Niça

Plantilla:Infotaula geografia políticaNiça
Nice (fr)
Niça (oc) Modifica el valor a Wikidata
Fotomuntatge
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 42′ 07″ N, 7° 16′ 06″ E / 43.7019°N,7.2683°E / 43.7019; 7.2683
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióProvença - Alps - Costa Blava
DepartamentAlps Marítims
DistricteDistricte de Niça Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població348.085 (2021) Modifica el valor a Wikidata (4.839,89 hab./km²)
Idioma oficialfrancès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Entitat estadísticaàrea de concentració metropolitana de Niça
unitat urbana de Niça Modifica el valor a Wikidata
Superfície71,92 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRiu Var, Paillon i Magnan Modifica el valor a Wikidata
Altitud0 m-520 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniSanta Raparada Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataChristian Estrosi (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal06000, 06200, 06100 i 06300 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic493 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webnice.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: VilledeNice Twitter (X): VilledeNice Instagram: villedenice Modifica el valor a Wikidata

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco. És la capital del departament dels Alps Marítims i del Comtat de Niça (o País Niçard), alhora que una de les ciutats més importants d'Occitània. El 2005 tenia 347.900 habitants, anomenats niçards.

A Niça s'hi parla encara la variant de l'occità anomenada niçard, si bé la llengua originària ha estat substituïda majoritàriament pel francès. El topònim occità s'escriu com en català, Niça, que segons la pronúncia estàndard és [nísɔ]; localment en diuen [nísa] i ho acostumen a escriure també amb l'antiga grafia mistralenca Nissa. El nom oficial francès és Nice, i en italià en diuen Nizza. Totes aquestes formes deriven del grec Nikea (del nom de la deessa Nike), a través del llatí Nicaea.

Barris[1][modifica]

La vila de Niça és composta per una quarantena de barris (quartiers) agrupats en 8 territòris:

  • Territòri 1: Plana e Costaus (20.753 habitants)
Quartiers: Sant Agustin, Santa Margarida, Lu Molins, Arenas, Sant Isidòr, Lingostiera, Li Combas, Belet, Sant Antòni
  • Territòri 2: Còlas Niçardi (38.753 habitants)
Quartiers: Estienne d'Orves, Sant Felip, Gròsso, Lo Piòl, Sant Pèire de Feric, Sant Pancraci
  • Territòri 3: Tres Còlas (34.158 habitants)
Quartiers: Cimier, Rimiés, Gairaud
  • Territòri 4: Ribas de Palhon (32.788 habitants)
Quartiers: L'Ariana, La Lauveta, L'Abadia, Pasteur, Sant Ponç, Lo Trident, Rocabilhiera, Sant Carles, Bòn Viatge, Mont Gròs
  • Territòri 5: Èst Litorau (54.239 habitants)
Quartiers: Pòrt, Riquier, Mont Boron, Diables Blaus, Sant Ròc, Vinagrier
  • Territòri 6: Nòrd Centre Niça (48.898 habitants)
Quartiers: Li Planas, Sant Silvèstre, Cessòla, Gorbèla, Borriglione, Sant Maurici, Lo Rai, Valon dei Flors
  • Territòri 7: Còr de Vila (48.333 habitants)
Quartiers: Niça Vielha, Carabacèu, Medecin, Gambetta, Dubouchage, Liberacion, Malaussena, Josèp Garnier
  • Territòri 8: Oèst Litorau (65.703 habitants)
Quartiers: La Magdalena, Manhan, Califòrnia, Fabron, Cantagalet, Ventabrun, Carras, Ferber, La Lantèrna

Història[modifica]

La ciutat de Niça fou fundada el segle v aC pels grecs massaliotes. Més tard es posà sota el domini de Roma per combatre els lígurs. L'any 729 fou atacada pels sarraïns, que foren rebutjats d'antuvi, tot i que ocuparen el seu territori entre el 859 i el 880.

Evità el domini dels francs i el del Sacre Imperi, i al segle xii passà al de la Corona d'Aragó. El 1338 es posà sota la protecció del comtat de Savoia, i per tant, de l'Imperi. Esdevingué teatre de les lluites entre l'emperador i Francesc I de França, el qual, aliat amb els otomans, l'ocupà el 1543 parcialment, atès que la ciutadella mai no es va retre, resistint fins a l'arribada de les forces imperials.[2] Envaïda novament per França (1600), el 1696 tornà a Savoia. Pel setembre del 1792 el general francès Jacques Anselme ocupà Niça amb 7.000 marsellesos i hi expulsà el comte de Saint-André.[3] El 3 de gener del 1793 s'aprovaria la seva incorporació a França, però el 1814 passà al Piemont, que la cedí als francesos definitivament el 1860. Mussolini aspirà a incorporar-la al Regne d'Itàlia.

El 1903, Menica Rondelly va compondre l'himne no oficial de la ciutat, Niça la bèla, amb lletra en occità niçard.

Cercavila de flors[modifica]

Fills il·lustres[modifica]

Categoria principal: Persones de Niça

Administració[modifica]

Des de 1945 els alcaldes de Niça han estat:

Període Alcalde Partit polític
1945-1947 Jacques Cotta SFIO
1947-1965 Jean Médecin radical
1966-1990 Jacques Médecin UDF després RPR
1990-1993 Honoré Bailet RPR
1993-1995 Jean-Paul Baréty RPR
1995-2008 Jacques Peyrat DVD, RPR després UMP
2008-2016 Christian Estrosi UMP després LR
2016-2017 Philippe Pradal LR
Des de 2017 Christian Estrosi LR

Demografia[modifica]

Població de la vila de Niça
1249 1264 1302 1315 1323 1340 1365 1388 1693 1718 1790
4 000[4] 5 600[4] 7 000[5] 8 900[5] 10 200[5] 13 500[5] 8 400[6] 4 250*[7] 10.000 14 608[8] 20 000[8]
1792 1815 1822 1828 1838 1848 1858 1861 1866 1872 1876
23 000[9] 23 538[10] 25 831[10] 28 840[10] 33 811[10] 36 804[10] 44 091[10] 48 273[11] 50 180[12] 52 377[11] 53 397[12]
1881 1886 1891 1896 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936
66 279[12] 77 478[12] 88 273[12] 93 760[12] 105 109[12] 134 232[12] 142 940[12] 155 000[13] 185 000[13] 220 000[13] 240 000[13]
1946 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
210 000[14] 242 500[14] 293 000[14] 329 950[14] 344 481[15] 337 085[15] 342 439[15] 342 738[15] 347.060 348 721 344 875
Estimacions abans de 1801; censos a partir de 1801; Nombre a partir de 1968: Població sense dobles comptes; *en realitat entre 4000 i 4500; **Població legal en vigor a partir d'1 de gener de 2011.

Llocs d'interès[modifica]

  • Museus: de Marc Chagall, d'Henri Matisse, d'Art Modern i d'Art Contemporani, de Belles Arts, d'Arts Asiàtiques, d'Art Naïf.
  • El Cours Saleya i el mercat de flors.
  • Els carrerons de la Vella Niça i el patrimoni barroc.
  • El turó del castell.
  • La Promedade des Anglais.
  • Palaus i mansions de la Belle Époque.
  • Circ de Cimiez i el jardí de Monastère.
  • Catedral russa de Sant Nicolau.

Educació[modifica]

Referències[modifica]

  1. Font: Comuna de Niça[Enllaç no actiu], els noms en niçard són obtinguts de la viquipèdia occitana
  2. Nathaniel William Wraxall, The history of France, from the accession of Henry the Third, in 1574 to the death of Henry the Fourth, in 1610, p.308 (anglès)
  3. Wilkinson, Spenser. The Rise of General Bonaparte (en anglès). Spenser Wilkinson, 1930, p. 38-39. 
  4. 4,0 4,1 Alain Ruggiero, op. cit., p. 58
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Alain Ruggiero, op. cit., p. 63
  6. Alain Ruggiero, op. cit., p. 66
  7. Alain Ruggiero, op. cit., p. 74
  8. 8,0 8,1 Alain Ruggiero, op. cit., p. 132
  9. Alain Ruggiero, op. cit., p. 144
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 Alain Ruggiero, op. cit., p. 165
  11. 11,0 11,1 Alain Ruggiero, op. cit., p. 185
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 12,8 Alain Ruggiero, op. cit., p.206
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 Alain Ruggiero, op. cit., p.222
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 Alain Ruggiero, op. cit., p. 255
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 Notice communale - le nombre d'habitants, Des villages de Cassini aux communes d'aujourd'hui

Bibliografia[modifica]