Amb una població de 28.231 habitants (2015), Menton és una ciutat costanera d'alta activitat turística, coneguda pel seu clima mediterrani, per la Basílica de Sant Miquel i pel seu símbol, la llimona: es tracta de l'única regió de la França metropolitana en la qual, gràcies a un microclima temperat, fructifiquen els llimoners.[3] La bellesa de Menton, caracteritzada pels seus exuberants jardins i la seva arquitectura lígur, li va fer guanyar-se el sobrenom de "La perla de França", atorgat pel geògraf Élisée Reclus.[4]
La fundació de la població la van fer els lígurs, (que també van fundar Mònaco i altres localitats properes), i després de diversos avatars històrics, en els que va canviar de vassallatge una vegada i una altra, es va convertir en ciutat cap a 1200. Del 1346 al 1848, la ciutat de Menton va pertànyer al Principat de Mònaco, amb l'única interrupció de la Revolució Francesa.[5]
Després d'un breu període en què va pertànyer a Sardenya, el 1860 passa a formar part de França, com a conseqüència d'un referèndum. A la darreria del segle XIX i principis del XX, Menton, com a part de la Costa Blava, començaria a rebre un important influx de turistes europeus, entre els quals en destacarien els anglesos[6] i russos[7]. El novel·lista Vicente Blasco Ibáñez va morir a Menton. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per Itàlia, de 1940 a 1943.
Menton
.svg)
_OSM_01.png)
.svg){kind=small}