Asil del Sant Crist

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Asil del Sant Crist
Asil del Sant Crist.JPG
Dades
Tipus església
Característica
Estil arquitectònic Modernisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPenedès
ComarcaAnoia
MunicipiIgualada
Localització C. Milà i Fontanals, 8. Igualada (Anoia)
41° 34′ 58″ N, 1° 36′ 35″ E / 41.582696°N,1.609636°E / 41.582696; 1.609636Coord.: 41° 34′ 58″ N, 1° 36′ 35″ E / 41.582696°N,1.609636°E / 41.582696; 1.609636
BCIL
Data 2005
Identificador IPAC: 5714
Modifica les dades a Wikidata

L'Asil del Sant Crist, o Llar del Sant Crist, és un singular edifici emplaçat al Pla de Sant Agustí d'Igualada (Anoia) situat a l'oest del nucli antic de la ciutat. Ocupa una illa sencera, entre els carrers de Milà i Fontanals, Prat de la Riba i Sor Rita Mercader. Tant per les dimensions monumentals, com per l'exuberància arquitectònica, és un dels elements més singulars de la capital anoienca. Està protegit com a bé cultural d'interès local.[1]

És un edifici de planta i dos pisos, amb una torre a la façana principal. En el bell mig de l'edifici trobem el claustre.[1] Adossada a l'edifici, l'església, que té forma de creu grega, creuer, arcs parabòlics i cobert amb cimbori.[1] Tot l'edifici és construït amb pedra i també la pedra és emprada com a element decoratiu. A nivell estilístic observem una barreja: romànic, gòtic en els arcs ogivals, àrab i allò típicament modernista.[1]

La construcció de l'edifici va començar l'any 1931, a partir d'una donació efectuada per les germanes Magdalena, Dolors i Concepció Castells, membres d'una influent família de mecenes locals, relacionada amb la corona.[1] Va ésser construït durant la Guerra Civil, amb l'excusa d'anar destinat a biblioteca.[1] Entre el 1936 i el 1939 la guerra civil espanyola va interrompre'n les obres, que no van finalitzar fins a l'any 1941. L'asil fou inaugurat pel mossèn Amadeu Amenós i Roca.[2] El 1943 els representants de les legatàries van emprendre les gestions destinades a convertir el conjunt arquitectònic en residència per a la tercera edat. Actualment n'és titular l'orde de les Germanetes dels Ancians Desemparats. L'edifici de l'asil respon a un projecte de Joan Rubió i Bellver, deixeble d'Antoni Gaudí. Tot i que les línies bàsiques són pròpies del modernisme, es tracta d'una construcció tardana i eclèctica, que integra diferents formes de l'arquitectura popular i tradicional catalana.

Façana i torre-campanar[modifica]

Asil del Sant Crist, vista posterior

L'Asil està format per dos cossos laterals. A la part del davant, aquests estan units per la façana i el vestíbul; a la part del darrere, per l'església; i a la part del centre, per un claustre interior. Tot aquest conjunt de quatre plantes té adossada una torre-campanar en un dels extrems, que li dóna un cert aire medieval. El material d'obra que predomina a l'edifici és la pedra, la major part de la qual va ser extreta del Pla del Magre (Jorba) pel picapedrer Josep Saumell i Soler.[3] La pedra és utilitzada a l'asil no tan sols com a element constructiu, sinó també com a recurs decoratiu. Tant a dins com a fora, la diversitat de tractaments i de formes de què és objecte converteixen la pedra en l'element que dóna personalitat a l'edifici de l'asil.

Malgrat els materials amb què és construïda, la façana de la llar del Sant Crist és d'aspecte lleuger. Aquesta sensació s'obté gràcies a les obertures que hi descriuen tres galeries exteriors, que estan inspirades en l'arquitectura de les tradicionals masies catalanes. A més, un conjunt d'arcs hi dóna un ritme ascendent, conjuntament amb un seguit de pinacles. La façana és completada per una torrassa de secció quadrangular que, situada al costat dret, evoca la tradicional silueta d'un campanar. De tota manera, les seves formes medievalitzants -els merlets, per exemple- també fan pensar en les torres de l'homenatge pròpies dels castells. L'escultura del pati, obra de Joan Puigdollers, representa santa Teresa Jornet i Ibars, fundadora de la congregació, acompanyada de dos avis. Damunt la porta d'entrada hi ha també una altra escultura, d'Ernest Marco, que representa la Mare de Déu dels Desemparats.

Església[modifica]

És l'element de l'edifici que representa una arquitectura més gaudiniana i, per tant, més espectacular, sobretot pel valor expressiu que hi assoleix la pedra, tant des d'un punt de vista constructiu, com també decoratiu. Situada a la part posterior, la capella de la Llar del Sant Crist té una planta de creu grega. El creuer -és a dir, l'espai central- és cobert per un cimbori, que es recolza sobre un tambor poligonal amb un sostre de falsa cúpula, format per l'aproximació progressiva de les filades, una tècnica de cobriment pròpia de l'arquitectura rural. Tota aquesta estructura descansa sobre uns arcs parabòlics, entre els quals es defineixen una mena de triangles esfèrics, anomenats petxines. Al seu torn, aquests arcs parabòlics se sostenen sobre quatre columnes de pedra d'una sola peça, procedents de Girona. Tot plegat dóna com a resultat un conjunt en què predomina el sentit ascendent, que està en consonància amb els paraments exteriors de l'edifici, especialment la façana. En una de les columnes que sostenen els arcs de l'església, situada a la dreta de l'altar, es pot apreciar la signatura de l'arquitecte, efectuada amb caràcters modernistes. Els vitralls de la capella representen els sants corresponents als noms de l'arquitecte, les legatàries -és a dir, les germanes Castells- i els seus hereus.

Claustre[modifica]

Tot i que uneix les dues ales de l'edifici en els trams centrals, per les reduïdes dimensions, el claustre de la Llar del Sant Crist no està destinat a ordenar les diferents dependències de l'asil, sinó que ha estat concebut com un element de tipus simbòlic, que evoca la tradicional arquitectura monàstica catalana. Aquesta intencionalitat simbòlica més que no pas funcional hi és reforçada per la decoració neoromànica, l'austeritat de la qual dóna identitat al claustre. Aquest es configura, per tant, com una galeria de passadissos coberts i tancats, i es diferencia deliberadament de la resta de l'edifici, on predomina l'exuberància de formes. La llar del Sant Crist és un conjunt arquitectònic gairebé únic a Igualada, tant per la seva monumentalitat -que de vegades està en contradicció amb la seva funcionalitat- com per la riquesa d'elements que integra, que van des del modernisme fins als recursos populars i tradicionals.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Asil del Sant Crist». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 octubre 2014].
  2. Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, pàg. 23-24, ISBN 8423202461
  3. El vigilant del far, 25 de juny de 2010, El picapedrer del pla del Magre

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asil del Sant Crist Modifica l'enllaç a Wikidata