Bases de Manresa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula documentBases de Manresa
Tipus document
Publicació 27 març 1892
Autor Unió Catalanista
Modifica dades a Wikidata
Les Bases de Manresa reclamaven la devolució de les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1585).

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25, 26 i 27 de març de 1892. El president i el secretari de l'assemblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba, respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fou presidida per Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. Les bases tenien certa inspiració en el model federal malgrat que, pel que feia referència a l'autogovern, venien de les antigues constitucions catalanes del 1585.

El poder central era organitzat segons la separació de poders, mentre que el legislatiu estaria compartit entre el rei i una assemblea regional, l'executiu seria format per cinc ministeris o secretaries, el poder judicial, per la seva banda, hauria d'ésser un tribunal suprem regional.

Del poder regional, format per les Corts Catalanes, reunides una vegada a l'any a diferents llocs del territori en sortiria un executiu format per cinc o set alts càrrecs que haurien d'exercir l'administració del país. El poder judicial restaria en l'antiga Reial Audiència del Principat de Catalunya que seria restablerta. L'oficialitat única de la llengua catalana i la condició de català com a clàusula obligatòria per l'exercici de la funció pública també hi eren considerades.

Segons Josep Maria Ainaud de Lasarte, Enric Prat de la Riba havia preparat un projecte de Bases força diferent del que va sortir aprovat. Enric Prat el van influir les lectures d'autors com Taine i Le Play , convençut que el sistema medieval català era el millor que es podia proposar per a mantenir la personalitat nacional de Catalunya. En aquell temps era un adversari convençut dels sistemes parlamentaris i fins i tot dels partits polítics, i en una societat estructurada corporativament. Es manifestava partidari de les patronals i dels sindicats com a successors del antics gremis, i de les institucions jurídiques tradicionals de la família i del dret català.

Va ser també el 1892 que Torras i Bages -també membre de l'Assemblea de Manresa- publica el seu discutit llibre La Tradició Catalana, fonamental per al pensament catòlic catalanista. A les noves generacions, especialment les que integraran el Centre Escolar Catalanista, i temps després el Centre Nacional Català i de la Lliga Regionalista, els correspondria trobar-hi les solucions pràctiques.

Prat de la Riba va acabar la seva intervenció a l'Assemblea de Manresa anunciant els perills del parlamentarisme i advertí que Catalunya necessitava la llibertat i les antigues institucions que li havien estat arrabassades.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaç extern[modifica]