Aitona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aitona
Bandera d'Aitona Escut d'Aitona
(bandera) (escut)
Localització

Aitona situat respecte Catalunya
Aitona situat respecte Catalunya

Localització d'Aitona respecte del Segrià


Municipi del Segrià
Església parroquial d'Aitona
Església parroquial d'Aitona
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Segrià
Gentilici Aitonenc, aitonenca
Superfície 66,90 km²
Altitud 110 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.402 hab.
35,9 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 287900 4596950Coord.: 41° 29′ 46″ N, 0° 27′ 32″ E / 41.49611°N,0.45889°E / 41.49611; 0.45889
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

3
Maria Rosa Pujol Esteve (CiU)
Codi territorial 250387

Aitona és una vila i municipi de la comarca del Segrià.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen de la ciutat se situa en un antic castell sarraí, citat en documents de 1120. Va ser reconquistat per Ermengol VI d'Urgell en 1145. Durant un temps, la majoria dels seus habitants van ser musulmans als quals se'ls va concedir un règim jurídic especial que va prevaldre fins al segle XVII.

Va ser possessió de la corona fins a 1212, any que es va formar la baronia d'Aitona. En 1233 va quedar en mans de la família Montcada.

Símbols[modifica | modifica el codi]

L'escut d'Aitona es defineix pel següent blasó:

«Escut losanjat truncat i semipartit: 1º de sinople, un gall cantant de or; 2º de gules, 8 besants d'or posats en 2 pals.; 3º d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona de marquès.»[2]

Va ser aprovat el 30 de maig de 1996. El gall, un senyal tradicional de l'escut de la vila, fa al·lusió a una llegenda segons la qual la gent d'Aitona va ser alertada pel cant conjunt de tots els galls de la població d'un atac imminent dels àrabs, amb la qual cusa la vila, en alerta, es va salvar. La corona fa referència al marquesat que Felip II concedí el 1581 a Francesc I de Montcada, comte d'Aitona;[3] els besants d'or sobre camper de gules són precisament les armes dels Montcada. Les quatre barres de l'escut de Catalunya recorden que la vila va ser conquerida als àrabs per Ramon Berenguer III.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Dins del terme municipal s'han trobat nombroses restes arqueològiques. En la zona de Genó es van descobrir restes d'un poblat de l'Edat del Bronze en el qual són visibles diversos habitatges organitzats al voltant d'un carrer central. En Carretelà s'han trobat restes d'altre poblat del mateix període.

Encara poden veure's algunes restes del castell situats sobre un pujol que domina la ciutat. L'església parroquial està dedicada a Sant Antolí. Va ser construïda en el segle XVIII i la seua façana és d'estil barroc. Consta de tres naus.

Prop del centre del poble es troba el santuari de Sant Joan de Carratalà. Es creu que la seua construcció és obra dels cavallers hospitalaris i que es va edificar en el lloc en el qual es trobava una antiga mesquita. El santuari, d'estil romànic, apareix citat en documents de 1168.

Aitona celebra la seua festa major en el mes de setembre. La festa major petita té lloc en el mes de maig.

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal activitat econòmica és l'agricultura, destacant el cultiu d'arbres fruiters. Des de 1989 compte amb una cooperativa agrícola (Fruitona).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Aitona 2.366
Campament de la FECSA, el 0
Casetes d'Utxesa, les 4
Font: Municat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
145 126 145 448 1.254 2.080 2.032 1.818 2.075 2.246
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.623 2.469 2.211 2.526 2.320 2.126 2.237 2.345 2.265 2.403
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.183 2.184 2.186 2.193 2.248 2.370 - 2.407 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Bellmunt i Figueras, Joan i Curcó Pueyo, Jordi (1994): Segrià. Lleida: Virgili&Pagès, 1989-1990.
  • Monjo, Marta (2004): La Baronia d'Aitona al segle XV: Sarraïns sota el domini feudal. Lleida: Universitat de Lleida.
  • Tomàs Bonell, Jordi; Descobrir Catalunya, poble a poble, Premsa Catalana, Barcelona, 1994
  • Article en la Enciclopèdia Catalana
  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Municat, l'escut d'Aitona
  3. «Diccionario histórico o Biografía universal compendiada Vol. 9». Barcelona, 1833 p. 417 (en castellà).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aitona Modifica l'enllaç a Wikidata