Pardal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «pardal (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pardal comú
Pliocè – recent
Pardal comú mascle
Pardal comú mascle

Cants
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Passeridae
Gènere: Passer
Espècie: P. domesticus
Nom binomial
Passer domesticus
Linnaeus, 1758
Distribució geogràfica: àrea de distribució natural (verd fosc) i àrea d'introducció (verd clar).
Distribució geogràfica: àrea de distribució natural (verd fosc) i àrea d'introducció (verd clar).

El pardal,[1] dit també teuladí al País Valencià o gorrió teulader[2] a les Illes Balears, (Passer domesticus) és un membre de la família Passeridae originari d'Europa i Àsia i introduït en altres continents. Als Estats Units van ser introduïts deliberadament a la segona meitat del segle XIX i ara és l'ocell més abundant. Poden arribar a viure 13 anys en captivitat, però en llibertat, pocs arriben a sobrepassar els 7 anys.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

(Passer domesticus)
Segell FR 344 de Postverk Føroya, Illes Fèroe
Alliberat el 22 de febrer de 1999
Artista: Astrid Andreasen.
Passer domesticus domesticus - MHNT

Amida de 14 a 16 cm de llarg i presenta dimorfisme sexual: el mascle és de color terrós, jaspiat en el dors, les ales i la cua. El pili és gris, el bec fosc, la nuca de color castany, el ventre i les galtes blanques, i la gorja porta un pitet negre. La femella, en canvi, és tota de color terrós grisenc sense taques negres o castanyes, el pit i el ventre són més clars que els del mascle. A les ales duu una franja blanca i al pit una de negra en forma de piter (això darrer només en el mascle).

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Fa un niu mal acabat amb herba seca en un forat d'arbre o d'una construcció humana. A l'abril-agost la femella comença els 12-14 dies d'incubació dels seus 3 o 5 ous. L'alimentació dels pollets és assumida per ambdós pares, fins que aquells volen, als 15 dies. Poden fer fins a 3 cries.

Es pot trobar a tot el territori dels Països Catalans, a pràcticament tot Europa, Àsia, i Àfrica i introduït a Amèrica i a Austràlia excepte la part oest (Austràlia Occidental) i Nova Zelanda. Viu bàsicament en ambients urbans, a prop dels humans on troba menjar i protecció fàcilment.

El seu caminar és molt característic, ja que va fent salts a terra. D'altra banda, és sedentari, molt comú i summament antropòfil, ja que segueix l'ésser humà allà on aquest vagi (particularment a les ciutats).

És fonamentalment granívor i consumeix gran quantitat d'aliment d'origen animal, com ara larves d'artròpodes (fins i tot ha estat vist menjant petites sargantanes). A més, s'ha adaptat molt bé a la vida amb l'ésser humà, amb qui conviu des de fa mil·lennis. Això fa que el pardal comú, aprofiti tot tipus d'aliment humà, ja sigui d'origen vegetal o animal. A ciutat pràcticament s'alimenta només de deixalles.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «pardal». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) / Universitat de les Illes Balears (UIB) - Llista de noms recomanats d'aucells en l'àmbit Balear (format PDF) - pàgina 15 - GOB 2006
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 105. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]