Eriçó comú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «eriçó (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Eriçó comú
Igel01.jpg
Exemplar jove
Exemplar jove

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Erinaceomorpha
Família: Erinaceidae
Subfamília: Erinaceinae
Gènere: Erinaceus
Espècie: E. europaeus
Nom binomial
Erinaceus europaeus
Linnaeus, 1758
Espines de l'eriçó comú

L'eriçó comú, eriçó fosc o eriçó europeu (Erinaceus europaeus) és un mamífer insectívor que té tot el cos amb excepció del ventre recobert de pues

Morfologia[modifica | modifica el codi]

El seu aspecte és aplanat, massís, arrodonit i pesant. Pesa al voltant de 400 - 1200 g i fa una llargada total d'entre 23 i 30 cm. La cua fa de dos a quatre cm. Sembla no tenir coll i els seus ulls són sortits, molt foscos i petits i les orelles, arrodonides i curtes, no arriben a tenir la distància que té entre l'ull i el mussell que és punxegut i queden parcialment amagades pel pèl

Les espines o pues que tenen 1 mm. de gruix i una llargada de 2 a 2,5 cm, són de color clar amb un parell de bandes més fosques, una a la base i l'altra gairebé a la punta, cosa que confereix a l'animal una coloració general marronosa, més o menys fosca segons les poblacions.

Les seves potes són curtes i tenen cinc dits acabats en ungles fortes. La cua també és curta.

Una línia fosca contínua separa el front de les pues del cap i una taca facial també fosca s'estén de la punta del musell als ulls.

La seva dentadura té un total de 36 peces, amb a la mandíbula superior 6 incisives, 2 ullals, 6 premolars i 6 queixals i en la inferior les mateixes peces exceptuant-ne les incisives que tan sols són 4.

Els mascles són més grans que les femelles i tenen el ventre d'un color que varia entre el bru i el marró groguenc, mentre que el de les femelles és de color cendra.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Boscos, tant perennifolis com caducifolis, vores de bosc i llocs humanitzats, com ara camps de conreu, jardins i parcs. També pedreguers i, en general, llocs no massa freds i humits. Sovint se'l troba a prop dels pobles i a l'hivern pot fer servir construccions humanes per a protegir-se del fred.

El seu territori abasta entre 5,5 i 100 hectàrees, depenen de l'abundància d'aliment que hi trobi.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Distribució de l'eriçó europeu

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Generalment té dos períodes de zel, el primer entre maig i juny i el segon entre agost i setembre. En aquesta fase del cicle reproductiu té lloc la parada nupcial, que s'assembla a una baralla entre mascles que segueixen a la femella amb el musell enganxat a la seva cua. El festeig dura entre trenta i 180 minuts.

La gestació dura de 30 a 45 dies, passats els quals té lloc el part (2 cada any) en el qual neixen de dues a deu cries que neixen amb els ulls tancats, nues i d'un color rosat. En néixer amiden de 6 a 9 cm i pesen entre 11 i 25 grams. Als tres dies ja els hi han sortit unes espines de color blanc i al cap de dues setmanes obren els ulls, moment en el qual ja solen pesar uns 70 grams. Als 20 dies de vida deixen de mamar i a partir del mes de vida ja acompanyen la mare en les seves sortides. A partir de les cinc o sis setmanes ja s'independitzen. La maduresa sexual l'assoleixen aproximadament al cap de 10 mesos.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Caça i menja insectes i les seves larves, miriàpodes, cargols, llimacs, cucs de terra i fins i tot s'atreveix amb granotes, ratolins, sargantanes, colobres i escurçons. Aquesta dieta es complementa amb ous i pollets d'ocells que nien a terra, glans, baies i altres fruits.

Costums[modifica | modifica el codi]

És un animal solitari, però en alguna ocasió s'ha vist el mascle i la femella compartint el niu durant un temps curt.

Surt al crespuscle i a la nit i, per tant, pot ser vist des dels capvespre fins a les albades, si bé en dies humits pot estar actiu ocasionalment durant el dia.

Durant el dia es queda arrecerat en caus fets de fullaraca, pèls, herbes etc. que construeix a la base de matolls espessos. Disposa de diversos nius distribuïts dins el seu territori i canvia sovint de cau.

Té un olfacte molt desenvolupat, camina molt i neda molt bé.

La seva defensa és entortolligar-se com una bola per tal de presentar les seves pues per totes bandes.

Viuen entre 7 i 10 anys i presenten una mortalitat del 70% en el primer any de vida

Els mascles són agressius i possiblement territorials.

Des de l'octubre fins a l'abril, depenent de clima (normalment quan la temperatura baixa dels 10 °C), tenen un període d'hibernació. Els mascles entren en aquest període abans que les femelles i els últims en hivernar-se són els exemplars joves.

Depredadors[modifica | modifica el codi]

El seu principal enemic és l'home, tant a causa dels atropellaments (és freqüent trobar un eriçó esclafat al mig de la carretera, ja que quan l'animal sent un vehicle, en lloc de marxar corrent, posa en pràctica el seu peculiar sistema de defensa i es cargola quedant-se quiet la mig de la carretera), com emmetzinat per la creença que es perjudicial per a la caça. També és freqüent que mori emmetzinat per l'ús de pesticides.

A banda de l'home, pot ser mort per gossos, guineus, teixons, àguiles i ducs.

Rastre[modifica | modifica el codi]

Les seves empremtes mostren els cinc dits i les ungles, generalment llargues tot i que el polze no sol marcar-se. Tant les del davant com les dels darrere amiden uns 2,5 cm. El seu pas sol ser sempre caminant i excepcionalment al trot.

Els seus excrements són similars als del gat, però en els dels eriçons s'hi poden apreciar restes d'insectes com ara potes, ales, antenes, trossos de closca de cargol, etc.

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

L'eriçó clar presenta una "clenxa" en forma de V que separa les espines del front i no té taques fosques al front ni a la cara.

Galeria[modifica | modifica el codi]


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. . Erinaceus europaeus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 18-10-08.