Salt atlètic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esportSalt atlètic
Esport atletisme
Modifica dades a Wikidata

El salt atlètic comprèn les proves de l'atletisme on l'objectiu és realitzar un salt de diferents maneres segons la prova més alt o llarg.

Salt d'alçada[modifica]

Vegeu Salt d'alçada

Tècnica[modifica]

L'atleta realitza un carrera curvilínia en forma de "J" fins a arribar al llistó, que saltarà fent la batuda amb la cama contrària de la direcció del salt i arquejant l'esquena.

Marques[modifica]

El rècord del món masculí el té Javier Sotomayor amb 2 metres 45 centímetres. El rècord femení va a càrrec de Stefka Kostadinova amb una marca de 2 metres i 5 centímetres.

Salt amb perxa[modifica]

Vegeu Salt amb perxa

Tècnica[modifica]

L'atleta s'ajuda d'una perxa de fibra de vidre o de carboni d'uns 5 metres de llargada per superar el llistó del saltòmetre. El saltador, després d'una cursa d'uns 40 metres, recolzant la perxa en un caixetí reglamentari i agafant-la amb les mans, intenta de superar el llistó passant primer les cames, després el cos i finalment els braços, prèviament havent deixat anar la perxa. L'atleta acaba la prova eliminat després del tercer intent fallit.

Marques[modifica]

El rècord mundial masculí és de 6’14 metres (1994), assolit per S. Bubka, i el femení de 5 metres per Ielena Issinbaieva.

Salim Sdiri fent un salt de llargada.

Salt de llargada[modifica]

Vegeu Salt de llargada

Tècnica[modifica]

L'atleta corre uns 40 m fins a la taula de batuda, enterrada al mateix nivell de la pista (d'1,22 m de llargada per 0,20 m d'amplada), i, sense trepitjar-la, efectua un salt en extensió sobre la zona de caiguda coberta de sorra (fossat de sorra); la llargada del salt és amidada des del final del llistó d'impuls fins a la marca més propera deixada per l'atleta.

Marques[modifica]

El rècord mundial masculí és de 8,95 metres (1991), assolit per M. Powell (EUA), i el femení és de 7,52 metres (1988), assolit per G. Čistjakova (URSS).

Triple salt[modifica]

Vegeu Triple salt

Tècnica[modifica]

L'atleta, després d'una cursa d'impuls fins a la taula de batuda, salta sobre el mateix peu amb què ha efectuat la impulsió i, a continuació, ho fa sobre l'altre peu per caure amb tots dos peus sobre la zona de recepció, situada a uns 13 m de distància.

Marques[modifica]

El rècord mundial masculí és de 18,29 metres (1995), assolit per J. Edwards (Gran Bretanya) i, per al femení, de 15,50 m, assolit per I. Kravets (Ucraïna) el 1995.


Principals proves d'atletisme
Velocitat: 60 m | 100 m | 200 m | 400 m ".."

Tanques: 60 m tanques | 100 m tanques | 110 m tanques | 400 m tanques

Mitja distància: 800 m | 1500 m | 3000 m | 3000 m obstacles

Llarga distància: 5.000 m | 10.000 m | mitja marató | marató

Relleus: 4×100 m | 4×400 m ".."

Marxa: 20 km | 50 km

Camp a través

Salts: Salt d'alçada | Salt de llargada | Perxa | Triple salt

Llançaments: Disc | Pes | Javelina | Martell

Combinades: Pentatló | Heptatló | Decatló

Llista de proves de l'atletisme