes voltes i anava a parar a la mà en un altre extrem. Hi ha diversos tipus de bagues o "amentum" amb els corresponents sistemes d'embagar i de llançar. L'aspecte més important era que el dard sortia amb un moviment de rotació (relativa a l'eix longitudinal) provocant una trajectòria més estable (I, per tant, més precisa i de més abast).[23][24]
  • L'obra de referència presenta un estudi notable de les javelines militars d'èpoques antigues. Indica, entre altres aspectes, que al Mosaic d'Alexandre hi ha una javelina tirada per terra, amb la baga de llançar («ankyle» en grec; «amentum» en llatí).[25]
  • Un llibre francès sobre la cacera esmenta que Estrabó parlava de les javelines dels gals. Que llançaven amb la mà sense baga i més lluny que les fletxes dels arcs.[26][27]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lacambra, Jordi. «Atletisme en temps dels grecs (3): Els avantpassats llançadors». Carrer Lliure. [Consulta: 8 abril 2023].
  2. ↑ IAAF.org. «iaaf.org - Javelin Throw - Introduction» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-06-06. [Consulta: 8 abril 2023].
  3. 1 2 Vélez Blasco, Miguel. «Rendiment Atletisme I – Models Tècnics. Part III: Llançaments». INEFC, 2010. [Consulta: 8 abril 2023].
  4. ↑ «javelina | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 abril 2023].
  5. ↑ «▷ Reglas de lanzamiento de jabalina olímpica» (en castellà), 25-05-2019. [Consulta: 8 abril 2023].
  6. ↑ Exemple de llançament nul
  7. 1 2 3 «Javelin Throw» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2023].
  8. ↑ «Rècords - Llançament de Javelina masculí» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 13 juny 2024].
  9. ↑ «Rècords - Llançament de javelina femení» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 13 juny 2024].
  10. ↑ Rècord del món de Jan Železný
  11. ↑ Rècord del món de Barbora Špotáková
  12. ↑ «Millors marques tots els temps - Llançament de javelina masculí» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 13 juny 2024].
  13. ↑ «Millors marques de tots els temps - Llançament de javelina femení» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 13 juny 2024].
  14. ↑ Daremberg, Charles; Saglio, Edmond. Dictionnaire des antiquités grecques et romains d'après les textes et les monuments ... ouvrage rédigé par une société d'écrivains spéciaux, d'archéologues et de professeur sous la direction de mm. Ch. Daremberg et Edm Saglio ... (en francès). Hachette, 1892.
  15. ↑ De_Marinis, M. Oeuvres complètes de Xénophon traductions: De Dacier ... [et al. ]: 1 (en francès). Charpentier, 1853, p. 552 [Consulta: 10 desembre 2021].
  16. ↑ Sidnell, P. Warhorse: Cavalry in Ancient Warfare. Bloomsbury Publishing, 2007, p. 32. ISBN 978-0-8264-2105-0 [Consulta: 10 desembre 2021].
  17. ↑ Muntaner, R.; Coroleu, J. Crónica d'en Ramon Muntaner:. Imprenta "La Renaixensa", 1886, p. 144 [Consulta: 11 desembre 2021].
  18. ↑ Desclot, B.; Desclot, M. Crònica de la croada contra Catalunya. Editorial Barcino, 2021, p. 133. ISBN 978-84-7226-994-1 [Consulta: 11 desembre 2021].
  19. ↑ Esposito, G.; Rava, G. Armies of the Medieval Italian Wars 1125–1325. Bloomsbury Publishing, 2019, p. 42. ISBN 978-1-4728-3342-6 [Consulta: 11 desembre 2021].
  20. ↑ Moreno Echevarría, José María. Los Almogávares (en castellà), 1975. ISBN 9788401440663.
  21. ↑ R. Miquel y Planas. Can?oner Sat?rich Valenci? Dels Segles XV y XVI. Рипол Классик, p. 16–. ISBN 978-5-88177-297-0.
  22. ↑ Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours. Silvestre, 1838, p. 67–.
  23. ↑ Napoleon III (Emperor of the French). History of Julius Caesar. Harper & Brothers, 1866, p. 37–.
  24. ↑ John George Wood. The Natural History of Man: Being an Account of the Manners and Customs of the Uncivilized Races of Men. Home Book Company, 1870, p. 206–.
  25. ↑ Plessis, Jean Charl du. Light Infantry of the Greek and Roman World: Forgotten Heroes of Ancient Warfare. Pen and Sword Military, 2024-10-30. ISBN 978-1-3990-8149-8.
  26. ↑ Noirmont, Joseph Anne Émile Édouard Dunoyer de. Histoire de la Chasse en France depuis les temps ... jusqu'a la revolution: Louveterie. - Fauconnerie. - Chasse a tir. - Chasses diverses. Tome Troisième (en francès). Bouchard-Huzard, 1868.
  27. ↑ Strabo. Géographie de Strabon (en francès). L'Imprimerie Impériale et L'Imprimerie Royale, 1809.

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llançament_de_javelina&oldid=37052595»