Germanetes dels Ancians Desemparats
 Escut de la congregació, amb el monograma de Maria, la branca de lliris i la nau | |
| Tipus | Congregació religiosa femenina |
|---|---|
| Nom oficial | Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats |
| Nom oficial llatí | Congregatio Parvarum Sororum Senium Derelictorum |
| Sigles | H.A.D. |
| Altres noms | Hermanitas de los Ancianos Desamparados |
| Hàbit | Túnica i vel negres (el vel amb un plec sobre el front); pitet arrodonit i toca blanques |
| Objectiu | Cura de gent gran i desvalguda (assistència mèdica i espiritual) |
| Fundació | 27 de gener de 1873, Barbastre (Osca, Aragó) per Santa Teresa Jornet i Ibars i Saturnino López Novoa |
| Aprovat per | Lleó XIII (1876, decretum laudis), en 24 d'agost de 1887 |
| Constitucions | 1897 |
| Primera fundació | València (Casa Mare i general), 1873 |
| Fundacions destacades | Saragossa, Cabra de Córdoba, Burgos, Santiago de Cuba (1885), Roma, Ferrara, Maputo, Manila, etc. |
| Fundacions a terres de parla catalana | Arenys de Mar, Berga, Igualada, Arenys de Mar, Berga, Igualada, Sabadell, Sant Just Desvern, Banyoles, Palafrugell, Aitona, la Seu d'Urgell, Burjassot, Alzira, Xàtiva, Oliva, Requena, Sagunt, Sueca, Castelló de la Plana, Vinaròs, Alcoi, Elx, Xixona, Monòver, Novelda, Oriola, Villena |
| Persones destacades | beata Josefa de San Juan de Dios Ruano García, beata Dolors de Santa Eulàlia Puig Bonany |
| Lloc web | hermanitas.net  |
Les Germanetes dels Ancians Desemparats (en llatí Congregatio Parvarum Sororum Senium Derelictorum) formen un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa. Les membres fan servir rere el seu nom les sigles H.A.D. (del nom original en castellà Hermanitas de los Ancianos Desamparados).
Història[modifica]
La congregació va ser fundada a Barbastre (Osca) el 27 de gener de 1873 pel sacerdot Saturnino López Novoa (1830-1905) i la mare Teresa Jornet i Ibars (1843-1887). El maig del mateix 1873 la congregació es traslladà a València.
L'institut va rebre el decretum laudis pontifici el 14 de juny de 1876 i va ser definitivament aprovat per la Santa Seu el 24 d'agost de 1887. Les constitucions van ser aprovades el 21 d'agost del 1897.
La fundadora va ser canonitzada per Pau VI en 1974.
Activitats i difusió[modifica]
Les Germanetes dels Ancians Desemparats es dediquen a la cura i assistència material i espiritual dels ancians i invàlids dels dos sexes.[1]
Són presents a Espanya, tots els estats de Sud-amèrica, Cuba, Puerto Rico, Mèxic, República Dominicana, Alemanya, Itàlia, Portugal i Moçambic.[2] La casa general de l'orde és a València.
Al final de 2005, la congregació comptava amb 2.527 religioses (la majoria, 2.100, amb vots perpetus) a 210 cases, on es té cura d'uns 26.000 ancians.
Notes[modifica]
- ↑ «Activitat assistencial, 7-7-2009». Arxivat de l'original el 2009-05-15. [Consulta: 26 juliol 2009].
- ↑ «Cases de la congregació, 7-7-2009». Arxivat de l'original el 2010-01-06. [Consulta: 26 juliol 2009].
Bibliografia[modifica]
- Annuario pontificio per l'anno 2007, Città del Vaticano, Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.
- Guerrino Pelliccia e Giancarlo Rocca (curr.), Dizionario degli Istituti di Perfezione (10 vol.), Edizioni paoline, Milano 1974-2003.
Vegeu també[modifica]
- Asil del Sant Crist, a Igualada