Benavent de Segrià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benavent de Segrià
Bandera de Benavent de Segrià Escut de Benavent de Segrià
(En detall) (En detall)
Localització

Benavent de Segrià situat respecte Catalunya
Benavent de Segrià situat respecte Catalunya

Localització de Benavent de Segrià respecte del Segrià


Municipi del Segrià
Església de Benavent de Segrià
Església de Benavent de Segrià
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Segrià
Gentilici Benaventí, benaventina
Superfície 7,4 km²
Altitud 324 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.527 hab.
206,35 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 303150 4618900Coord.: 41° 41′ 51″ N, 0° 38′ 4″ E / 41.69750°N,0.63444°E / 41.69750; 0.63444
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Manel Catalá i Ros (CIU)
Codi territorial 250539

Benavent de Segrià és un municipi de la comarca del Segrià, situat a la plana segrianenca del nord de Lleida i al sector pròxim a la dreta dels rius Noguera Ribagorçana i del Segre, i actualment regat per les aigües del Canal de Pinyana.

Limita amb els termes de Vilanova de Segrià (NW), Corbins (NE i E), Torre-serona (SW i W), Torrefarrera i Rosselló (NW).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
21 22 34 32 395 706 671 674 487 718
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
830 865 818 839 821 771 725 731 747 755
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
786 852 904 1.003 1.178 1.249 1.445 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

El poble de Benavent de Segrià es troba situat al costat de la carretera que uneix Lleida amb Albesa, a 7 km de la primera. Està unit amb Vilanova de Segrià mitjançant un ramal d'aquesta que s'inicia a la sortida de Benavent.

Cal destacar que ens trobem a tres quilòmetres de la variant de Lleida (sortida Torre-serona - Albesa), tram que forma part de l'autovia que uneix Lleida amb Barcelona. Hi han camins veïnals que comuniquen amb Rosselló, Corbins i Torrefarrera.

Flora i fauna[modifica | modifica el codi]

Benavent de Segrià es troba situat dins la plana de Lleida i per tant la seva vegetació està molt modificada per l'activitat humana que l'ha eliminat, afavorint l'agricultura. La seva altitud al nucli (235 metres) fa que la vegetació sigui la típica de la terra baixa (zona de boscos esclerofil·les), cosa que es pot comprovar en les petites clapes aïllades que queden dispersades pel terme. En aquestes mostres s'hi troben bàsicament alzines i algun roure de fulla petita (Quercus faginea), sempre acompanyats de moltes plantes típiques d'alzinar. En les clapes de les zones més seques s'observen principalment arbusts esclerofil·les com el tamariu (Tamarix gallica), l'argelaga (Ulex parviflorus), el timó, la retama (Retama sphaerocarpa) i l'espí alb (Rhamnus lycioides). A part d'aquesta vegetació també trobem les comunitats de ribera que recorren fidelment totes les conduccions de reg, i en les que l'arbre dominant és el vern, sempre acompanyat per xops (Populus nigra), àlbers, oms (Ulmus minor) i alguns freixes i salzes.

La fauna està també molt condicionada a l'activitat humana i per tant, majoritàriament es compon d'espècies d'hàbits urbans i conreus. Entre els ocells, tres rapinyaires diürns i dos de nocturns es poden veure amb relativa facilitat: l'aguilot (Buteo buteo), l'esparver vulgar, el xoriguer comú, l'òliba i el mussol. Entre els ocells de mida gran es poden veure diversos ardeids que visiten les bases de reg (bernats pescaires, esplugabous, alguns martinets blancs, ...), ànecs coll-verd i gallinetes d'aigua. Altres ocells que es poden veure pel terme, i en diferents hàbits, són el picot verd, la garsa, la merla, etc., i a l'estiu també la puput, l'abellerol i el cucut reial. Els mamífers són menys visibles, però sovint es localitzen rastres de guineu, senglar, conill, eriçó clar, teixó, mustela, i fagina. Per finalitzar amb la fauna parlarem dels rèptils i els amfibis que hi ha en el terme. Entre els primers es poden observar sargantanes ibèriques, molt comuns, el vidriol, serps blanques, serps d'aigua i algun llangardaix ocel·lat; entre els amfibis, la rana verda, el gripau comú i el gripau corredor.

Esports[modifica | modifica el codi]

El poble de Benavent destaca en l'actualitat per disposar d'entitats punteres dins de l'esport lleidatà i català.

El Futbol Club Benavent milita actualment en la Tercera divisió de la lliga. El club de bitlles ha estat campió de Catalunya en tres ocasions, mentre que el club d'escacs disposa d'una gran escola de base i diversos equips en les categories més altes de les comarques de Lleida.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benavent de Segrià Modifica l'enllaç a Wikidata