Algerri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlgerri
Escut d'Algerri
Escut d'Algerri
20081227ALGERRI.jpg
Vista des del castell

Localització
Localització d'Algerri respecte de la Noguera.svg
41° 49′ 03″ N, 0° 38′ 22″ E / 41.8175°N,0.63944444444444°E / 41.8175; 0.63944444444444
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Lleida
Vegueria Ponent
Comarca Noguera
Entitats de població 1
Població
Total 423 (2016)
• Densitat 7,79 hab/km²
Geografia
Superfície 54,3 km²
Altitud 345 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Miquel Plensa Martínez
Indicatius
Codi postal 25130
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 25015
Codi IDESCAT 250156
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Escut d'armes del Comu d'Algerri any 1772

Algerri és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Catalunya.[1] Té aproximadament 478 habitants.

L'economia del poble es basa en la ramaderia i l'agricultura de secà, tot i que els terrenys del sud del poble han estat recentment transformats en zona de regadiu gràcies a l'aigua que hi arriba a través del canal Algerri-Balaguer.

Historia[modifica | modifica el codi]

Les primeres notícies del castell d’Algerri daten de 1105, quant escara no havia estat conquerit als musulmans. Aleshores, Pedro Ansúrez, tutor d’Ermengol VI d’Urgell, donà en alou als comptes de Barcelona, Ramon Berenguer III i Almodis, el castell d’Algerri per quant fos conquerit. El dit comte castellà, vers el 1109, convingué amb el rei d’Aragó i Pamplona, Alfons el Batalle, per la meitat de diversos castells encara en poder dels sarraïns, entre els quals es trobava el d’Algerri. Bé que ha estat dit que el castell fou conquerit entre 1115 i el 1116, hom creu que això no esdevin gué fins que fou recuperat el formidable bastió de Castelló de Farfanya, el 1130, amb dos llocs reberen, posteriorment, cartes de poblament similars a les concedides a Gerp i a Balaguer. Bé que es reservà la senyoria, Ermengol VI donà el domini del cas tell d’Algerri a plançons de la casa vescomtal de Cabrera, el primer dels quals fou Ramon Berenguer d’Àger, que el 1158 el concedí a una de les seves filles.

La senyoria superior del castell pervingué posteriorment d'Ermen gol VII a la seva filla Miracle, a través del segon marit de la qual, Ramon de Cervera, la susdita senyoria passa a la casa de Cervera. Mentrestant, l’església parroquial de Santa Maria d’Algerri pervingué (com era previst que es fes ja abans de la conquesta de l'indret) a l’abadia de Sant Pere d’Àger. En la liquidació del comtat d’Urgell per Ferran d’Antequera, aquest dóna al cavaller aragonès Juan de Luna les quèsties, pesqueres i altres drets que tenia a Algerri. Tanmateix, per una altra font, hom sap que també donà quèsties i altres drets a Algerri a Ramon de Perellós. El 1541 la senyoria del castell d’Algerri era de Joan de Comallonga, funcionari reial, que fou creat i nomenat per Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, baró d’Algerri. Poc després, però, la senyoria d’Algerri fou adquirida per l’abad de Poblet, Pere Boquers (1546-64), amb el producte que obtingué de la venda de la granja de Cérvoles. Ja abans d’adquirir la senyoria d’Algerri, el monestir cistercenc hi posseïa alguns béns. La senyoria i la jurisdicció romangué en mans del monestir de Poblet fins a la desamortització de Mendizabal. Constituïa la baronia d’Algerri, que comprenia també, al segle XVII, els pobles d’Almenara, Penal i Llunel,

Algerri n’era el cap administratiu. El títol de barons d’Algerri fou rehabilitat en 1931 per la família Camps.

A la segona meitat del segle XVI el poble d’Algerri sofrí diverses epidèmies de pesta i el flagell de les bandositats. De l’agost a l’octubre del 1589 actuava per la Noguera i el Segrià una quadrilla de nyerros que s’havia refugiat al castell d’Algerri, era dirigida per Baltasar de Claramunt, fill del que havia estat veguer de Lleida, després destituït. Un altre era Nicolau Melgar d’Algerri d’origen aragonès. Ambdós pertanyien a la cofradia de cavallers i gentilhomes de Lleida. El 1625, quan ja no hi havia lluites de bandositats, el municipi, que era constituït en règim de paeria, demanà un préstec a l’administració pobletana. Durant la guerra dels Segadors, els planells propers a Algerri i els pobles veïns foren testimoni de les victòries del mariscal de La Mothe Houdancourt contra les tropes de Felip IV de Castella, mentre que la població d’Algerri i els llocs propers foren destruïts i restaren gairebé despoblats. La guerra del Francès i les Carlinades acabaren de consumar la ruina del seu antic castell.

En el seu terme municipal hi ha inclos el terme de La Figuera

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
49 43 55 192 618 1.279 1.188 1.148 994 985
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.068 928 940 902 747 666 639 572 562 544
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
522 518 521 510 495 467 473 462 438 423
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Algerri». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Algerri Modifica l'enllaç a Wikidata