Salt de llargada
 | |
| Esport | atletisme  |
|---|---|
| Tipus | salt horitzontal i salt sobre cavall |
El salt de llargada és una prova atlètica que consisteix a agafar embranzida corrent sobre un pla horitzontal, i saltar el màxim que puguis sense fer nul. S'ha de saltar sobre un banc de sorra. La distància del salt es mesura des de la taula de batuda fins a la marca més endarrerida sobre la sorra marcada pel cos de l'atleta.
És una prova dels Jocs Olímpics en categoria masculina des d'Atenes 1896 i en femenina des de Londres 1948.
Història[modifica]
.jpg)
El salt de llargada és l'única prova de salt coneguda de les proves de pentatló originals dels Jocs Olímpics de l'antiga Grècia. Totes les proves dels Jocs Olímpics havien d'actuar inicialment com una forma d'entrenament per a la guerra. El salt de llargada va sorgir probablement perquè reflectia l'encreuament d'obstacles com rieres i barrancs.[1] Després d'investigar les representacions supervivents de la prova antiga, es creu que, a diferència de la prova moderna, als atletes només se'ls permetia una sortida curta.[1] Els atletes portaven un pes a cada mà, que s'anomenaven halteres (entre 1 i 4,5 kg). Aquests pesos es feien girar cap endavant a mesura que l'atleta saltava per augmentar l'impuls. Es creia comunament que el saltador llançava els pesos darrere seu en l'aire per augmentar el seu impuls cap endavant; tanmateix, els halteres es mantenien durant tota la durada del salt. Balançant-los cap avall i cap enrere al final del salt canviant el centre de gravetat de l'atleta i permetent que l'atleta estirés les cames cap a fora, augmentant la seva distància. El salt en si es feia a partir del bater ("allò que es trepitja"). El més probable és que fos un simple tauler col·locat a la pista de l'estadi que es retirava després de la prova. Els saltadors aterraven en el que s'anomenava una skamma ("zona excavada"). La idea que es tractés d'un pou ple de sorra és errònia. La sorra al pou de salt és un invent modern.[2] La skamma era només una àrea temporal excavada per a l'ocasió i no una cosa que romangués en el temps.
El salt de llargada estava considerat una de les proves més difícils dels Jocs, ja que es requeria una gran habilitat. Sovint es tocava música durant el salt i Filostrat diu que els tubs de vegades acompanyaven el salt per tal de proporcionar un ritme als moviments complexos dels halteres de l'atleta.[1] Filostrat es cita dient: «Les regles consideren el salt com la més difícil de les competicions, i permeten que el saltador tingui avantatges en el ritme amb l'ús de la flauta, i en el pes amb l'ús del cabestre».[3] El més destacat en l'antic esport va ser un home anomenat Quionis d'Esparta, que als Jocs Olímpics del 656 aC va fer un salt de 7,05 m.[4]
Hi ha hagut algunes discussions per part dels estudiosos moderns sobre el salt de llargada. Alguns han intentat recrear-lo com un triple salt. Les imatges proporcionen l'única prova de l'acció, per la qual cosa és més ben rebut que s'assembla molt al salt de llargada d'avui. La raó principal per la qual alguns volen anomenar-lo un triple salt és la presència d'una font que afirma que hi havia una vegada un salt antic de cinquanta-cinc peus fet per un home anomenat Phayllos.[5]
El salt de llargada ha format part de la competició olímpica moderna des de la creació dels Jocs Olímpics el 1896. El 1914, el doctor Harry Eaton Stewart va recomanar el "salt ample de carrera" com a esdeveniment d'atletisme estandarditzat per a dones.[6] No obstant això, no va ser fins al 1948 que el salt de llargada femení es va afegir al programa d'atletisme olímpic.
Rècords[modifica]
* Actualitzat a maig de 2023
Atletes amb millors marques mundials[modifica]
* Actualitzat a 3 de juny de 2023[12][13]
Millors marques masculines[modifica]
| Rànquing | Marca | Atleta | País | Data | Lloc |
|---|---|---|---|---|---|
| 1. | 8.95 | Mike Powell |  Estats Units |
30 d'agost de 1991 | Tòquio |
| 2. | 8.90A | Bob Beamon [14] | Estats Units |
18 d'octubre de 1968 | Ciutat de Mèxic |
| 3. | 8.87 | Carl Lewis | Estats Units |
30 d'agost de 1991 | Tòquio |
| 4. | 8.86A | Robert Emmiyan |  Unió Soviètica |
22 de maig de 1987 | Tsakhkadzor |
| 5. | 8.74 | Larry Myricks | Estats Units |
18 de juliol de 1988 | Indianapolis |
| 6. | 8.74A | Erick Walder | Estats Units |
2 d'abril de 1994 | El Paso |
| 7. | 8.74 | Dwight Phillips | Estats Units |
7 de juny de 2009 | Eugene |
| 8. | 8.73 | Irving Saladino |  Panamà |
24 de maig de 2008 | Hengelo |
| 9. | 8.71 | Iván Pedroso |  Cuba |
18 de juliol de 1995 | Salamanca |
| 10. | 8.69 | Tajay Gayle |  Jamaica |
28 de setembre de 2019 | Doha |
| 11. | 8,68 | Juan Miguel Echevarría | Cuba |
30 de juny de 2018 | Bad Langensalza |
| 12. | 8.66 | Loúis Tsátoumas |  Grècia |
2 de juny de 2007 | Kalamáta |
Millors marques femenines[modifica]
| Rànquing | Marca | Atleta | País | Data | Lloc |
|---|---|---|---|---|---|
| 1. | 7.52 | Galina Txistiakova | Unió Soviètica |
11 de juny de 1988 | Leningrad |
| 2. | 7.49 | Jackie Joyner-Kersee | Estats Units |
22 de maig de 1994 | Nova York |
| 3. | 7.48 | Heike Drechsler |  RDA |
9 de juliol de 1988 | Neubrandenburg |
| 4. | 7.43 | Anişoara Cuşmir-Stanciu |  Romania |
4 de juny de 1983 | Bucarest |
| 5. | 7.42 | Tatyana Kotova |  Rússia |
23 de juny de 2002 | Annecy |
| 6. | 7.39 | Yelena Belevskaya | Unió Soviètica |
18 de juliol de 1987 | Briansk |
| 7. | 7.37 | Inessa Kravets | Unió Soviètica |
11 de juny de 1988 | Kíev |
| 8. | 7.33 | Tatiana Lébedeva | Rússia |
31 de juliol de 2004 | Tula |
| 9. | 7,31 | Yelena Khlopotnova | Unió Soviètica |
12 de setembre de 1985 | Alma Atá |
| Marion Jones | Estats Units |
12 d'agost de 1998 | Zúri | ||
| Brittney Reese | Estats Units |
2 de juliol de 2016 | Eugene |
Campions olímpics[modifica]
Campions mundials[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Swaddling, Judith. The Ancient Olympic Games. University of Texas Press, 1999. ISBN 0292777515.
- ↑ Miller, p. 66
- ↑ Miller, p. 67
- ↑ «Ancient Origins». The Times/The Sunday Times. Arxivat de l'original el 11 març 2007. [Consulta: 29 octubre 2006].
- ↑ Miller, p. 68
- ↑ Tricard, Louise Mead. American Women's Track & Field: A History, 1895 Through 1980. McFarland & Company, 1 juliol 1996, p. 60–61. ISBN 0-7864-0219-9.
- ↑ «Long Jump Men - Records». World Athletics. Arxivat de l'original el 28 de maig 2023. [Consulta: 3 juny 2023].
- ↑ «Long Jump Women - Records». World Athletics. Arxivat de l'original el 3 de juny 2023. [Consulta: 3 juny 2023].
- ↑ Nuttman, Daniel. «Who holds the long jump world record?». The Sun, 03-03-2023. Arxivat de l'original el 19 de març 2023. [Consulta: 3 juny 2023].
- ↑ «Michael Anthony POWELL». Olympics. Arxivat de l'original el 12 maig 2023. [Consulta: 3 juny 2023].
- ↑ Nag, Utathya. «Olympic records in jump events – Of Beamonesque leaps and defying gravity». Olympics, 22-08-2021. Arxivat de l'original el 6 de desembre 2022. [Consulta: 3 juny 2023].
- ↑ «Long Jump - men» (en anglès). [Consulta: 3 juny 2023].
- ↑ «Long Jump - women» (en anglès). [Consulta: 3 juny 2023].
- ↑ Keiter, L.; Christianson, D. Fifty Years Behind the Microphone: The Les Keiter Story. University of Hawaii Press, 1991, p. 130. ISBN 978-0-8248-1388-8 [Consulta: 3 juny 2023].
Bibliografia[modifica]
- Miller, Stephen G. Ancient Greek Athletics. Yale University Press, 2004. ISBN 0300115296.
Principals proves d'atletisme | |
|---|---|
| Velocitat | |
| Tanques | |
| Mitjana distància | |
| Llarga distància | |
| Relleus | |
| Marxa | |
| Salts | |
| Llançaments | |
| Combinades | |
| Altres | |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salt de llargada |