Aitona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAitona
Bandera d'Aitona Escut d'Aitona
Bandera d'Aitona Escut d'Aitona
Aitona iglesia.jpg

Localització
Localització d'Aitona respecte del Segrià.svg
 41° 29′ 40″ N, 0° 27′ 34″ E / 41.4945°N,0.459359°E / 41.4945; 0.459359
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaSegrià
Població
Total 2.545 (2018)
• Densitat 38,04 hab/km²
Llar 145 (1553)
Geografia
Superfície 66,9 km²
Altitud 110 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Maria Rosa Pujol Esteve
Identificador descriptiu
Codi postal 25182
Fus horari
Codi de municipi INE 25038
Codi territorial IDESCAT 250387
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Aitona és una vila i municipi de la comarca del Segrià, Catalunya.[1]

Història[modifica]

L'origen de la ciutat se situa en un antic castell sarraí, citat en documents de 1120. Va ser reconquistat per Ermengol VI d'Urgell en 1145. Durant un temps, la majoria dels seus habitants van ser musulmans als quals se'ls va concedir un règim jurídic especial que va prevaldre fins al segle xvii. Va ser possessió de la corona fins a 1212, any que es va formar la baronia d'Aitona. El 1233 va quedar en mans de la família Montcada.

El topònim és d'origen àrab, en documents antics apareix sota el nom d'Azitona (segle xii). Probablement prové del mot àrab zäituna, «oliva».[2]

Símbols[modifica]

L'escut d'Aitona es defineix pel següent blasó:

«Escut losanjat truncat i semipartit: 1º de sinople, un gall cantant de or; 2º de gules, 8 besants d'or posats en 2 pals.; 3º d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona de marquès.»[3]

Va ser aprovat el 30 de maig de 1996. El gall, un senyal tradicional de l'escut de la vila, fa al·lusió a una llegenda segons la qual la gent d'Aitona va ser alertada pel cant conjunt de tots els galls de la població d'un atac imminent dels àrabs, amb la qual cosa la vila, en alerta, es va salvar. La corona fa referència al marquesat que Felip II concedí el 1581 a Francesc I de Montcada, comte d'Aitona;[4] els besants d'or sobre camper de gules són precisament les armes dels Montcada. Les quatre barres de l'escut de Catalunya recorden que la vila va ser conquerida als àrabs per Ramon Berenguer III.

Cultura[modifica]

Dins del terme municipal s'han trobat nombroses restes arqueològiques. A la zona de Genó es van descobrir restes d'un poblat de l'Edat del Bronze en el qual són visibles diversos habitatges organitzats al voltant d'un carrer central. A Carretelà s'han trobat restes d'altre poblat del mateix període.

Encara poden veure's algunes restes del castell situats sobre un pujol que domina la ciutat. L'església parroquial està dedicada a Sant Antolí. Va ser construïda en el segle xviii i la seua façana és d'estil barroc. Consta de tres naus.

Prop del centre del poble es troba el santuari de Sant Joan de Carratalà. Es creu que la seva construcció és obra dels cavallers hospitalaris i que es va edificar en el lloc en el qual es trobava una antiga mesquita. El santuari, d'estil romànic, apareix citat en documents de 1168.

Aitona celebra la festa major al mes de setembre. La festa major petita té lloc al mes de maig.

Fills il·lustres[modifica]

Economia[modifica]

La principal activitat econòmica és l'agricultura, destacant el cultiu d'arbres fruiters. Des de 1989 compta amb una cooperativa agrícola (Fruitona).

Demografia[modifica]

Entitat de població Habitants (2017)
Aitona 2.544
Canadenca, la 0
Utxesa 4
Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
145 126 145 448 1.254 2.080 2.032 1.818 2.075 2.246

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.623 2.469 2.211 2.526 2.320 2.126 2.237 2.345 2.265 2.403

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.183 2.184 2.186 2.193 2.248 2.370 2.345 2.393 2.419 2.415

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.523 2.545 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica]

  1. «Aitona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9. 
  3. Municat, l'escut d'Aitona
  4. Diccionario histórico o Biografía universal compendiada (en castellà). Vol. 9, 1833, p. 417. 

Bibliografia[modifica]

  • Bellmunt i Figueras, Joan; Curcó Pueyo, Jordi. Segrià. 1989-1990. Lleida: Virgili&Pagès, 1994. 
  • Monjo, Marta. La Baronia d'Aitona al segle XV: Sarraïns sota el domini feudal. Lleida: Universitat de Lleida, 2004. 
  • Tomàs Bonell, Jordi. Descobrir Catalunya, poble a poble. Barcelona, 1994: Premsa Catalana. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aitona Modifica l'enllaç a Wikidata