Stefka Kostadínova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaStefka Kostadínova

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(bg) Стефка Георгиева Костадинова Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 març 1965 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Plóvdiv (Bulgària) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Alçada180 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSaltador d'açada Modifica el valor a Wikidata
Activitat1985 Modifica el valor a Wikidata –  1997 Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivasalt d'alçada Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1996Jocs Olímpics d'Estiu de 1996
1992Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
1988Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 Modifica el valor a Wikidata

World Athletics: 14268653 Olympics.com: stefka-kostadinova Modifica el valor a Wikidata

Stefka Gueorguíeva Kostadínova (búlgar: Стефка Георгиева Костадинова) (Plòvdiv, 25 de març de 1965)[1] és una antiga especialista búlgara en salt d'alçada i actual presidenta del Comitè Olímpic de Bulgària.[2][3] Va ser campiona olímpica l'any 1996, dues vegades campiona del món i cinc vegades campiona del món d'atletisme en pista coberta. Deté des del 1987 el rècord del món de la disciplina de salt d'alçada, establert en 2,09 m. És presidenta del Comitè Olímpic de Bulgària des del 2005.[4]

Carrera esportiva[modifica]

Després de perdre's el debut olímpic per raó del boicot dels països del Bloc de l'Est als Jocs Olímpics d'Estiu de 1984, es va convertir ràpidament en una de les millors del món. Va guanyar la medalla d'or al campionat d'Europa d'atletisme de 1986 a Stuttgart, i el mateix any va batre el rècord del món. Confirma el seu domini l'any següent assolint el títol mundial durant el campionat del Món d'atletisme de 1987 de Roma, i batent en aquesta ocasió el seu propi rècord del món per portar-lo fins al 2,09 metres, un rècord que no ha estat igualat ni superat des de llavors. Durant aquesta última competició, les seves qualificacions havien mantingut el dubte sobre la seva capacitat de dominar la competició. Però a la final, només la russa Tamara Bíkova aconseguí durant un temps mantenir la il·lusió. Però fracassà en l'intent de superar els 2.06 metres i deixà que Bulgària continués la competició tota sola. Amb el títol assegurat, va demanar que li posessin la barra a 2,09 metres. No reeixí a superar-la en els dos primers intents, fins a arribar al tercer i definitiu intent, on va superar l'obstacle i va batre el seu propi rècord anterior.[5] Desafortunadament per a ella, el seu títol i el seu rècord van passar una mica desapercebuts per la final dels 100 metres llisos masculins i la polèmica posterior al voltant de Ben Johnson.[6]

En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 de Seül, tornava a convertir-se en favorita de la competició, però al final va guanyar la medalla de plata.[7][8] No va poder superar els 2,03 m, gual que l'única competidor encara present en aquesta alçada, l'estatunidenca Louise Ritter. En el salt que havia de desempatar, no aconseguí superar la barra als 2,03 m, mentre que la saltadora estatunidenca, que saltà després d'ella, sí que ho aconseguí.[9] Continuà tanmateix a ser l'autèntica reina de la disciplina com ho proven els seus nombrosos títols indoor, tant a Europa com a nivell mundial. L'any 1995, alguns mesos després d'haver donat a llum un fill, assolí el seu 2n títol mundial en el campionat del Món d'atletisme de 1995 a Göteborg, a continuació obté finalment la consagració olímpica durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 d'Atlanta, on va guanyar una medalla d'or i va establir el rècord olímpic femení de 2,05 metres.[10]

Finalitza oficialment la seva carrera el 1997 després del seu últim títol mundial a París.

Activitat posterior[modifica]

El 1999, Stefka Kostadínova es va convertir en vicepresidenta de la Federació Búlgara d'Atletisme.[11] El 2002 va ser elegida viceministra de Joventut i Esports.[12] L'11 de novembre de 2005 fou elegida presidenta del Comitè Olímpic Búlgar i quatre anys després va ser reelegida per a un segon mandat.[13] El 9 de maig de 2013, Stefka Kostadínova fou elegida, per tercera vegada, com a presidenta del Comitè Olímpic Búlgar.[13] Parla anglès i rus amb fluïdesa.[14]

El març del 2008, el Comitè Olímpic Internacional la va recompensat amb el trofeu del CIO "dona i esport" per al continent europeu, trofeu que recompensa dones qui han contribuït de manera rellevant a reforçar la participació de les dones i de les nenes en activitats esportives al món.[15]

Fou elegida per a figurar al Saló de la Fama de l'Atletisme l'octubre del 2012.[16]

Vida personal[modifica]

El 1989 es va casar amb el seu entrenador Nikolai Petrov pocs mesos abans de guanyar l'or al Campionat del Món d'atletisme de 1995.[13][17] El 1995 es va convertir en la mare d'un fill anomenat Nikolai.[13][17] Posteriorment, el 1999, Petrov i Kostadínova es van separar.[13] El mateix any, va acabar oficialment la seva carrera esportiva, tot i que en realitat no va participar en cap competició esportiva important des dels Campionats del Món de pista coberta el 1997. El 9 de juny de 2007, al complex turístic d'Elenite, es casà amb el seu amic Nikolai Popvassílev.[13]

Reconeixements[modifica]

Kostadinova va ser nomenada esportiva búlgara de l'any quatre vegades (1985 , 1987 , 1995 i 1996). Va ser inclosa entre les deu millors atletes femenines del segle XX , segons la IAAF (Associació Internacional de Federacions d'Atletisme).

El 2012, va ser incorporada al Saló de la Fama de la Federació Internacional d'Atletisme.[18]

Palmarès[modifica]

Data Competició Lloc Resultat Marca
1981 Campionat d'Europa junior Utrecht 9ena 1,78 m
1984 Campionat d'Europa en pista coberta Göteborg 11ena 1,75 m
1985 Campionat del món en pista coberta París 1era 1,97 m
Campionat d'Europa en pista coberta El Pireu 1era 1,97 m
Jocs Balcànics Stara Zagora 1era 2,00 m
Copa del món de les nacions Canberra 1era 2,00 m
1986 Goodwill Games Moscou 1era 2,03 m
Campionat d'Europa Stuttgart 1era 2,00 m
Jocs Balcànics Ljubljana 1era 2,03 m
1987 Campionat d'Europa en pista coberta Liévin 1era 1,97 m
Campionat del món en pista coberta Indianapolis 1era 2,05 m
Campionat del món Roma 1era 2,09 m
1988 Campionat d'Europa en pista coberta Budapest 1era 2,04 m
Jocs olímpics Seül 2a 2,01 m
1989 Campionats del món en pista coberta Budapest 1era 2,02 m
1991 Campionats del món Tòquio 6ena 1,93 m
1992 Campionat d'Europa en pista coberta Gènova 2a 2,02 m
Jocs olímpics Barcelona 4a 1,94 m
1993 Campionats del món en pista coberta Toronto 1era 2,02 m
Final mundial Londres 1era 1,98 m
1994 Campionat d'Europa en pista coberta París 1era 1,98 m
1995 Campionats del món Göteborg 1era 2,01 m
Final mundial Mònaco 4a 1,93 m
1996 Jocs olímpics Atlanta 1era 2,05 m
1997 Campionats del món en pista coberta París 1era 2,02 m

Rècords[modifica]

Rècords personals
Prova Marca Lloc Data
Salt d'alçada A l'aire lliure 2,09 m (WR) Roma 30 d'agost de 1987
En pista coberta 2,06 m (NR) El Pireu 20 de febrer de 2008

Enllaços externs[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. «Профилът на Стефка Костадинова». slava.bg, 24-02-2014.
  2. «Stefka Kostadinova - Biography». Arxivat de l'original el 06. 07. 2017. [Consulta: 29. 1. 2019].(anglès)
  3. «Radostin Kishishev opened a new soccer field in kindergarten "Andersen"».
  4. «Radostin Kishishev opened a new soccer field in kindergarten "Andersen"».
  5. (anglès) Vídeo del rècord mundial de salt d'alçada als Campionats del Món de l'IAAF de 1987, consultat el 15 de maig de 2009
  6. (francès) Rome 1987 - Kostadinova en toute intimité Arxivat 2007-07-09 a Wayback Machine.
  7. International Olympic Committee (9 octubre 2014). "Factsheet – Opening Ceremony of the Games of the Olympiad". Nota de premsa.
  8. John E. Findling; Kimberly D. Pelle Historical Dictionary of the Modern Olympic Movement. Greenwood Publishing Group, 1996, p. 182–. ISBN 978-0-313-28477-9. 
  9. (francès) La fabuleuse histoire des Jeux olympiques, Robert Pariente, Guy Lagorce, ISBN 2830705831
  10. «Athletics at the 1996 Atlanta Summer Games: Women's High Jump». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 17 abril 2020. [Consulta: 2 gener 2018].
  11. «100-те най-влиятелни жени – Стефка Костадинова» (en búlgar). Kapital. [Consulta: 21 febrer 2014].
  12. «Шампиони на България – Стефка Костадинова» (en búlgar). sporta.bg. [Consulta: 21 febrer 2014].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 «Стефка Костадинова – Биография» (en búlgar). personi.dir.bg. Arxivat de l'original el 2014-02-26. [Consulta: 20 febrer 2014].
  14. «Стефка Костадинова» (en búlgar). Comitè Olímpic Búlgar. Arxivat de l'original el 2014-08-05. [Consulta: 21 febrer 2014].
  15. «Le CIO rend hommage à la première femme malaisienne et plus jeune ministre des Sports» (en francès). COI. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 9 agost 2018].
  16. «High Jump legends Balas and Kostadinova to be inducted into the IAAF Hall of Fame» (en anglès). IAAF, 13-10-2012. [Consulta: 13 octubre 2012].
  17. 17,0 17,1 «Стефка Костадинова: Ванга ми каза, че ще успявам от втори опит» (en búlgar). eva.bg. [Consulta: 21 febrer 2014].
  18. «Kostadinova i Balaš u atletskoj Kući slavnih». [Consulta: 29. 1. 2019].