Algerri

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAlgerri
Escut d'Algerri
Escut d'Algerri Modifica el valor a Wikidata
20081227ALGERRI.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Algerri respecte de la Noguera.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 49′ 03″ N, 0° 38′ 22″ E / 41.8175°N,0.63944444444444°E / 41.8175; 0.63944444444444
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
VegueriaPonent
ComarcaNoguera Modifica el valor a Wikidata

CapitalAlgerri Modifica el valor a Wikidata
Població
Total386 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat7,11 hab/km²
Llar55 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície54,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud345 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMiquel Plensa Martínez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25130 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE25015 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT250156 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webccnoguera.cat… Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes del Comu d'Algerri any 1772

Algerri és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, a Catalunya.[1] Té aproximadament 386 habitants.

L'economia del poble es basa en la ramaderia i l'agricultura de secà, tot i que els terrenys del sud del poble han estat recentment transformats en zona de regadiu gràcies a l'aigua que hi arriba a través del canal Algerri-Balaguer.

Historia[modifica]

Les primeres notícies del castell d'Algerri daten de 1105, quan escara no havia estat conquerit als musulmans. Aleshores, Pedro Ansúrez, tutor d'Ermengol VI d'Urgell, donà en alou als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer III i Almodis, el castell d'Algerri per quan fos conquerit. El dit comte castellà, vers el 1109, convingué amb el rei d'Aragó i Pamplona, Alfons el Bataller, per la meitat de diversos castells encara en poder dels sarraïns, entre els quals es trobava el d'Algerri. Per bé que ha estat dit que el castell fou conquerit entre 1115 i 1116, hom creu que això no s'esdevingué fins que fou recuperat el formidable bastió de Castelló de Farfanya, el 1130; ambdós llocs reberen, posteriorment, cartes de poblament similars a les concedides a Gerb i a Balaguer. Encara que es reservà la senyoria, Ermengol VI donà el domini del castell d’Algerri a plançons de la casa vescomtal de Cabrera, el primer dels quals fou Ramon Berenguer d'Àger, que el 1158 el concedí a una de les seves filles.

La senyoria superior del castell pervingué posteriorment d'Ermengol VII a la seva filla Miracle, a través del segon marit de la qual, Ramon de Cervera, la susdita senyoria passà a la casa de Cervera. Mentrestant, l'església parroquial de Santa Maria d'Algerri pervingué (com era previst que es fes ja abans de la conquesta de l'indret) a l'abadia de Sant Pere d’Àger. En la liquidació del comtat d’Urgell per Ferran d'Antequera, aquest dona al cavaller aragonès Juan de Luna les quèsties, pesqueres i altres drets que tenia a Algerri. Tanmateix, per una altra font, hom sap que també donà quèsties i altres drets a Algerri a Ramon de Perellós. El 1541 la senyoria del castell d'Algerri era de Joan de Comallonga, funcionari reial, que fou creat i nomenat per Carles I de Castella, baró d’Algerri. Poc després, però, la senyoria d'Algerri fou adquirida per l'abat de Poblet, Pere Boquers (1546-64), amb el producte que obtingué de la venda de la granja de Cérvoles. Ja abans d'adquirir la senyoria d’Algerri, el monestir cistercenc hi posseïa alguns béns. La senyoria i la jurisdicció romangué en mans del monestir de Poblet fins a la desamortització de Mendizábal. Constituïa la baronia d’Algerri, que comprenia també, al segle XVII, els pobles d'Almenara, Penal i Llunel,

Algerri n’era el cap administratiu. El títol de barons d'Algerri fou rehabilitat en 1931 per la família Camps.

A la segona meitat del segle XVI el poble d'Algerri sofrí diverses epidèmies de pesta i el flagell de les bandositats. De l'agost a l'octubre del 1589 actuava per la Noguera i el Segrià una quadrilla de nyerros que s’havia refugiat al castell d’Algerri. Era dirigida per Baltasar de Claramunt, fill del que havia estat veguer de Lleida, després destituït. Un altre era Nicolau Melgar d'Algerri, d’origen aragonès. Ambdós pertanyien a la confraria de cavallers i gentilhomes de Lleida. El 1625, quan ja no hi havia lluites de bandositats, el municipi, que era constituït en règim de paeria, demanà un préstec a l'administració pobletana. Durant la Guerra dels Segadors, els planells propers a Algerri i els pobles veïns foren testimoni de les victòries del mariscal de La Mothe Houdancourt contra les tropes de Felip IV de Castella, mentre que la població d'Algerri i els llocs propers foren destruïts i restaren gairebé despoblats. La guerra del Francès i les carlinades acabaren de consumar la ruïna del seu antic castell.

En el seu terme municipal hi ha inclòs el nucli, actualment despoblat, de La Figuera.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
49 43 55 192 618 1.279 1.188 1.148 994 985

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.068 928 940 902 747 666 639 572 562 562

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
522 518 521 510 495 467 473 462 438
423

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
423
399 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Algerri». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Algerri