Algerri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Algerri
Bandera d'Algerri Escut d'Algerri
(bandera) (escut)
Localització

Algerri situat respecte Catalunya
Algerri situat respecte Catalunya

Localització d'Algerri respecte de la Noguera


Municipi de la Noguera
Vista des del castell
Vista des del castell
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Noguera
Superfície 54,32 km²
Altitud 345 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
423 hab.
7,79 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 303950 4632225Coord.: 41° 49′ 3″ N, 0° 38′ 22″ E / 41.81750°N,0.63944°E / 41.81750; 0.63944
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Miquel Plensa Martínez (IA-AM)
Codi territorial 250156
Escut d'armes del Comu d'Algerri any 1772

Algerri és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Catalunya.[2] Té aproximadament 478 habitants.

L'economia del poble es basa en la ramaderia i l'agricultura de secà, tot i que els terrenys del sud del poble han estat recentment transformats en zona de regadiu gràcies a l'aigua que hi arriba a través del canal Algerri-Balaguer.

Historia[modifica | modifica el codi]

Les primeres noticies del castell d’Algerri daten de 1105, quant escara no havia estat conquerit als musulmans. Aleshores, Pedro Ansúrez, tutor d’Ermengol VI d’Urgell, donà en alou als comptes de Barcelona, Ramon Berenguer III i Almodis, el castell d’Algerri per quant fos conquerit. El dit compte castellà, vers el 1109, convingué amb el rei d’Aragó i Pamplona, Alfons el Batalle, per la meitat de diversos castells encara en poder dels sarraïns, entre els quals es trobava el d’Algerri. Bé que ha estat dit que el castell fou conquerit entre 1115 i el 1116, hom creu que això no esdevin gué fins que fou recuperat el formidable bastió de Castelló de Farfanya, el 1130, amb dos llocs reberen, posteriorment, cartes de poblament similars a les concedides a Gerp i a Balaguer. Bé que es reservà la senyoria, Ermengol VI donà el domini del cas tell d’Algerri a plançons de la casa vescomtal de Cabrera, el primer dels quals fou Ramon Berenguer d’Àger, que el 1158 el concedí a una de les seves filles.

La senyoria superior del castell pervingué posteriorment d'Ermen gol VII a la seva filla Miracle, a través del segon marit de la qual, Ramon de Cervera, la susdita senyoria passa a la casa de Cervera. Mentrestant, l’església parroquial de Santa Maria d’Algerri pervingué (com era previst que es fes ja abans de la conquesta del indret) a l’abadia de Sant Pere d’Àger. En la liquidació del comtat d’Urgell per Ferran d’Antequera, aquest dona al cavaller aragonès Juan de Luna les quèsties, pesqueres i altres drets que tenia a Algerri. Tanmateix, per un altra font, hom sap que també donà quèsties i altres drets a Algerri a Ramon de Perellós. El 1541 la senyoria del castell d’Algerri era de Joan de Comallonga, funcionari reial, que fou creat i nomenat per Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, baró d’Algerri. Poc després, però, la senyoria d’Algerri fou adquirida per l’abad de Poblet, Pere Boquers (1546-64), amb el producte que obtingué de la venda de la granja de Cérvoles. Ja abans d’adquirir la senyoria d’Algerri, el monestir cistercenc hi posseïa alguns béns. La senyoria i la jurisdicció romangué en mans del monestir de Poblet fins a la desamortització de Mendizabal. Constituïa la baronia d’Algerri, que comprenia també, al segle XVII, els pobles d’Almenara, Penal i Llunel,

Algerri n’era el cap administratiu. El títol de barons d’Algerri fou rehabilitat en 1931 per la família Camps.

A la segona meitat del segle XVI el poble d’Algerri sofrí diverses epidèmies de pesta i el flagell de les bandositats. De l’agost a l’octubre del 1589 actuava per la Noguera i el Segrià una quadrilla de nyerros que s’havia refugiat al castell d’Algerri, era dirigida per Baltasar de Claramunt, fill del que havia estat veguer de Lleida, després destituït. Un altre era Nicolau Melgar d’Algerri d’origen aragonès. Ambdós pertanyien a la cofradia de cavallers i gentilhomes de Lleida. El 1625, quan ja no hi havia lluites de bandositats, el municipi, que era constituït en règim de paeria, demanà un préstec a l’administració pobletana. Durant la guerra dels Segadors, els planells propers a Algerri i els pobles veïns foren testimoni de les victòries del mariscal de La Mothe Houdancourt contra les tropes de Felip IV de Castella, mentre que la població d’Algerri i els llocs propers foren destruïts i restaren gairebé despoblats. La guerra del Francès i les Carlinades acabaren de consumar la ruina del seu antic castell.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
49 43 55 192 618 1.279 1.188 1.148 994 985
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.068 928 940 902 747 666 639 572 562 544
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
522 518 521 510 495 467 473 462 438 423
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. «Algerri». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Algerri Modifica l'enllaç a Wikidata