Pardal

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «pardal (desambiguació)».
Infotaula taxonòmicapardal comú i Pardal
Passer domesticus
Passer-domesticus-001.jpg
Pardal comú mascle
Enregistrament
Període
Pliocè – recent
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 103818789
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasseridae
GènerePasser
EspèciePasser domesticus
Linnaeus, 1758
Distribució
PasserDomesticusDistribution.png
                               Distribució geogràfica: àrea de distribució natural (verd fosc) i àrea d'introducció (verd clar).
Modifica dades a Wikidata

El pardal,[1] dit també teuladí[2] al País Valencià o teulader[3] al costat de pardal a les Illes Balears (Passer domesticus), és un membre de la família Passeridae originari d'Europa i Àsia, i introduït en altres continents. Als Estats Units van ser introduïts deliberadament a la segona meitat del segle XIX i ara és l'ocell més abundant. Poden arribar a viure 13 anys en captivitat, però en llibertat, pocs arriben a sobrepassar 7 anys.

Morfologia[modifica]

(Passer domesticus) segell FR 344 de Postverk Føroya, Illes Fèroe, alliberat el 22 de febrer de 1999. Artista: Astrid Andreasen
Passer domesticus domesticus

Fa de 14 a 16 cm de llarg i presenta dimorfisme sexual: el mascle és de color terrós, jaspiat en el dors, les ales i la cua. El pili és gris, el bec fosc, la nuca de color castany, el ventre i les galtes blanques, i la gorja porta un pitet negre. La femella, en canvi, és tota de color terrós grisenc sense taques negres o castanyes, el pit i el ventre són més clars que els del mascle. A les ales duu una franja blanca i al pit una de negra en forma de pitet (això darrer només en el mascle).

Ecologia[modifica]

Fa un niu mal acabat amb herba seca en un forat d'arbre o d'una construcció humana. A l'abril-agost la femella comença els 12-14 dies d'incubació dels seus 3 o 5 ous. L'alimentació dels pollets és assumida per ambdós pares, fins que aquells volen, als 15 dies. Poden tenir fins a 3 cries.

Es pot trobar a tot el territori dels Països Catalans, en pràcticament tot Europa, Àsia, i Àfrica i introduït a Amèrica i a Austràlia, excepte la part oest (Austràlia occidental) i Nova Zelanda. Viu bàsicament en ambients urbans, a prop dels humans, on troba menjar i protecció fàcilment.

El seu caminar és molt característic, ja que va fent salts a terra. D'altra banda, és sedentari, molt comú i summament antropòfil, ja que segueix l'ésser humà allà on aquest vagi (particularment a les ciutats).

És fonamentalment granívor i consumeix gran quantitat d'aliment d'origen animal, com ara larves d'artròpodes (fins i tot ha estat vist menjant petites sargantanes). A més, s'ha adaptat molt bé a la vida amb l'ésser humà, amb qui conviu des de fa mil·lennis. Això fa que el pardal comú aprofiti tot tipus d'aliment humà, ja sigui d'origen vegetal o animal. A ciutat pràcticament s'alimenta només de deixalles.[4]

Referències[modifica]

  1. «pardal». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Amb les variants teuladí, tauladí, teulerí, teularí o teulat, i les formes xeu, xareu/xereu, xarau, torrodà, vilero i els castellanismes gorrió, gurió
  3. Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) / Universitat de les Illes Balears (UIB) - Llista de noms recomanats d'aucells en l'àmbit Balear (format PDF) - pàgina 15 - GOB 2006. El castellanisme gorrió s'ha estès per gran part de l'illa per a evitar pardal, mot avui de significat obscè. Una gran part de l'illa prefereix dir-ne teulader
  4. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 105. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]