De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs . Queden 281 dies per a finalitzar l'any .
Països Catalans Resta del món 1192 - Japó : Minamoto no Yoritomo es converteix en Seii Tai Shōgun .1700 - Londres , Regne d'Anglaterra : se signa el Tractat de Londres de 1700 Segon Tractat de Partició .1736 - Tupelo , Mississipí , EUA : els chickasaws repel·leixen l'atac de l'exèrcit francès a la Campanya chickasaw de 1736 guerra Chickasaw .1806 - Ocumare , Veneçuela : Francisco Miranda intenta desembarcar-hi amb tres vaixells, però el rebutgen les forces reials i s'ha de retirar a l'Illa de la Trinitat .1807 : El Parlament del Regne Unit prohibeix el comerç d'esclaus a l'Imperi Britànic a través de l'Acta del Comerç d'Esclaus de 1807 [3] Slave Trade Act promoguda pel diputat William Wilberforce . No abolia, però, l'esclavitud en si mateixa, que duraria fins al 1833 .1814 - San Mateo, Aragua , Veneçuela : Els patriotes de Simón Bolívar derroten els reialistes a la batalla de San Mateo batalla que pren el nom d'aquesta població.[4] 1821 - declaració d'independència de Grècia .1824 - Rio de Janeiro , Brasil : l'emperador Pere I del Brasil jura una constitució liberal presentada pel Consell d'Estat.[5] 1911 - Estats Units : Incendi de la fàbrica Triangle Nova York , on van morir 146 persones.1920 : Adrienne Bolland esdevé la primera dona que creua el Canal de la Mànega en avió.1923 - Santiago , Xile : s'hi inicia la V Conferència Internacional en què se signa el Tractat de Gondra , per resoldre els conflictes entre els diferents estats americans .[6] 1924 - Grècia : S'hi proclama la República .[7] 1942 - Poprad (Eslovàquia ): en surt el primer tren cap al camp de concentració i extermini nazi d'Auschwitz amb 997 presoneres jueves .1957 - Europa : Alemanya , França , Itàlia , Països Baixos , Bèlgica i Luxemburg signen els Tractats de Roma ,Comunitat Econòmica Europea i l'Euratom considerant-se uns dels tractats originals de la Unió Europea .1968 - França : Hi comença la revolta estudiantil que es coneixerà com el "Maig francès " .1984 - Nicaragua : S'hi aprova la llei electoral.[8] 1987 - la Ciutat del Vaticà : Joan Pau II publica "Redemptoris Mater ", la seva sisena encíclica , que versa sobre la Mare de Déu .1994 - Somàlia : els darrers soldats estatunidencs destacats al país l'abandonen l'endemà de la firma d'un tractat de pau entre líders guerrillers.1995 - Internet : es posa en marxa WikiWikiWeb , el primer lloc web que permet de ser modificat per qualsevol usuari.[9] 1996 - Unió Europea : El Comitè Veterinari prohibeix les exportacions de vaca britànica , així com els productes que en deriven, a causa de la malaltia de les vaques boges (encefalopatia espongiforme bovina ).[10] Països Catalans 1864 - Sant Mateu (Baix Maestrat) : Manuel Betí Bonfill 1926 ).1884 - Barcelona : Ignasi Barraquer i Barraquer 1965 ).1889 - Almenar , Lleida : Clemència Berdiell i Martínez 1966 ).[11] 1917 - Igualada : Maria del Rio i Montfort professora de música , directora de coral i compositora igualadina (m. 2006 ).[12] , 1935 - Vilafranca del Penedès : Josep Soler i Sardà 2022 ).1942 - Alcarràs , Segrià : Teresa Ribes i Utgé [13] 1946 - Barcelona : Mercè Capdevila i Gaya pedagoga , pianista i compositora catalana de música instrumental i electroacústica .1960 - Barcelona : Elisenda Albertí i Casas editora , escriptora i política catalana, ha estat diputada.1929 - Manresa , Bages : Manuel Riu i Riu 2011 ).1965 - Barcelona , Jordi Basté i Duran [14] 1989 - Sabadell , Vallès Occidental : Gemma Abant i Condal ciclista catalana d'elit, guanyadora de diversos campionats mundials.[15] 1993 - Mataró : Roser Tarragó i Aymerich waterpolo catalana .[16] Resta del món
1157 - Osca , Regne d'Aragó ː Alfons el Trobador 1347 - Siena : Caterina de Siena dominicana , del Tercer orde de Sant Domènec (m. 1380 ).[17] 1594 - Amsterdam : Maria Tesselschade Visscher poeta i gravadora neerlandesa , de l'Edat d'Or neerlandesa (m. 1649 ).[18] 1716 - Hangzhou (Xina ): Yuan Mei Dinastia Qing (m. 1797 ).[19] 1767 - La Bastida de Murat ,Ólt (França ): Joachim Murat 1815 )[20] 1769 - Nàpols (Itàlia): Salvatore Viganò 1821 ).[21] 1778 - Yves : Sophie Blanchard globus aerostàtic (m. 1819 ).[22] 1826 - Örebro (Suècia) : Wilhelmina Lagerholm pintora sueca i una de les primeres fotògrafes professionals del país (m. 1917).[23] 1839 - Baden bei Wien : Marianne Hainisch Àustria (m. 1936 ).[24] 1867 - Parma (Itàlia): Arturo Toscanini 1957 ).[25] 1881 - Nagyszentmiklós , Hongria (actualment Romania ): Béla Bartók compositor hongarès .(m. 1945 )[26] 1897 - Nova Orleans ː Emma Barrett jazz estatunidenca (m. 1983 ).[27] 1900 - Pequín (Xina ): Ling Shuhua ,1990 ).1908 - Croydon (Anglaterra ): Sir David Lean director de cinema , guionista i muntador anglès , considerat com un dels directors més influents de tots els temps (m. 1991 ).[28] 1910 - Saluzzo : Magda Olivero soprano italiana considerada una de les més grans cantants de l'òpera verista (m. 2014 ).[29] 1914 - Cresco (EUA ): Norman Borlaug Premi Nobel de la Pau de l'any 1970 (m. 2009 ).[30] 1921 -
1922 - Gènova : Rosetta Noli soprano italiana (m. 2018 ).[33] 1925 - Savannah : Flannery O'Connor 1964 ).[34] 1934 - Toledo (Ohio) : Gloria Steinem periodista i escriptora estatunidenca, activista pels drets de la dona .[35] 1935 , Florència (Itàlia) : Simone Forti [36] 1939 - Nova York (EUA ): Toni Cade Bambara escriptora , productora de documentals, activista social i professora d'universitat afroamericana.[37] 1940 - Busto Arsizio , Llombardia : Mina cantant italiana .[38] 1942 -
1947 -
1952 - Yibin, Sichuan : Jung Chang 1956 - Hamburg : Dörte Gatermann alemanya que va dissenyar la Kölntriangle, coneguda com a LVR-Turm, de Colònia.[43] 1965 , Nelsonville , Ohio (EUA ): Sarah Jessica Parker actriu coneguda per la seva interpretació a la sèrie Sex and the City [44] Països Catalans
Resta del món
1458 - Guadalajara , Espanya : Íñigo López de Mendoza militar i poeta del prerenaixement .1482 - Florència : Lucrècia Tornabuoni poetessa i noble italiana que s'emparentà amb els Mèdici de Florència (n. 1425 ).[46] 1707 - Pequín (Xina ): Jean-François Gerbillon 1654 ).[47] 1732 - Montefiascone : Lucia Filippini congregació per a l'ensenyament de les noies (n. 1672 ).[48] 1909 - Madrid (Espanya ): Ruperto Chapí Lorente valencià de sarsuela (n. 1852 ).1913 - Menton , Provença (França ): Garnet Wolseley 1833 ).[20] 1914 - Malhana (Occitània ): Frederic Mistral Premi Nobel de Literatura .1917 - Atenes (Grècia): Spirídon Samaras 1861 ).1918 - París (França ): Claude Debussy 1862 )[26] 1931 - Chicago ː Ida B. Wells estatunidenca , líder del moviment afroamericà pels drets civils (n. 1862 ).[49] 1956 - Beverly Hills , Califòrnia , Estats Units , Robert Newton actor britànic de cinema i teatre.1991 - París (França ): Pierre Goursat Comunitat de l'Emmanuel .2008 - Madrid : Pilar López Julvez segle xx (n. 1912 ).[50] 2010 - Allensbach , Alemanya ː Elisabeth Noelle-Neumann politòloga alemanya , pionera en la investigació de l'opinió pública (n. 1916 ).[51] 2020 - Barcelona : María Araujo [52] Festes i commemoracions [ modifica ] Onomàstica : Anunciació i Encarnació del Senyor; sants Dimes el Bon Lladre ; Isaac , patriarca, fill d'Abraham; Humbert de Marolles , abat; Dula de Nicomèdia , màrtir; Madrona de Tessalònica , màrtir; Lucia Filippini , fundadora de l'Institut de Mestres Pies .Mare de Déu del Bonaire , del santuari de Bonaria, al cim del turó del mateix nom, sobre la ciutat de Càller , a Sardenya .Grècia : dia de la independència
↑ Guiu i Torras , Joan; Gasulla , Albert. Selecció catalana - Hindú Club de Buenos Aires: 80 anys: primer partit internacional de Catalunya, 25 de març de 1927 . Fundació del Bàsquet Català, 2007. ↑ «La Fundació - Presentació ». Fundació Mercè Rodoreda. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25 març 2020]. ↑ Adderley , Rosanne Marion. New negroes from Africa ISBN 0-253-21827-6 ↑ de Sucre , Antonio JoséDe mi propia mano ISBN 846600064X ↑ de Holanda , Sérgio Buarque. O Brasil Monárquico: o processo de emancipação (en portuguès). Bertrand Brasil, 2001. ISBN 8528601986 ↑ Folly , Martin H.; Palmer , Niall A. Historical dictionary of US diplomacy from World War I through World War II ISBN 0810856069 ↑ Thomopoulos , Elaine. The History of Greece ISBN 0313375119 ↑ «Ley electoral, de 28 de Marzo de 1984 » (en castellà). [Consulta: 11 març 2012]. ↑ Choate, Mark (Mark S.) . Professional wikis ISBN 978-0-470-28199-4 ↑ «EU issues worldwide ban on British beef exports » (en anglès). CNN, 26-03-1996. [Consulta: 14 març 2021]. ↑ Roma Garcia , Míriam «Clemència Berdiell, una vida dedicada a la pedagogia ». Shikar, núm 4 , 2017, pàg. 32-37.↑ «Autors i intèrprets de 1938 ». PortalSardanista. [Consulta: 25 març 2020]. ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la III Legislatura p. 157↑ «Jordi Basté i Duran | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 25 març 2020]. ↑ «Gemma Abant Condal | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 24 març 2020]. ↑ «Roser Tarragó Aymerich | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 12 març 2020]. ↑ «Caterina de Siena | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 20 març 2020]. ↑ Smits-Veldt , Mieke. «Visscher, Maria Tesselschade Roemersdr. (1594-1649) ». Huygens.ing. Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 17-09-2019. [Consulta: 25 març 2020].↑ Schirokauer, Conrad. . Breve historia de la civilizacion china ISBN 978-84-7290-555-9 ↑ 20,0 20,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX ISBN 84-460-1848-9 ↑ «Viganò, Salvatore » (en italià). Treccani. [Consulta: març 2020]. ↑ King , Gilbert. «Sophie Blanchard – The High Flying Frenchwoman Who Revealed the Thrill and Danger of Ballooning ». Smithsonianmag.com, 18-10-2012. [Consulta: gener 2020].↑ «Wilhelmina Lagerholm (1826-1917) » (en gallec). Fotógrafas Pioneiras. [Consulta: 24 març 2020]. ↑ «Hainisch, Marianne; geb. Perger » (en alemany). OBL. Österreichische Biographische Lexikon, 2003. [Consulta: 24 març 2020]. ↑ «Toscanini,Arturo » (en italià). Treccani. [Consulta: març 2020]. ↑ 26,0 26,1 Dictionnaire des compositeurs. ISBN 2-85229-559-8 ↑ «Emma “Sweet Emma or Bell Gal” Barrett (1897-1983)... » (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 7 febrer 2022]. ↑ Schneider , Steven Jay. 501 directores de cine ISBN 978-84-253-4264-6 ↑ Cherubino . «Magda Olivero - Grandes voces de la ópera de todos los tiempos ». Laopera.net, 11-01-2019. [Consulta: 24 març 2020].↑ «Norman Borlaug. Facts » (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020]. ↑ «Simone Signoret | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 29 juliol 2020]. ↑ «Mary Douglas ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020]. ↑ «Rosetta Noli » (en anglès). ArtistInfo de Metason. [Consulta: 20 gener 2022]. ↑ «Flannery O’Connor | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 2 juny 2020]. ↑ «Gloria Steinem ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 març 2020]. ↑ «Simone Forti ». IMDb. [Consulta: 24 març 2020]. ↑ «Toni Cade Bambara ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 març 2020]. ↑ «Mina ». Discogs. [Consulta: 12 març 2020]. ↑ Ritz , David. «Aretha Franklin ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].↑ «Ana Blandiana ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 març 2020]. ↑ Holden , Stephen. «Elton John ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].↑ «Gabriela Beňačková ». Music Centre Slovakia, 25-11-2019. [Consulta: 25 març 2020]. ↑ Joppien , Anett-Maud, et al.. Architektinnen: Profil, Werk, Leben ISBN 9783941217096 ↑ «Sarah Jessica Parker ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 març 2020]. ↑ «XVI Premi de Pintura, homenatge a Antònia Mir » pàg. 63. Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida, núm. 15, setembre 2000. [Consulta: 15 gener 2023]. ↑ Tomas , Natalie R. The Medici Women: Gender and Power in Renaissance Florence . Routledge, 2003 (Women and Gender in the Early Modern World). ISBN 0754607771 ↑ Vermander, Benoît, 1960- ... . Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours ISBN 978-2-87299-225-6 ↑ Leonardi , Claudio; Riccardi , Andrea; Zarri , Gabriella. Diccionario de los santos ISBN 978-84-285-2257-1 ↑ «Ida B. Wells-Barnett, American journalist and social reformer ». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 1r juny 2018]. ↑ Mora , Miguel «Pilar López, maestra del baile ». El País , 26-03-2008.↑ Childs , David. «Elisabeth Noelle Neumann: Pioneer of public-opinion polling and market » (en anglès). The Independent, 23-10-2011. [Consulta: 25 octubre 2021].↑ «Luto escénico por la muerte de María Araujo » (en castellà). Canarias 7, 03-02-2021. [Consulta: 3 febrer 2021].
