Eriçó clar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaEriçó clar
Atelerix algirus
Atelerix algirus.jpg
Dades generals
Període de gestació 35 dies
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Erinaceomorpha
Família Erinaceidae
Gènere Atelerix
Espècie Atelerix algirus
(Lereboullet, 1842)
Subespècies
Distribució
North African Hedgehog area.png
Modifica dades a Wikidata

L'eriçó clar (Atelerix algirus) -també anomenat eriçó nord-africà o eriçó africà- s'assembla molt a l'eriçó comú però és de mida més petita i té les orelles relativament més grans.

Descripció[modifica]

És més petit i de coloració més clara que l'eriçó fosc, sobretot a la cara i a l'abdomen. Les potes també són més llargues, cosa que li permet caminar sense arrossegar el ventre tan a prop de terra, de manera que avança més silenciosament i fa l'efecte que va més ràpid. Però la diferència més perceptible i la que fa més fàcil de distingir-lo de l'eriçó fosc és que en l'eriçó clar les espines del front queden separades per una mena de clenxa en forma de V.

Les seves pues són unicolors o, en tot cas, presenten un sol anell de color fosc al centre.

Fa una mida aproximada de 21-25 cm (cua entre 2-4 cm) i pesa de 400 a 850 g.

Distribució[modifica]

Distribució de l'eriçó clar

Manté una distribució força reduïda pel nord d'Àfrica i les illes properes a aquest continent, com ara Malta i les Canàries, on probablement ha estat introduït per l'home i per la franja de la costà mediterrània de la península Ibèrica i és a Catalunya on manté una distribució més àmplia, on arriba a colonitzar grans espais interiors de la depressió de l'Ebre[1]

Hàbitat[modifica]

Boscos i matollars perennifolis: alzinars, suredes, pinedes, carrascars, màquies, etc. També ronda al voltant dels conreus i a prop de les masies.

Costums[modifica]

Solitari i nocturn, està actiu des del crepuscle fins a l'alba, però és difícil de veure, ja que fuig a amagar-se així que sent el més petit soroll. Sembla que no hiverna i està actiu tot l'any.

Reproducció[modifica]

Pot arribar a tenir dues culivades a l'any de quatre o cinc cries cada una, i el seu període de gestació és de 25-28 dies.

Rastre[modifica]

Es poden trobar exemplars d'aquesta espècie esclafats a les carreteres, si bé amb menys freqüència que en el cas de l'eriçó fosc.

Espècies semblants[modifica]

L'eriçó comú no presenta "clenxa" a les espines del front i té taques fosques a la cara.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138.  pàg 478