Alcaid

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un alcaid (de l'àrab القائد, al-qā'id, ‘governador’, ‘aquell qui mana’) era, en època andalusina, el nom que rebien els governadors d'una cora, d'una ciutat o d'un castell. També rebien aquest nom diversos tipus de comandaments: a l'exèrcit (qā'id al-ʿaskar), a la flota (qā'id al-ustul) i a la frontera amb els pobles cristians (qā'id aṯ-ṯagr).[1]

Altres significats derivats[modifica]

Posteriorment, quan els cristians anaren conquerint el territori musulmà el nom alcaid va passar a ser sinònim de castlà, el senyor d'un castell.[1] Als segles xiv i xv la paraula també es feia servir per anomenar aquell funcionari que en un port de sobirania reial feia complir les ordinacions sobre la pesca i executava les funcions habituals d'un capità de port.[2] De manera similar, també era l'encarregat d'un alfòndec.[3]

El seu ús va evolucionar fins a designar els funcionaris de les duanes que custodien les mercaderies comercials als magatzems i vetllen pel cobrament dels aranzels utilitzant el timbre de l'estat.[3] Més modernament alcaid també ha designat els directors de presons, que són els qui tenen la màxima responsabilitat de la custòdia dels seus presos.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «alcaid». A: Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 22. ISBN 84-297-3521-6. 
  2. «alcaid de la mar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 «alcaid». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.