Esparver comú

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Esparver vulgar)
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «esparver (desambiguació)».
Infotaula taxonòmicaEsparver comú
Accipiter nisus
Accipiter nisus Meneer Zjeroen.jpg
Exemplar adult.
Accipiter nisus -England -immature with kill-8.jpg
Exemplar immadur amb una presa.
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Accipitriformes
Família Accipitridae
Gènere Accipiter
Espècie Accipiter nisus
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Accnis Area Map-2.PNG
Modifica dades a Wikidata

L'esparver[1][2] (Accipiter nisus) és un ocell de l'ordre dels falconiformes.

Morfologia[modifica]

Esparver vulgar en vol.
  • Fa entre 27 i 38 cm de llargada i entre 59-64 cm (mascle) i 67-80 cm (femella) d'envergadura alar (mascle)
  • ales curtes i arrodonides, la part superior de les quals és fosca i la inferior blanca amb taques brunes.
  • Cua bastant llarga.
  • Cap petit.
  • Bec curt.
  • Potes esveltes de color groc i urpes molt fortes.
  • Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermellós i una taca blanca al clatell.
  • Les femelles són molt més grosses que els mascles (de vegades, el doble), presenten sobre l'ull una ratlla blanca que els arriba fins a l'occípit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles.
  • Ambdós sexes presenten franges grises a la cua.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Accipiter nisus

Aprofita un arbre (generalment, un pi) per fer-hi el niu, a base de branques que hi transporta. Al maig hi pon 4 o 6 ous que cova durant 35 dies i els petits no volen fins al cap de 24-30 dies més.

Alimentació[modifica]

És molt voraç i caça tant al descobert com a l'aguait, pardals, estornells, fringíl·lids, talps, ratolins, insectes, etc.[3]

Hàbitat[modifica]

Prefereix boscos més humits que els de l'astor.

Distribució geogràfica[modifica]

Viu a gairebé tot Euràsia. Nia i hiverna al Principat de Catalunya i al País Valencià, i a les Balears només hiverna.

Costums[modifica]

Només allà on existeix bosc demostra ésser un caçador hàbil, ràpid i que basa el seu èxit en el factor sorpresa. És migrador parcial a l'hivern i arriba fins al sud del Sàhara.

Referències[modifica]

  1. «esparver». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Diccionari Normatiu Valencià
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 36-37. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]