Almenar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlmenar
Escut d'Almenar
Almenar LLeida vista des de Vertex Geodèsic del Plà.jpg
Almenar

Localització
Localització d'Almenar respecte del Segrià.svg
41° 47′ 55″ N, 0° 34′ 08″ E / 41.798611111111°N,0.56888888888889°E / 41.798611111111; 0.56888888888889
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Lleida
Vegueria Ponent
Comarca Segrià
Entitats de població 2
Població
Total 3.502 (2016)
• Densitat 52,58 hab/km²
Gentilici Almenarenc, almenarenca
Geografia
Superfície 66,6 km²
Altitud 329 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Pasqual Izquierdo i Torres
Indicatius
Codi postal 25126
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 25021
Codi IDESCAT 250215
Modifica dades a Wikidata

Almenar és una vila i cap del municipi del mateix nom a la comarca del Segrià.

Entitat de població Habitants
Almenar 3.612
Bassa Nova, la 47
Font: Municat

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El terme Almenar ja apareix en documents al segle XI. Prové de l'àrab al-menar, "talaia per a fer alimares, fogueres".[1]

Història[modifica | modifica el codi]

El novembre de 1642, durant la guerra dels Segadors fou escenari del setge d'Almenar, en la que les tropes castellanes de Jacinto Loris van ser contingudes pel capità Jaume d'Algerri i 100 arcabussers, fins a l'arribada de les tropes de Philippe de La Mothe-Houdancourt, que van fer fugir als assetjants.

Batalla d'Almenar de 1710[modifica | modifica el codi]

Batalla d'Almenar (27 de juliol de 1710)

El 27 de juliol de 1710, durant la Guerra de Successió Espanyola, fou escenari de la Batalla d'Almenar. Just després de l'intent de setge dels borbons a Balaguer i aprofitant la seva retirada cap a Lleida, les tropes austriacistes de Guido Starhemberg i James Stanhope, van anticipar-se al pas de les tropes de Felip V, ocupant la població d'Almenar i derrotant les tropes espanyoles de Francisco Castillo Fajardo, el marquès de Villadarias. Els dos pretendents a la Corona, Felip V i Carles III, també foren presents a la batalla.

Els regiments de cavalleria anglesa liderats per James Stanhope van protagonitzar el xoc, amb un atac molt agressiu sobre l'ala esquerra de l'exèrcit francoespanyol. El pànic es va apoderar de les tropes borbòniques i molts soldats van fugir en desbandada. El resultat va ser del tot favorable a Carles III. En total, l'exèrcit borbònic va comptabilitzar 1.500 baixes i només la foscor de la nit va evitar que la pèrdua fos major.

A partir d'aquesta acció els aliats van recuperar, de manera puntual, el regne d'Aragó. Alhora, van poder materialitzar la segona ocupació de Madrid ocorreguda el 21 de setembre de 1710.

Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) i, sobretot, a partir de la derrota republicana a la Batalla de l'Ebre, es va obrir el pas cap a l'ocupació de Catalunya per part de les tropes encapçalades per Francisco Franco. Catalunya es va veure castigada amb l'abolició de l'Estatut d'Autonomia i els seus projectes, que no es restablirien fins a la mort del dictador Francisco Franco.[2]

Aquest conflicte bèl·lic va significar un augment de la repressió econòmica, política i social, esdevenint així la causa de la fugida dels ciutadans a causa de la por de patir els efectes bèl·lics, tant polítics com de caràcter econòmic. A més, el malson no s'acabava aquí, molts dels exiliats van acabar en camps de concentració nazis i la majoria no va tornar.[3] En el cas de Lleida, dels 313 lleidatans als que va afectar, en van morir 169, 8 dels quals eren d’Almenar.[4]  

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
95 123 137 292 1.264 2.360 2.202 2.045 2.260 2.531
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.746 2.780 2.827 2.883 3.346 3.784 3.617 3.598 3.591 3.619
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.439 3.443 3.441 3.488 3.515 3.576 3.665 3.631 3.653 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Educació[modifica | modifica el codi]

El municipi compta amb l'Escola d'Almenar, inicialment coneguda com a Escoles Graduades d'Almenar. L'edifici va ser inaugurat entre finals de l'any 1935 i principis de 1936.[5] Va néixer de l'interès de la Segona República Espanyola d'aconseguir l'ensenyament públic universal. La façana del centre conserva un escut de la vila d'Almenar en pedra.[6]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Biblioteca Ramon Berenguer IV[7]
  • Patrimoni Monumental d'Almenar
  • Mare de Déu del Solà és una escultura gòtica de pedra que representa la Mare de Déu amb el nen al braç dret.[8]
  • La central elèctrica d'Almenar és una petita central elèctrica. Es va inaugurar el 1928 per tal de proporcionar energia elèctrica amb força hidràulica a partir del Canal de Pinyana.[9][10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9. 
  2. «La Guerra Civil a Catalunya».
  3. MIR, Conxita; GARRÓS, Aida; RAMON, Gabriel. Vestigis, memòries i símbols a les comarques de Lleida. 1931-2014. Juneda: Fonoll, 2015. 
  4. «Víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme». [Consulta: 18 gener 2016].
  5. FORNS I BARDAJÍ, J. ALMENAR. Valls: Cossetània Edicions, 2011, p.84. ISBN 978-84-9791-870-1. 
  6. Escoles graduades festacatalunya.cat
  7. [enllaç sense format]http://bibliotecaalmenar.blogspot.com
  8. Forns i Bardají, J. Almenar. Valls: Cossetània Edicions, 2011, p.83. ISBN 978-84-9794-870-1. 
  9. FORNS I BARDAJÍ, J. ALMENAR. Valls: Cossetània Edicions, 2011, p.81. ISBN 9878497918701. 
  10. «Almenar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almenar Modifica l'enllaç a Wikidata