Vés al contingut

Eugen Ionescu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEugen Ionescu

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Eugène Ionesco
(ro) Eugen Ionescu Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ro) Eugen Dimitri Ionescu Modifica el valor a Wikidata
26 novembre 1909 Modifica el valor a Wikidata
Slatina (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1994 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
14è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse Modifica el valor a Wikidata
17è Seient 6 de l'Acadèmia Francesa
22 gener 1970 – 28 març 1994
← Jean PaulhanMarc Fumaroli → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristià ortodox Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bucarest
Fraţii Buzeşti National College (en) Tradueix
Col·legi Nacional Carol I
Saint Sava College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques, activitat literària, forma dramàtica i poesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódramaturg, diarista, il·lustrador, crític literari, poeta, artista gràfic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1932 Modifica el valor a Wikidata –  1994 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Radical Transnacional Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentTeatre de l'absurd i dadaisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeRodica Ionesco (en) Tradueix (1936–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0409560 Allocine: 36222 Allmovie: p181812 IBDB: 5460 TMDB.org: 1092207
Goodreads author: 7689 Find a Grave: 1640 Modifica el valor a Wikidata

Eugen Ionescu (Slatina, Romania, 26 de novembre de 1909 - París, 28 de març de 1994) fou un escriptor i dramaturg romanès, sobretot en llengua francesa, creador i capdavanter del teatre de l'absurd.[1]

Ionesco va provocar una revolució en les idees i tècniques de dramatúrgia, començant per la seva "antiobra", La cantant calba, que va contribuir als inicis del que es coneix com el Teatre de l'absurd, que inclou una sèrie d'obres que, seguint les idees de el filòsof Albert Camus, exploren conceptes d'absurdisme i surrealisme.[2][3] Va ser nomenat membre de l’Académie française el 1970, i va rebre el 1970 el Premi Estatal Austríac de Literatura Europea i el 1973 el Premi Jerusalem.

Biografia[modifica]

Casa on va néixer Ionesco

Tot i que sovint ha estat conegut amb la denominació del seu nom en francès, Eugène Ionesco, el seu cognom original era Ionescu, segons la clàssica declinació patronímica romanesa, en el sentit de fill d'en Joan (Ion).

Ionescu va néixer a Slatina, Romania. El seu pare pertanyia a l'església cristiana ortodoxa. La seva mare era d'origen francès i romanès. El seu pare era jurista i treballava dins de l'administració reial, mentre que la seva mare era filla d'un enginyer francès que treballava pels ferrocarrils romanesos. Segons algunes fonts, la seva fe era protestant (la fe a la qual va néixer el seu pare i a la qual s'havia convertit la seva mare, originàriament cristiana ortodoxa grega). Segons altres fonts, la seva mare era jueva.[4][5][6] Eugène va ser batejat en la fe cristiana ortodoxa. Moltes fonts citen la seva data de naixement l'any 1912, aquest error es deu a la vanitat del mateix Ionescu, que volia que l'any del seu naixement coincidís amb el de quan va morir el seu ídol, el dramaturg romanès Caragiale.[7]

Quan el petit Eugen tenia tot just cinc anys, la família emigra a França. Va passar la major part de la seva infantesa a França i, mentre era allà, va tenir una experiència que, segons afirmava, va afectar la seva percepció del món de manera més significativa que qualsevol altra. Tal com descriu Deborah B. Gaensbauer a Eugène Ionesco Revisited, Caminant sota el sol d'estiu en un poble de província emblanquinat sota un cel blau intens, [Ionescu] va ser profundament alterat per la llum.[8] Va ser impactat molt sobtadament amb una sensació d'intensa lluminositat, la sensació de surar del terra i una sensació aclaparadora de benestar. Quan va flotar de nou a terra i la llum el va deixar, va veure que el món real en comparació estava ple de decadència, corrupció i accions repetitives sense sentit. Això també va coincidir amb la revelació que la mort porta a tothom al final.[9] Gran part del seu treball posterior, reflectint aquesta nova percepció, demostra un fàstic pel món tangible, una desconfiança en la comunicació i la subtil sensació que un món millor es troba just fora del nostre abast. Els ressons d'aquesta experiència també es poden veure en referències i temes de moltes de les seves obres importants: personatges que anhelen una inabastable ciutat de les llums (The Killer, Les cadires) o perceben un món més enllà (A Stroll in the Air); personatges a qui es concedeix la capacitat de volar (Un passeig en l'aire, Amédée, Victims of Duty); la banalitat del món que sovint porta a la depressió (el personatge de Bérenger); revelacions extàtiques de bellesa en un marc pessimista (Amédée, Les cadires, el personatge de Bérenger); i la inevitabilitat de la mort (Exit the King).

El 1916, el pare trenca amb la seva muller, i, emocionat i endut per sentiments patriòtics, quan Romania declara la guerra a Alemanya i a Àustria, s'entorna al seu país. Ionescu resta amb la seva mare i la seva germana i es veu obligat a passar temps d'una greu penúria econòmica. És internat a una llar d'infants, on ho passarà força malament, i de 1917 a 1919, ell i sa germana són confiats a una família de pagesos, a La Mayenne, prop de la confluència de Normandia i Bretanya. Aquest període serà recordat pel futur escriptor com un dels més joiosos de la seva vida.[10]


Obra dramàtica[modifica]

La cantant calba a un teatre parisenc
La lliçó a un teatre de Chicago, en 2011
  • La Cantatrice chauve (1950)
  • Les Salutations (1950)
  • La Leçon (1951)
  • Les Chaises (1952)
  • Le Maître (1953)
  • Victimes du devoir (1953)
  • La Jeune Fille à marier (1953)
  • Amédée ou comment s'en débarrasser (1954)
  • Jacques ou la soumission (1955)
  • Le Nouveau Locataire (1955)
  • Le Tableau (1955)
  • L'Impromptu de l'Alma (1956)
  • L'avenir est dans les œufs (1957)
  • Tueur sans gages (1959)
  • Scène à quatre (1959)
  • Rhinocéros (1959)
  • Apprendre à marcher (1960)
  • Délire à deux (1962)
  • Le Roi se meurt (1962)
  • Le Piéton de l'air (1963)
  • La Soif et la Faim (1965)
  • La Lacune (1966)
  • Jeux de massacre (1970)
  • Macbett (1972)
  • Ce formidable bordel! (1973)
  • L'Homme aux valises (1975)
  • Voyage chez les morts (1980)

Traduccions al català[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugen Ionescu
  1. «Eugen Ionescu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. [1] The Editors of Encyclopaedia Britannica. Eugène Ionesco; French dramatist. Britannica online
  3. [2] The Editors of Encyclopaedia Britannica. "Theatre of the Absurd". Britannica online
  4. Algunes fonts com el Who's Who in Jewish History (Routledge, Londres, 1995) i l'article Ionesco Eugene a Encyclopaedia Judaica afirmen que la mare d'Ionescu era jueva. En el seu famós diari, el dramaturg romanès Mihail Sebastian va registrar que Ionescu li va dir que la seva mare "havia estat jueva, de Craiova". (Cf. Journal: 1935–1944, edició del Regne Unit, 321.) Marie-France Ionescu, filla d'Eugen, detalla una genealogia més complexa de la seva família. El pare de Marie-Therese Ipcar era Jean Ipcar, un luterà de França i la seva mare era Aneta Ioanid, una dona romanesa d'origen grec i de fe cristiana ortodoxa. El pare biològic de Jean era un francès de fe luterana anomenat Émile Marin. La seva mare, Anna, es va casar més tard amb un home anomenat Sebastien Ipcher, del qual Jean va obtenir el seu cognom, una variació franco-catòlica d'"Ipcher" o "Ipchier". Els rumors sobre l'origen jueu de Marie-Therese, escriu Marie-France, poden haver-se originat pel fet que el cognom de la seva àvia paterna es disputa entre els francesos Lebel o els jueus alemanys [ [Lindenberg (desambiguació)|Lindenberg]]. Que la besàvia d'Eugène Ionescu fos jueva o no, és, segons Marie-France, desconegut i irrellevant, sobretot pel que fa a la visió positiva d'Eugène Ionescu dels jueus. Cf. Ionesco, Marie-France, Portrait de l'écrivain dans le siècle: Eugène Ionesco, 1909–1994, Gallimard, Paris, 2004.
  5. «Ionesco, Eugéne». www.jewishvirtuallibrary.org. [Consulta: 5 abril 2023].
  6. Elsky, Julia (en anglès) Diasporas. Circulations, migrations, histoire, 23–24, 01-12-2014, pàg. 200–214. DOI: 10.4000/diasporas.319. ISSN: 1637-5823 [Consulta: free].
  7. «Søren Olsen, Eugene Ionesco's life». Arxivat de l'original el 6 març 2005. [Consulta: 2 març 2005].
  8. Gaensbauer, Deborah B. Eugène Ionesco Revisited. New York: Twayne Publishers, 1996.
  9. Ionesco, Eugene. Fragments of a Journal. Trans. Jean Stewart. London: Faber and Faber, 1968.
  10. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.