Caterina de Siena

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDoctor de l'Església Modifica el valor a Wikidata
Santa Caterina de Siena
Carpignano Sesia Immagine Chiesa Caterina da Siena.JPG
Santa Caterina, pintura del s. XV a Carpignao Sessia (Novara)
Nom original(it) Caterina da Siena Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCaterina Benincasa
25 març 1347 Modifica el valor a Wikidata
Siena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 1380 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSanta Maria sopra Minerva (Roma); el cap a San Domenico (Siena) 
Ambaixadora
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióReligiosa catòlica, política, filòsofa, escriptora i diplomàtica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesStefano Maconi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósTercer Orde de Sant Domènec
Verge, Doctora de l'Església (1970)
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Anglicana, Església Evangèlica Luterana d'Amèrica
Canonització1461 , Roma nomenat per Pius II
PelegrinatgeSanta Maria sopra Minerva (Roma, tomba); Siena: San Domenico (relíquia del cap), casa natal
Festivitat29 d'abril (30 d'abril fins a 1960)
Iconografiahàbit dominicà (blanc amb capa negra), amb un lliri i un llibre, crucifix, calaver; amb un cor a la mà; coronada d'espines; amb estigmes o rebent-los; anell de casada, posant l'anell a Crist o a Jesús Infant (matrimoni místic); amb un vaixell que porta les armes papals
Patrona deItàlia (1940), copatrona d'Europa (1999); protectora contra el foc; infermeres

Discogs: 5305013 IMSLP: Category:Catherine_of_Siena,_Saint Find a Grave: 19918 Modifica el valor a Wikidata

Santa Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec. És venerada com a santa i fou proclamada doctora de l'Església catòlica.

Primers anys[modifica]

Caterina va néixer a Siena el 1347 en una família benestant, amb un gran sentiment religiós. Fou la vint-i-tresena filla del tintorer Giacomo di Benincasa, i Japa Benicasa, filla d'un poeta. A sis anys assegurà d'haver tingut la seva primera visió de Crist, als set anys féu vot privat de virginitat i es consagrà a Crist. A dotze anys els seus pares van voler-la casar-la amb Bonaventura, el vidu de la seva germana, morta al part, cosa a la que ella es negà.[1] A quinze anys va ingressà al Tercer orde de Sant Domènec. Vivia en clausura a la seva cambra, on pregava i es trobava acompanyada de Crist. Malgrat no haver tingut educació formal, durant aquests primers anys va aprendre de llegir i també grec i llatí, gràcies a l'orde de Sant Domènec.[1]

El retorn a la vida pública[modifica]

El 1368 Caterina va experimentar el que descriuria com "Matrimoni místic amb Jesús", una visió que la va convèncer per a convertir-se en una màrtir. Després d'això és va sentir preparada per deixar enrere el seu anacoretisme i oferir-se al món en sacrifici. Va tornar amb la seva família i va començar de tenir cura dels malalts de durant l'epidèmia de pesta, i adquirí fama de dona caritativa i santa, malgrat qui la considerava una fanàtica.[1]

La lluita per les reformes socials[modifica]

Després de ser convocada a Florència pel capítol general dels Dominics, a causa de la seva popularitat, es va comprovar que les seves ensenyances eren ortodoxes i hom li assignà Raimon de Càpua com a confessor, que també fou deixeble i biògraf. A partir d'aquest moment, Caterina i els seus seguidors van començar de cercar una gran reforma social a Itàlia, ja que tant l'Església com els diferents estats de la península, es trobaven en un estat de profunda corrupció, i on contínuament s'intercanviaven favors per poder.[1]

L'any 1375 va tenir una visió mística i rebé els estigmes. Segons va dir en les seves obres escrites, Crist li comunicà que de llavors ençà treballaria per la pau i mostraria que una dona feble podria fer avergonyir l'orgull dels forts. Aquell mateix any, mentre Itàlia era revoltada per les disputes i conflictes a l'entorn del poder dels papes, els contraris a Gregori XI organitzaren milícies i avalots a Perusa, Florència, Pisa i altres ciutats toscanes on Caterina fou enviada en missió diplomàtica a fi de portar Pisa i Lucca a la neutralitat i allunyar-les de la lliga anti-papal.[1]

Posteriorment Florència la va enviar a Avinyó, residència dels papes des del començament del segle, per fer que el Papa tornés a la seva seu de Roma, fet que Caterina considerava bàsic per a mantenir la unitat de l'Església i pacificar Itàlia. Tot i que inicialment no ho aconseguí, el 1378 Gregori XI va tornar a Roma[2] i ella va ser enviada a Florència a formalitzar un acord de pau entre aquesta ciutat i la Santa Seu.[1]

Tornà a Siena on, el 21 d'abril de 1380 va patir una apoplexia i va morir vuit dies més tard als trenta tres anys.[1]

Obra escrita[modifica]

Tot i no haver rebut educació i ser analfabeta, Caterina va deixar escrits en italià, que avui són clàssics de la literatura toscana: els dictava a Raimon de Càpua, que els va transcriure. En destaquen el Diàleg de la Divina Providència, conegut com a Diàleg o Divina doctrina, escrit en el transcurs d'un èxtasi entre el 9 i el 14 d'octubre de 1378 i un dels màxims exponents del misticisme cristià, a més de 26 oracions i 381 cartes adreçades a tota mena de persones: papes, reis, dirigents i persones humils. En la seva correspondència la temàtica principal és la preocupació per la unitat de l'Església i la pacificació de les ciutats italianes.

Veneració[modifica]

Fou sebollida a Roma, al cementiri de Santa Maria sopra Minerva; quan començaren d'atribuir-li miracles i a ser venerada com a santa, el superior dominic va traslladar-ne les restes a l'interior de l'església, on es troba avui dia. El seu cap va ser separat del cos i col·locat en un reliquiari de bronze daurat, que fou dut a l'església de San Domenico de Siena.

Una llegenda diu que els sienesos, volent recuperar el cos de la santa, van agafar-ne el cap de la tomba de Roma i el ficaren en una bossa; en passar per la muralla, la guàrdia els detingué per registrar la bossa i els sienesos van pregar a la santa perquè els protegís i els deixés arribar sans i estalvis a la seva pàtria. Quan els guàrdies obriren la bossa, la trobaren plena de pètals de rosa i els deixaren marxar. Llavors arribaren a Siena i feren una processó per portar el cap a la basílica on és avui.

Pius II, sienès ell mateix, va canonitzar Caterina el 1461, i la seva festivitat litúrgica s'inclogué en el calendari romà el 1597. Del 1628 a 1969 se celebrà el 30 d'abril, per evitar la coincidència amb la festa de sant Pere de Verona. El 5 de maig de 1940 Pius XII la proclamà patrona d'Itàlia, amb sant Francesc d'Assís. El 1970, Pau VI la proclamà doctora de l'Església, l'única laica que ha obtingut aquest títol i, amb Teresa de Jesús, la primera dona a rebre'l. Joan Pau II la nomenà copatrona d'Europa amb les santes Brígida de Suècia i Teresa Beneta de la Creu.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Rank, Melissa & Michael. The most powerful women in the middle ages (en anglès), 2013, p. 40-47. ISBN 9781492173960. 
  2. El retorn fou, però, temporal i desembocà en el Gran Cisma d'Occident i la divisió de l'Església Catòlica.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caterina de Siena