Torre mestra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
La torre del Palau, torre mestra de l'antic castell de Terrassa

La torre mestra, també anomenada torre major, torre de l'homenatge o torrassa, és la torre més grossa i forta del castell. Per les seves característiques era el darrer recer dels defensors. Sol formar part del perímetre de la fortificació, unida a les altres torres pels panys de muralla; però pot trobar-se també dins un segon recinte interior.

La torre mestra no s'ha de confondre amb el donjon francès, encara que aquest sigui també una torre, perquè el donjon tenia sortida pròpia a fora de tot el recinte, era independent de les altres fortificacions i tenia sempre una funció residencial del senyor feudal, a més de la defensiva.

La torre mestra sovint s'anomena torre de l'homenatge, però aquesta denominació és un calc de la portuguesa (torre de menagem) i espanyola (torre del homenaje), d'on l'han presa els diccionaris catalans, i no existeix en francès, anglès ni italià, més que com a calc també de la portuguesa i espanyola. També ha estat tradicional anomenar-la simplement homenatge, ja que era on el castlà, castellà o alcaid practicava la cerimònia de l'homenatge, on jurava defensar i guardar el castell per al seu senyor com a acte de vassallatge i en la qual el senyor lliurava al vassall un feu a canvi d'auxilium et consilium. A més a més, servia per destacar alguna gesta del senyor feudal.

La torre mestra constitueix l'estructura central del castell medieval. És una torre destacada, més alta que la muralla, i en general es podia aïllar de la resta de la fortalesa. És la torre principal, la que serveix de residència del senyor i compleix amb les funcions més destacades del castell, alberga les estances més importants i, de vegades, els magatzems de queviures. Es troba en la posició més abrigada en relació amb un possible atac exterior, de manera que si sucumbissin la resta de les defenses, aquesta torre proporcionaria un últim refugi. Amb el pas dels segles, la torre mestra va anar augmentant de mida i en molts casos era flanquejada per una o diverses torres menors on habitaven els convidats i servents.

Com a curiositat, el castell hongarès de Diósgyőr, remodelat amb trets gòtics pel rei Lluís I d'Hongria (1342-1382), compta amb la particularitat de tenir un pati de tornejos i justes al bell mig de la gegantina torre mestra. Aquest pati de tornejos, de 380 m², és el més gran de l'Europa Central.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Varga Domokos: Magyarország virágzása és romlása, Magyarország a XIV-XV. században. Budapest: Móra Ferenc Könyvkiadó, 1984.