Maials

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMaials
Bandera de Maials Escut de Maials
Bandera de Maials Escut de Maials
Església barroca a Maials.JPG
Carrer de Maials amb l'església de l'Assumpció al fons

Localització
Localització de Maials respecte del Segrià.svg
41° 21′ 57″ N, 0° 30′ 19″ E / 41.365833333333°N,0.50527777777778°E / 41.365833333333; 0.50527777777778
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Segrià
Entitats de població 1
Població
Total 950 (2016)
• Densitat 16,64 hab/km²
Gentilici Maialenc, maialenca
Geografia
Superfície 57,1 km²
Altitud 395 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde David Masot Florensa
Indicatius
Codi postal 25179
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 25133
Codi IDESCAT 251333
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Maials és una vila i municipi de Catalunya situat al sud de la comarca del Segrià (Lleida).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El seu terme municipal té una extensió de 57,14km², majoritàriament de secà, i es troba al sector meridional de la comarca, limitant amb els municipis de Llardecans al nord i a l'est, Seròs i Almatret a l'oest i Riba-Roja d'Ebre i Flix al sud, essent aquests dos últims de la comarca de la Ribera d'Ebre, província de Tarragona.

Les principals vies de comunicació són la C-12 Lleida-Tortosa, la C-45 que l'uneix amb Seròs, i a poca distància del poble, hi ha un ramal de la carretera local LV-7046, que va cap a Almatret.

Des del punt de vista cultural i econòmic Maials pertanyia a la comarca de Les Garrigues, però degut a la Divisió territorial de Catalunya aprovada l'any 1936, Maials va passar a formar part del Segrià, juntament amb Alcanó, Almatret, Aspa, Llardecans, Sarroca de Lleida, Sunyer i Torrebesses. Els elements que van justificar aquest canvi, que més que històrics eren naturals, foren els del caire comercial, és a dir, que la gent anava a comprar directament a Lleida més que a Les Garrigues. I també, que d'aquesta manera s'aconseguia un major equilibri entre la població i el territori.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
45 44 47 96 209 1.684 2.041 1.978 2.271 2.650
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.579 2.366 1.988 1.983 1.647 1.551 1.256 1.154 1.074 1.063
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.017 1.005 985 957 950 973 977 1.006 980 959
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història[modifica | modifica el codi]

Maials tindria una antiguitat d'uns 2.500 anys, o almenys és el que es pot deduir per les troballes ceràmiques realitzades al nucli de població, i en especial per la zona de la Costa, què és on es va iniciar el nucli de poblament preromà que més tard donà origen a la fortificada vila de Maials. Aquesta fortificació prenia tot el sentit gràcies a la privilegiada ubicació de Maials, situat en una cruïlla de camins que comuniquen l'interior de Ponent amb la costa i el pas cap a l'interior de la Meseta cap a Saragossa.

El lloc de Maials apareix repetides vegades citat al llibre de bello civili, text de Juli César en el qual relata la seva visió de la Segona Guerra Civil de la República Romana, obra en la qual es cita com un dels punts estratègics del territori.[1]

Com que és un lloc de pas, pel terme s'han pogut trobar restes arqueològiques de les diverses civilitzacions que han passat per la contrada, des dels ibers fins a restes de la Guerra Civil Espanyola.

Durant la Primera guerra carlina, Manuel Carnicer intentà unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat i estendre la revolta a la vall del Segre i l'Urgell. Els liberals van bloquejar els passos de l'Ebre a Faió, Mequinensa, Riba-roja d'Ebre i Flix, i van disposar les tropes entre Maials i Riba-Roja, encerclant als carlins, que no pogueren retirar-se ni creuar el riu, i foren derrotats a l'Acció de Maials el 10 d'abril de 1834.[2]

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia de Maials sempre ha estat lligada a l'agricultura de secà segons el model de la trilogia mediterrània, és a dir, els conreus principals sempre havien estat les oliveres, els cereals i la vinya, de major a menor grau. Però més modernament el conreu de la vinya ha desaparegut, i s'ha substituït pel conreu dels ametllers, que té una producció molt semblant a la de les oliveres. I des de fa pocs anys, gràcies als projectes del Canal Segarra-Garrigues i del Segrià-Sud, molts pagesos han començat a irrigar les seves terres, que ha provocat que ara ja es puguin conrear alguns tipus d'arbres fruiters, com els albercoquers. Sense abandonar el sector primari de l'economia, s'ha de destacar la presència de ramaderia estabulada, principalment del sector porcí, però també del sector boví i l'aviram.

La principal empresa del poble que no és d'origen familiar és el “Sindicat” o Cooperativa del Camp Foment Maialenc, que és la que s'encarrega de la comercialització dels productes principals del poble, com són les ametlles i l'oli d'oliva. La marca comercial de l'oli és Baró de Maials, fen al·lusió a l'antiga Baronia de Maials, i està inclosa dins la Denominació d'Origen Protegida Oli Les Garrigues. Més recentment, i gràcies a la creació del Polígon Industrial Pi Verd, el poble compta també amb una de les principals empreses de gestió mediambiental de pneumàtics.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions municipals del 1979

Mandat Nom de l'alcalde Partit polític
1979-1983 Sebastià Font PSC
1983-1987 Francesc Vilasetrú Aresté PSC
1987–1991 Francesc Vilasetrú Aresté PSC
1991–1995 Francesc Vilasetrú Aresté PSC
1995–1999 Francesc Vilasetrú Aresté AIPM
1999–2003 Francesc Vilasetrú Aresté CiU
2003–2007 Joan Sabaté Aresté PSC
2007–2011 Joan Sabaté Aresté PSC
2011–2015 David Masot Florensa CiU
2015- David Masot Florensa CiU

Festes i cultura[modifica | modifica el codi]

  • Festa Major d'Hivern o de Sant Sant Sebastià
Són les festes que es celebren en honor del patró del poble, Sant Sebastià, cada 20 de gener.
  • Festa Major d'Estiu
És la Festa Major pròpiament dita, que se celebra cada any pels voltants del 15 d'agost, en honor a l'Assumpció de Maria, la Mare de Déu d'Agost,
  • Fira de l'Oli Verd
Aquesta Fira se celebra el tercer cap de setmana de novembre, coincidint amb la producció del primer oli de la temporada.


Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Moreno Hernández, Antonio. Julio César, textos, contextos y recepción. De la Roma clásica al mundo actual.. 
  2. Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659. 
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 74. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maials Modifica l'enllaç a Wikidata