Esparver comú

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Esparver vulgar)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «esparver (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuEsparver comú
Accipiter nisus Modifica el valor a Wikidata
Accnis edit.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Esperança de vida4 anys Modifica el valor a Wikidata
Pes110 g
22,5 g (pes al naixement)
150 g (pes d'adult, mascle)
290 g (pes d'adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,67 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,2 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22695624 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereAccipiter
EspècieAccipiter nisus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Accnis Area Map-2.PNG
Modifica el valor a Wikidata

L'esparver[1][2] o falcó torter[3] i falcó de tords a les Balears (Accipiter nisus) és un ocell de l'ordre dels falconiformes.

Morfologia[modifica]

Esparver vulgar en vol.
  • Fa entre 27 i 38 cm de llargada i entre 59-64 cm (mascle) i 67-80 cm (femella) d'envergadura alar (mascle)
  • ales curtes i arrodonides, la part superior de les quals és fosca i la inferior blanca amb taques brunes.
  • Cua bastant llarga.
  • Cap petit.
  • Bec curt.
  • Potes esveltes de color groc i urpes molt fortes.
  • Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermellós i una taca blanca al clatell.
  • Les femelles són molt més grosses que els mascles (de vegades, el doble), presenten sobre l'ull una ratlla blanca que els arriba fins a l'occípit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles.
  • Ambdós sexes presenten franges grises a la cua.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Accipiter nisus

Aprofita un arbre (generalment, un pi) per fer-hi el niu, a base de branques que hi transporta. Al maig hi pon 4 o 6 ous que cova durant 35 dies i els petits no volen fins al cap de 24-30 dies més.

Alimentació[modifica]

És molt voraç i caça tant al descobert com a l'aguait, pardals, estornells, fringíl·lids, talps, ratolins, insectes, etc.[4]

Hàbitat[modifica]

Prefereix boscos més humits que els de l'astor. Se’l troba per tota Europa i s'expandeix per totes les regions temperades i subtropicals. Es comú en la majoria de zones boscoses de la distribució geogràfica i també en zones més obertes i amb arbres més dispersos.

Distribució geogràfica[modifica]

Viu a gairebé tot Euràsia. Nia i hiverna al Principat de Catalunya i al País Valencià, i a les Balears només hiverna.

Costums[modifica]

Només allà on existeix bosc demostra ésser un caçador hàbil, ràpid i que basa el seu èxit en el factor sorpresa. És migrador parcial a l'hivern i arriba fins al sud del Sàhara.

Protecció[modifica]

És una espècie protegida. Les seves principals amenaces són la caça, l'ús de plaguicides, l'explotació dels seus nius i la destrucció de l'hàbitat per mitjà de tales i incendis.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]