Vés al contingut

Niça

Plantilla:Infotaula geografia políticaNiça
Nice (fr)
Niça (oc) Modifica el valor a Wikidata
Fotomuntatge
Imatge
Tipusmunicipi francès i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata
Lloc
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 42′ 07″ N, 7° 16′ 06″ E / 43.7019°N,7.2683°E / 43.7019; 7.2683
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança metropolitana
RegióProvença-Alps-Costa Blava
DepartamentAlps Marítims Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població353.701 (2022) Modifica el valor a Wikidata (4.917,98 hab./km²)
Idioma oficialfrancès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaàrea de concentració metropolitana de Niça
unitat urbana de Niça Modifica el valor a Wikidata
Superfície71,92 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRiu Var, Paillon, Magnan i mar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud0 m-520 m-15 m-109 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniSanta Raparada Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataChristian Estrosi (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificadors descriptius
Codi postal06000, 06200, 06100 i 06300 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic493 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webnice.fr Modifica el valor a Wikidata

Facebook: VilledeNice X: VilledeNice Instagram: villedenice Modifica el valor a Wikidata

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco. És la capital del departament dels Alps Marítims i del Comtat de Niça (o País Niçard), alhora que una de les ciutats més importants d'Occitània. Niça es també la ciutat principal de la Costa Blava, destinació turística de primer ordre.

El 2005 tenia 347.900 habitants, anomenats niçards.

A Niça s'hi parla encara la variant de l'occità anomenada niçard, si bé la llengua originària ha estat substituïda majoritàriament pel francès. El topònim occità s'escriu com en català, Niça, que segons la pronúncia estàndard és [nísɔ]; localment en diuen [nísa] i ho acostumen a escriure també amb l'antiga grafia mistralenca Nissa. El nom oficial francès és Nice, i en italià en diuen Nizza. Totes aquestes formes deriven del grec Nikea (del nom de la deessa Nike), a través del llatí Nicaea.

Barris[1]

[modifica]

La vila de Niça és composta per una quarantena de barris (quartiers) agrupats en 8 territòris:

  • Territòri 1: Plana e Costaus (20.753 habitants)
Quartiers: Sant Agustin, Santa Margarida, Lu Molins, Arenas, Sant Isidòr, Lingostiera, Li Combas, Belet, Sant Antòni
  • Territòri 2: Còlas Niçardi (38.753 habitants)
Quartiers: Estienne d'Orves, Sant Felip, Gròsso, Lo Piòl, Sant Pèire de Feric, Sant Pancraci
  • Territòri 3: Tres Còlas (34.158 habitants)
Quartiers: Cimier, Rimiés, Gairaud
  • Territòri 4: Ribas de Palhon (32.788 habitants)
Quartiers: L'Ariana, La Lauveta, L'Abadia, Pasteur, Sant Ponç, Lo Trident, Rocabilhiera, Sant Carles, Bòn Viatge, Mont Gròs
  • Territòri 5: Èst Litorau (54.239 habitants)
Quartiers: Pòrt, Riquier, Mont Boron, Diables Blaus, Sant Ròc, Vinagrier
  • Territòri 6: Nòrd Centre Niça (48.898 habitants)
Quartiers: Li Planas, Sant Silvèstre, Cessòla, Gorbèla, Borriglione, Sant Maurici, Lo Rai, Valon dei Flors
  • Territòri 7: Còr de Vila (48.333 habitants)
Quartiers: Niça Vielha, Carabacèu, Medecin, Gambetta, Dubouchage, Liberacion, Malaussena, Josèp Garnier
  • Territòri 8: Oèst Litorau (65.703 habitants)
Quartiers: La Magdalena, Manhan, Califòrnia, Fabron, Cantagalet, Ventabrun, Carras, Ferber, La Lantèrna

Història

[modifica]

La ciutat de Niça fou fundada el segle v aC pels grecs massaliotes. Més tard es posà sota el domini de Roma per combatre els lígurs. L'any 729 fou atacada pels sarraïns, que foren rebutjats d'antuvi, tot i que ocuparen el seu territori entre el 859 i el 880.

Evità el domini dels francs i el del Sacre Imperi, i al segle xii passà al de la Corona d'Aragó.

Estats de Savoia

[modifica]

El 1338 es posà sota la protecció del comtat de Savoia, i per tant, de l'Imperi.

Formant part dels Estats de Savoia esdevingué teatre de les lluites entre l'emperador i Francesc I de França, el qual, aliat amb els otomans, l'ocupà el 1543 parcialment, atès que la ciutadella mai no es va retre, resistint fins a l'arribada de les forces imperials.[2] Envaïda novament per França (1600), el 1696 tornà a Savoia. Pel setembre del 1792 el general francès Jacques Anselme ocupà Niça amb 7.000 marsellesos i hi expulsà el comte de Saint-André.[3] El 3 de gener del 1793 s'aprovaria la seva incorporació a França, però el 1814 retornà als Estats de Savoia.

Estat Francès

[modifica]

El 1860 es produí l'annexió del comtat de Niça a França, validada mitjançant un controvertit referèndum. A partir d'aquest moment es produí la plena integració en l'estructura territorial de l'Estat Francès. Tanmateix, Mussolini aspirà encara a incorporar-la novament al Regne d'Itàlia.

El ferrocarril va arribar a Niça el 1864

L'any 1875 s'hi va exiliar el militar carlí Francesc Savalls

El 1903, Menica Rondelly va compondre l'himne no oficial de la ciutat, Niça la bèla, amb lletra en occità niçard.

El 1944 va entrar en servei l'aeroport de Niça-Costa Blava

L'any 1976 es va produir a Niça l'assalt a un banc (Societé Generale) que va ser conegut com "el robatori del segle", protagonitzat pel mercenari Albert Spaggiari.[4]

L'any 2000 es va celebrar a Niça una reunió del Consell Europeu que va donar lloc al Tractat de Niça, signat l'any següent.

Niça ha patit dos atemptats greusː l'atemptat de 2016 i l'atemptat de 2020

Niça, destinació turística

[modifica]

Des del segle XVIII una important colònia anglesa es va anar establint a Niça que, ja sota domini francès, acabà esdevenint un lloc privilegiat per a les vacances d'hivern. La Reina Victòria va fer estada a Niça a finals del segle XIX, com recorda un monument obra de Louis Maubert[5] El famós Passeig dels anglesos és també testimoni de la presència britànica.

També s'hi va retirar el reu Lluís I de Baviera després de la seva abdicació

Per altra banda, la important catedral ortodoxa de Sant Nicolau és testimoni de la presència d'una important colònia russa.

Un gran nombre d'hotels (com el cèlebre Hotel Negresco) i cases residencials de luxe es van anar construint entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX. La importància d'aquest conjunt va donar lloc, l'any 2021, a la inscripció de Niça a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco [6]

El compositor Isaac Albéniz va residir una temporada a Niça, on va compondre la seva Suite Ibèria

També s'hi va establir famoses ballarines com Carolina Otero, la Bella Otero. o Isadora Duncan

Art i artistes

[modifica]

L'empremta dels nombrosos artistes dels segles XIX i XX vinculats a Niça es reflecteix en els seus museus. Així el Museu de Belles Arts porta el nom de Jules Chéret i s'hi troben notables museus monogràfics dedicats a Henri Matisse i Marc Chagall.

En un dels llocs més cèntrics de Niça, la plaça Masséna, s'hi troba un conjunt escultòric creat per l'escultor català Jaume Plensa i denominat Conversa a Niça (2007) [7]

Esports

[modifica]

Des de 1933 es corre una tradicional cursa ciclista anomenada París Niça.

L'equip de futbol local és l'OGC Niça que juga a l'estadi anomenat Allianz Riviera. Durant la guerra civil espanyola, el gran futbolista català Josep Samitier va jugar amb el Niça

Des de 2010 s'hi celebra la competició tennística Open de Nice

Cercavila de flors

[modifica]

Fills il·lustres

[modifica]
Categoria principal: Niçards

Administració

[modifica]

Des de 1945 els alcaldes de Niça han estat:

Període Alcalde Partit polític
1945-1947 Jacques Cotta SFIO
1947-1965 Jean Médecin radical
1966-1990 Jacques Médecin UDF després RPR
1990-1993 Honoré Bailet RPR
1993-1995 Jean-Paul Baréty RPR
1995-2008 Jacques Peyrat DVD, RPR després UMP
2008-2016 Christian Estrosi UMP després LR
2016-2017 Philippe Pradal LR
Des de 2017 Christian Estrosi LR

Demografia

[modifica]
Població de la vila de Niça
1249 1264 1302 1315 1323 1340 1365 1388 1693 1718 1790
4 000[8] 5 600[8] 7 000[9] 8 900[9] 10 200[9] 13 500[9] 8 400[10] 4 250*[11] 10.000 14 608[12] 20 000[12]
1792 1815 1822 1828 1838 1848 1858 1861 1866 1872 1876
23 000[13] 23 538[14] 25 831[14] 28 840[14] 33 811[14] 36 804[14] 44 091[14] 48 273[15] 50 180[16] 52 377[15] 53 397[16]
1881 1886 1891 1896 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936
66 279[16] 77 478[16] 88 273[16] 93 760[16] 105 109[16] 134 232[16] 142 940[16] 155 000[17] 185 000[17] 220 000[17] 240 000[17]
1946 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
210 000[18] 242 500[18] 293 000[18] 329 950[18] 344 481[19] 337 085[19] 342 439[19] 342 738[19] 347.060 348 721 344 875
Estimacions abans de 1801; censos a partir de 1801; Nombre a partir de 1968: Població sense dobles comptes; *en realitat entre 4000 i 4500; **Població legal en vigor a partir d'1 de gener de 2011.

Llocs d'interès

[modifica]

Especialitats gastronòmiques

[modifica]

Educació

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Font: Comuna de Niça[Enllaç no actiu], els noms en niçard són obtinguts de la viquipèdia occitana
  2. Nathaniel William Wraxall, The history of France, from the accession of Henry the Third, in 1574 to the death of Henry the Fourth, in 1610, p.308 (anglès)
  3. Wilkinson, Spenser. The Rise of General Bonaparte (en anglès). Spenser Wilkinson, 1930, p. 38-39. 
  4. Spaggiari, Albert El gran robo de Niza, 1979.
  5. «Monument à la reine Victoria | Heritage Nice Tourism Office» (en anglès britànic). [Consulta: 27 agost 2025].
  6. «Nice, Winter Resort Town of the Riviera» (en anglès).
  7. «CONVERSATION À NICE, 2007». [Consulta: 27 agost 2025].
  8. 8,0 8,1 Alain Ruggiero, op. cit., p. 58
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Alain Ruggiero, op. cit., p. 63
  10. Alain Ruggiero, op. cit., p. 66
  11. Alain Ruggiero, op. cit., p. 74
  12. 12,0 12,1 Alain Ruggiero, op. cit., p. 132
  13. Alain Ruggiero, op. cit., p. 144
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Alain Ruggiero, op. cit., p. 165
  15. 15,0 15,1 Alain Ruggiero, op. cit., p. 185
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 16,7 16,8 Alain Ruggiero, op. cit., p.206
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 Alain Ruggiero, op. cit., p.222
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 Alain Ruggiero, op. cit., p. 255
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 Notice communale - le nombre d'habitants, Des villages de Cassini aux communes d'aujourd'hui
  20. «ensalada niçarda | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 agost 2025].
  21. K-Sup, Administrateur. «Université Côte d'Azur» (en francès). [Consulta: 27 agost 2025].

Bibliografia

[modifica]