Eriçó de l'Índia

Eriçó de l'Índia
Paraechinus micropus
	;
Dades
Període de gestació	37 dies
Estat de conservació
UICN	risc mínim
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Eulipotyphla
Família	Erinaceidae
Gènere	Paraechinus
Espècie	Paraechinus micropus ; Blyth, 1846
Distribució

L'eriçó de l'Índia (Paraechinus micropus) és una espècie d'eriçó originària de l'Índia i el Pakistan.^[1] Se'l coneix per la «màscara» que porta a la cara, similar a la dels ossos rentadors. Tendeix a viure a planes i matollars de muntanya que es trobin a prop de fonts d'aigua, principalment en zones de desert sorrenc, però pot trobar-se en altres ambients.^[2]

Descripció

L'eriçó indi pot ser comparat amb l'eriçó orellut (Hemiechinus auritus) que té un estil de vida i aparença similars.^[2] És conegut per la seva cara emmascarada, fosca amb la part superior blanca, una mica semblant a un os rentador.

És relativament petit, amb el mascle adult pesant al voltant de 435 grams i la femella adulta al voltant de 312 grams.^[3] Són bastant ràpids, encara que no tant com l'eriçó orellut.^[4]

El seu color és predominantment marró amb algunes tonalitats més clares de marró. La cua només fa uns 2-4 centímetres de llarg. Té un cos rabassut amb un cap curt, un musell llarg, ulls petits i foscos, i orelles relativament grans. Les seves potes són d'un color gris-marró amb 5 dits a cadascuna i urpes petites però fortes.

Els eriçons són espècies protegides sota l'Annex IV de la Wildlife Protection Act (1972).^[5]

Els eriçons indis també tenen molta fosfatasa àcida a la seva medul·la oblonga i al pont, la qual cosa pot afectar la manera com funcionen els seus capil·lars sanguinis al cervell.^[6] Els seus cervells també tenen molta activitat enzimàtica a causa de la presència d'acetilcolinesterasa.^[7]

Comportament

Com a part de la família Erinaceidae, l'eriçó indi té una dieta molt diversa consumint insectes (preferiblement escarabats), cucs, llimacs, granotes, gripaus, ous d'ocells, serps i escorpins.^[8]

Encara que no hiberna, és capaç de reduir la seva taxa metabòlica quan l'aliment és escàs. Quan es presenta el perill, l'eriçó indi s'enrotlla formant una bola. La part superior del cos té punxes per protegir-se dels depredadors.

L'eriçó indi és capaç de cavar caus d'uns 45 cm de llarg.^[3] Les utilitzen per dormir i per mantenir-se amagats del perill. Qualsevol cauera oberta és un objectiu vàlid i n'habiten qualsevol que estigui vacant. Com tots els eriçons, aquests animals passen per un procés anomenat autounció. S'escampen la seva pròpia saliva a les punxes i al pelatge després de tastar o olorar alguna cosa que els sigui desconeguda. Aquest comportament es produeix en ambdós sexes, a totes les edats i en qualsevol moment de l'any.

Reproducció

El mascle i la femella d'eriçó indi es troben només per aparellar-se i reproduir-se. La femella dona a llum fins a tres cadells i els cria tota sola sense l'ajuda del mascle.

Depredadors

Els depredadors coneguts dels eriçons indis inclouen guineus, mangostes grises de l'Índia (Herpestes edwardsi) i ducs-cornuts (Bubo bubo turcomanus). Els depredadors han de ser ràpids i enginyosos per atrapar l'eriçó abans que s'enrotlli en la seva punxosa bola.^[3]

Referències

↑ Chakraborty, S., Bhattacharyya, T. y Molur, S. (2008). "{{{títol}}}." 2008 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2008. [Consulta: 21 de gener de 2013]
↑ ^2,0 ^2,1 Hutterer, Rainer. Wilson, D. E., i Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World. 3a edició. Johns Hopkins University Press, 2005, p. 217. ISBN 0-801-88221-4.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «Paraechinus micropus: Indian hedgehog». [Consulta: 26 novembre 2012].
↑ «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
↑ «Five hedgehogs rescued from sale in Halol, 4 held | Vadodara News - Times of India» (en anglès). , 04-01-2020.
↑ Mohanakumar, K. P.; Sood, P. P. «Histological and histoenzymological studies on the medulla oblongata and pons of hedgehog (Paraechinus micropus)». Acta Morphologica Neerlando-Scandinavica, vol. 18, 4, 1980, pàg. 291–304. PMID: 7211497.
↑ Sood, P. P.; Mohanakumar, K. P. «On the distribution of acetylcholinesterase in the medulla oblongata of hedgehog (Paraechinus micropus)». Acta Morphologica Neerlando-Scandinavica, vol. 18, 4, 1980, pàg. 281–290. PMID: 7211496.
↑ «Paraechinus micropus (Indian hedgehog)». Animal Diversity Web.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eriçó de l'Índia

[iucn-1] Chakraborty, S., Bhattacharyya, T. y Molur, S. (2008). "{{{títol}}}." 2008 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2008. [Consulta: 21 de gener de 2013]

[msw3-2] 2,0 ^2,1 Hutterer, Rainer. Wilson, D. E., i Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World. 3a edició. Johns Hopkins University Press, 2005, p. 217. ISBN 0-801-88221-4.

[ADW-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 «Paraechinus micropus: Indian hedgehog». [Consulta: 26 novembre 2012].

[iucn_status_12_November_2021-4] «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].

[ts1-5] «Five hedgehogs rescued from sale in Halol, 4 held | Vadodara News - Times of India» (en anglès). , 04-01-2020.

[6] Mohanakumar, K. P.; Sood, P. P. «Histological and histoenzymological studies on the medulla oblongata and pons of hedgehog (Paraechinus micropus)». Acta Morphologica Neerlando-Scandinavica, vol. 18, 4, 1980, pàg. 291–304. PMID: 7211497.

[7] Sood, P. P.; Mohanakumar, K. P. «On the distribution of acetylcholinesterase in the medulla oblongata of hedgehog (Paraechinus micropus)». Acta Morphologica Neerlando-Scandinavica, vol. 18, 4, 1980, pàg. 281–290. PMID: 7211496.

[8] «Paraechinus micropus (Indian hedgehog)». Animal Diversity Web.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]