Didier van Cauwelaert

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDidier van Cauwelaert
Paris - Salon du livre 2013 - Didier Van Cauwelaert 002.jpg
Biografia
Naixement 29 juliol 1960 (59 anys)
Niça
Formació Liceu Masséna
Activitat
Ocupació Escriptor
Gènere artístic Novel·la i teatre
Obra
Obres destacables

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: didier.van.cauwelaert IMDB: nm0885857
Modifica les dades a Wikidata

Didier van Cauwelaert (Niça, França 1960) és un escriptor, guionista de cine i televisió i dramaturg francès d'origen belga, traduït a vint llengües i guanyador del Premi Goncourt 1994.

Biografia[modifica]

Nascut a Niça el 29 de juliol de 1960.[1] Va començar a escriure novel·les des de molt jove i segons explica ell mateix entre els 7 i el 22 anys no va parar d'escriure,[2] però fins al 1981 no va trobar cap editor que volgués publicar la seva obra.[3]

Va dedicar-se al teatre com a actor i com a director, amb obres de Sartre, Samuel Beckett, Jean Anouilh i Ionesco, i va fer una breu carrera com a crític literari per nens a l'emissora FR3 Côte-d'Azur.[3]

Obres[modifica]

Novel·les[modifica]

  • Vingt ans et des poussières, 1982
  • Poisson d'amour, 1984
  • Les Vacances du fantôme, 1986
  • L’Orange amère, 1988
  • Un objet en souffrance, 1991
  • Cheyenne, 1993
  • Un aller simple, 1994
  • La Vie interdite, 1997
  • Corps étranger, 1998
  • La Demi-pensionnaire, 1999
  • L’Éducation d'une fée, 2000
  • L’Apparition, 2001
  • Rencontre sous X, 2002
  • Karine après la vie, coautor amb Maryvonne i Yvon Dray, 2002
  • Hors de moi, 2003
  • L’Évangile de Jimmy, 2004
  • Attirances, 2005
  • Le Père adopté, Albin Michel, 2007
  • La Nuit dernière au xve siècle, 2008
  • La Maison des lumières, 2009
  • Thomas Drimm - Tome 1 : La fin du monde tombe un jeudi, 2009
  • Les Témoins de la mariée, 2010
  • Thomas Drimm - Tome 2 : La guerre des arbres commence le 13, 2010
  • Le Journal intime d’un arbre, 2011
  • Double identité, 2012
  • La Femme de nos vies, 2013
  • Le Principe de Pauline, 2014
  • Jules, 2015
  • On dirait nous, 2016
  • Le retour des Jules, 2017
  • J'ai perdu Albert, 2018

Sèries de televisió[modifica]

  • Madame et se flics (1985-86).
  • Pere Noël et fils (1983).
  • Marie Love (1986).
  • Le Nègre (1989).
  • Les filles du Lido (1995).
  • Le président et la garde-barrière (1997)
  • Servicies sacrés (2009).

Adaptacions al cinema[modifica]

Premis[modifica]

  • 1982: Prix del Duca per "Vingt Ans des poussières".
  • 1994: Premi Goncourt per "Un aller simple".
  • 1997: Premi Molière al millor l'espectacle musical per l'adaptació de "Passe-muraille" amb Michel Legrand.
  • 1999: Premi Fémina Hebdo per "La Demi-pensionnaire"
  • 2014: Premi Livre Enviroment per "Les abeilles et la vie"

Referències[modifica]

  1. «Didier van Cauwelaert» (en anglès). [Consulta: octubre 2016].
  2. Busnel, François. «Didier van Cauwelaert: Je suis un romancier de la reconstruction» (en francès), 28-06-2010. [Consulta: octubre 2016].
  3. 3,0 3,1 «Didier van Cauwelaert» (en francès). Radio France, setembre 2014. [Consulta: octubre 2016].