Cavallerissa

Una cavallerissa o quadra és un estable destinat als cavalls, i de vegades altres animals de càrrega,[1] on es tanquen, descansen i alimenten així com els cotxes i carrosses. Antigament s'hi trobava també l'estatge del cavallerís, dels mossos de quadra, cotxers i altres dependents.[2]
Tant com el cavall tenia un paper per al transport, les cavallerisses eren ineludibles als castells, les masies, les casernes, les postes dels albergs i altres llocs estratègics, tant a les ciutats com a l'entorn rural. Segons les necessitats se'n feien de l'estable més senzill, una galeria columnada oberta fins a veritables palaus. De fet, quan els castells van perdre la seva funció defensiva per quedar sobretot edificis representatius, el parc i la cavallerissa, elements que els convidats veien des del castell, havien d'impressionar com proves del poder del castlà.[3] Arquitectònicament van arribar a ser un component de disseny des de mitjans del segle xviii.
A les corts el cavallerís reial (anomenat cavallerís major a la cort de Castella) era una de les funcions més importants i en l'ordre protocol·lari sovint el segon o el tercer després del príncep o comte.[4] Era el cap de tota una sèrie d'equips d'oficials i els seus servents: sots-cavallerís, ensinistrador, carrosser, cotxer, mestre seller, ferrador, farratger, palafrener, veterinari, pintor, secretari...[3] La qualitat de l'allotjament de tota aquesta plantilla a la cavallerissa seguia la jerarquia: d'un palauet per al cavallerís en cap a la planta noble damunt l'entrada principal fins a la mera pallissa per als criats.
-
Cavallerissa senzilla al Museu Romàntic Can Papiol
-
Cavallerissa moderna
Unes cavallerisses monumentals destacades[modifica]
-
El mosso de quadra (Oli de Franz Adam, 1860)
-
Cavallerissa del Castell d'Aurich (Alemanya)
-
Cavallerissa del Palau Güell
-
Cavallerissa del castell d'Ahrensburg
Referències[modifica]
- ↑ «Cavallerissa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cavallerissa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 von Moser, Friedrich Carl. «Von andern zur Pracht, Bequemlichkeit und Oeconomie des Hofs gehörigen Gebäuden: Erste Abteilung: von dem Marstal.». A: Knoch und Eßlinger. Teutsches Hof-Recht (en alemany), 1761, p. 315 ss.. (Dret alemany de la cort «Sobre els altres edificis de la cort, necessaris per la seva esplendor, comoditat i economia» primer paràgraf: «Sobre la cavallerissa»)
- ↑ «cavallerís reial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cavallerisses i l'antic pati | Palau Güell». www.palauguell.cat. [Consulta: 11 gener 2017].
- ↑ «10. Marstall - Stadt Aurich» (en alemany). Ajuntament d'Aurcih, s.d. [Consulta: 11 gener 2017].
- ↑ «Kulturzentrum Marstall Ahrensburg» (en alemany). www.ahrensburg.de, s.d. [Consulta: 11 gener 2017].
Vegeu també[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cavallerissa |