Niça
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco. És la capital del departament dels Alps Marítims i del Comtat de Niça (o País Niçard), alhora que una de les ciutats més importants d'Occitània. Niça es també la ciutat principal de la Costa Blava, destinació turística de primer ordre.
El 2005 tenia 347.900 habitants, anomenats niçards.
A Niça s'hi parla encara la variant de l'occità anomenada niçard, si bé la llengua originària ha estat substituïda majoritàriament pel francès. El topònim occità s'escriu com en català, Niça, que segons la pronúncia estàndard és [nísɔ]; localment en diuen [nísa] i ho acostumen a escriure també amb l'antiga grafia mistralenca Nissa. El nom oficial francès és Nice, i en italià en diuen Nizza. Totes aquestes formes deriven del grec Nikea (del nom de la deessa Nike), a través del llatí Nicaea.
La vila de Niça és composta per una quarantena de barris (quartiers) agrupats en 8 territòris:
- Territòri 1: Plana e Costaus (20.753 habitants)
- Quartiers: Sant Agustin, Santa Margarida, Lu Molins, Arenas, Sant Isidòr, Lingostiera, Li Combas, Belet, Sant Antòni
- Territòri 2: Còlas Niçardi (38.753 habitants)
- Quartiers: Estienne d'Orves, Sant Felip, Gròsso, Lo Piòl, Sant Pèire de Feric, Sant Pancraci
- Territòri 3: Tres Còlas (34.158 habitants)
- Quartiers: Cimier, Rimiés, Gairaud
- Territòri 4: Ribas de Palhon (32.788 habitants)
- Quartiers: L'Ariana, La Lauveta, L'Abadia, Pasteur, Sant Ponç, Lo Trident, Rocabilhiera, Sant Carles, Bòn Viatge, Mont Gròs
- Territòri 5: Èst Litorau (54.239 habitants)
- Quartiers: Pòrt, Riquier, Mont Boron, Diables Blaus, Sant Ròc, Vinagrier
- Territòri 6: Nòrd Centre Niça (48.898 habitants)
- Quartiers: Li Planas, Sant Silvèstre, Cessòla, Gorbèla, Borriglione, Sant Maurici, Lo Rai, Valon dei Flors
- Territòri 7: Còr de Vila (48.333 habitants)
- Quartiers: Niça Vielha, Carabacèu, Medecin, Gambetta, Dubouchage, Liberacion, Malaussena, Josèp Garnier
- Territòri 8: Oèst Litorau (65.703 habitants)
- Quartiers: La Magdalena, Manhan, Califòrnia, Fabron, Cantagalet, Ventabrun, Carras, Ferber, La Lantèrna
Història
[modifica]La ciutat de Niça fou fundada el segle v aC pels grecs massaliotes. Més tard es posà sota el domini de Roma per combatre els lígurs. L'any 729 fou atacada pels sarraïns, que foren rebutjats d'antuvi, tot i que ocuparen el seu territori entre el 859 i el 880.
Evità el domini dels francs i el del Sacre Imperi, i al segle xii passà al de la Corona d'Aragó.
Estats de Savoia
[modifica]El 1338 es posà sota la protecció del comtat de Savoia, i per tant, de l'Imperi.
Formant part dels Estats de Savoia esdevingué teatre de les lluites entre l'emperador i Francesc I de França, el qual, aliat amb els otomans, l'ocupà el 1543 parcialment, atès que la ciutadella mai no es va retre, resistint fins a l'arribada de les forces imperials.[2] Envaïda novament per França (1600), el 1696 tornà a Savoia. Pel setembre del 1792 el general francès Jacques Anselme ocupà Niça amb 7.000 marsellesos i hi expulsà el comte de Saint-André.[3] El 3 de gener del 1793 s'aprovaria la seva incorporació a França, però el 1814 retornà als Estats de Savoia.
Estat Francès
[modifica]El 1860 es produí l'annexió del comtat de Niça a França, validada mitjançant un controvertit referèndum. A partir d'aquest moment es produí la plena integració en l'estructura territorial de l'Estat Francès. Tanmateix, Mussolini aspirà encara a incorporar-la novament al Regne d'Itàlia.
El ferrocarril va arribar a Niça el 1864
L'any 1875 s'hi va exiliar el militar carlí Francesc Savalls
El 1903, Menica Rondelly va compondre l'himne no oficial de la ciutat, Niça la bèla, amb lletra en occità niçard.
El 1944 va entrar en servei l'aeroport de Niça-Costa Blava
L'any 1976 es va produir a Niça l'assalt a un banc (Societé Generale) que va ser conegut com "el robatori del segle", protagonitzat pel mercenari Albert Spaggiari.[4]
L'any 2000 es va celebrar a Niça una reunió del Consell Europeu que va donar lloc al Tractat de Niça, signat l'any següent.
Niça ha patit dos atemptats greusː l'atemptat de 2016 i l'atemptat de 2020
Niça, destinació turística
[modifica]Des del segle XVIII una important colònia anglesa es va anar establint a Niça que, ja sota domini francès, acabà esdevenint un lloc privilegiat per a les vacances d'hivern. La Reina Victòria va fer estada a Niça a finals del segle XIX, com recorda un monument obra de Louis Maubert[5] El famós Passeig dels anglesos és també testimoni de la presència britànica.
També s'hi va retirar el reu Lluís I de Baviera després de la seva abdicació
Per altra banda, la important catedral ortodoxa de Sant Nicolau és testimoni de la presència d'una important colònia russa.
Un gran nombre d'hotels (com el cèlebre Hotel Negresco) i cases residencials de luxe es van anar construint entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX. La importància d'aquest conjunt va donar lloc, l'any 2021, a la inscripció de Niça a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco [6]
El compositor Isaac Albéniz va residir una temporada a Niça, on va compondre la seva Suite Ibèria
També s'hi va establir famoses ballarines com Carolina Otero, la Bella Otero. o Isadora Duncan
Art i artistes
[modifica]L'empremta dels nombrosos artistes dels segles XIX i XX vinculats a Niça es reflecteix en els seus museus. Així el Museu de Belles Arts porta el nom de Jules Chéret i s'hi troben notables museus monogràfics dedicats a Henri Matisse i Marc Chagall.
En un dels llocs més cèntrics de Niça, la plaça Masséna, s'hi troba un conjunt escultòric creat per l'escultor català Jaume Plensa i denominat Conversa a Niça (2007) [7]
Esports
[modifica]Des de 1933 es corre una tradicional cursa ciclista anomenada París Niça.
L'equip de futbol local és l'OGC Niça que juga a l'estadi anomenat Allianz Riviera. Durant la guerra civil espanyola, el gran futbolista català Josep Samitier va jugar amb el Niça
Des de 2010 s'hi celebra la competició tennística Open de Nice
Cercavila de flors
[modifica]Fills il·lustres
[modifica]- Categoria principal: Niçards
- Andreína Orsini-Mazzoli cantant.
- Antonio Francesco Giuseppe Provana (1662 - 1720), jesuïta,missioner a la Xina.
- Giuseppe Garibaldi (1807-1882) Polític i militar
- Magnus Hirschfeld (1868-1935), sexòleg alemany mort en exili i sepultat a Niça.
- Stefano Rossetto (1560-1580), compositor i organista.
- Gustave-Adolphe Mossa (1883-1971) artista plàstic
- Yves Klein (1928-1962) Artista plàstic
- David Santsalvador (1909-1939), dibuixant
- Simone Veil (1917-2017) advocada i política
- Jean-Marie Gustave Le Clézio (1940) escriptor, Premi Nobel de Literatura de 2008.
- Jules Bianchi (1989-2015), pilot de fórmula 1.
- Didier van Cauwelaert (1960-), escriptor, guionista i dramaturg.
Administració
[modifica]Des de 1945 els alcaldes de Niça han estat:
| Període | Alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1945-1947 | Jacques Cotta | SFIO |
| 1947-1965 | Jean Médecin | radical |
| 1966-1990 | Jacques Médecin | UDF després RPR |
| 1990-1993 | Honoré Bailet | RPR |
| 1993-1995 | Jean-Paul Baréty | RPR |
| 1995-2008 | Jacques Peyrat | DVD, RPR després UMP |
| 2008-2016 | Christian Estrosi | UMP després LR |
| 2016-2017 | Philippe Pradal | LR |
| Des de 2017 | Christian Estrosi | LR |
Demografia
[modifica]| 1249 | 1264 | 1302 | 1315 | 1323 | 1340 | 1365 | 1388 | 1693 | 1718 | 1790 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 4 000[8] | 5 600[8] | 7 000[9] | 8 900[9] | 10 200[9] | 13 500[9] | 8 400[10] | 4 250*[11] | 10.000 | 14 608[12] | 20 000[12] | |
| 1792 | 1815 | 1822 | 1828 | 1838 | 1848 | 1858 | 1861 | 1866 | 1872 | 1876 | |
| 23 000[13] | 23 538[14] | 25 831[14] | 28 840[14] | 33 811[14] | 36 804[14] | 44 091[14] | 48 273[15] | 50 180[16] | 52 377[15] | 53 397[16] | |
| 1881 | 1886 | 1891 | 1896 | 1901 | 1906 | 1911 | 1921 | 1926 | 1931 | 1936 | |
| 66 279[16] | 77 478[16] | 88 273[16] | 93 760[16] | 105 109[16] | 134 232[16] | 142 940[16] | 155 000[17] | 185 000[17] | 220 000[17] | 240 000[17] | |
| 1946 | 1954 | 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2007 | 2008 | |
| 210 000[18] | 242 500[18] | 293 000[18] | 329 950[18] | 344 481[19] | 337 085[19] | 342 439[19] | 342 738[19] | 347.060 | 348 721 | 344 875 | |
| Estimacions abans de 1801; censos a partir de 1801; Nombre a partir de 1968: Població sense dobles comptes; *en realitat entre 4000 i 4500; **Població legal en vigor a partir d'1 de gener de 2011. | |||||||||||
Llocs d'interès
[modifica]- Museus: de Marc Chagall, d'Henri Matisse, d'Art Modern i d'Art Contemporani, de Belles Arts, d'Art Asiàtic, d'Art Naïf.
- El Cours Saleya i el mercat de flors.
- Els carrerons de la Vella Niça i el patrimoni barroc, incloent la catedral de santa Reparata
- El turó del castell.
- El Passeig dels Anglesos
- Palaus i mansions de la Belle Époque.
- Amfiteatre romà de Cimiez i el jardí del monestir.
- Catedral russa de Sant Nicolau.
Especialitats gastronòmiques
[modifica]- Ensalada niçarda[20]
- Mesclum
- Soca de Niça
- Pissaladiera
- Ratatolha
Educació
[modifica]- EDHEC Business School
- EPITECH
- Institut Supérieur Européen de Formation par l'Action
- Universitat de Niça Costa d'Atzur [21]
Referències
[modifica]- ↑ Font: Comuna de Niça[Enllaç no actiu], els noms en niçard són obtinguts de la viquipèdia occitana
- ↑ Nathaniel William Wraxall, The history of France, from the accession of Henry the Third, in 1574 to the death of Henry the Fourth, in 1610, p.308 (anglès)
- ↑ Wilkinson, Spenser. The Rise of General Bonaparte (en anglès). Spenser Wilkinson, 1930, p. 38-39.
- ↑ Spaggiari, Albert El gran robo de Niza, 1979.
- ↑ «Monument à la reine Victoria | Heritage Nice Tourism Office» (en anglès britànic). [Consulta: 27 agost 2025].
- ↑ «Nice, Winter Resort Town of the Riviera» (en anglès).
- ↑ «CONVERSATION À NICE, 2007». [Consulta: 27 agost 2025].
- ↑ 8,0 8,1 Alain Ruggiero, op. cit., p. 58
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Alain Ruggiero, op. cit., p. 63
- ↑ Alain Ruggiero, op. cit., p. 66
- ↑ Alain Ruggiero, op. cit., p. 74
- ↑ 12,0 12,1 Alain Ruggiero, op. cit., p. 132
- ↑ Alain Ruggiero, op. cit., p. 144
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Alain Ruggiero, op. cit., p. 165
- ↑ 15,0 15,1 Alain Ruggiero, op. cit., p. 185
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 16,7 16,8 Alain Ruggiero, op. cit., p.206
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Alain Ruggiero, op. cit., p.222
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Alain Ruggiero, op. cit., p. 255
- ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Notice communale - le nombre d'habitants, Des villages de Cassini aux communes d'aujourd'hui
- ↑ «ensalada niçarda | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 agost 2025].
- ↑ K-Sup, Administrateur. «Université Côte d'Azur» (en francès). [Consulta: 27 agost 2025].
Bibliografia
[modifica]- Ruggiero, Alain. Nouvelle histoire de Nice (en francès). Privat, 2006. ISBN 978-2708983359.


