Penelles

Penelles

Bandera Escut d'armes
Castell del Remei
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 45′ 30″ N, 0° 57′ 55″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Noguera
Capital	Penelles
Població humana
Població	428 (2023) (16,78 hab./km²)
Llars	16 (1553)
Gentilici	Penellenc, penellenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	25,5 km²
Banyat per	canal auxiliar d'Urgell
Altitud	276 m
Limita amb	Castellserà Linyola Bellcaire d'Urgell Ivars d'Urgell la Fuliola Bellmunt d'Urgell Montgai
Organització política
• Alcalde	Eloi Bergós Farrás (2007–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25335
Codi INE	25164
Codi IDESCAT	251641
Lloc web	penelles.cat

Penelles és un municipi de la comarca de la Noguera.

S'esmenta per primer cop l'any 1079 com a propietat d'Ermengol IV d'Urgell, com un assentament fortificat del terme del castell de Butsènit. Hi estaria vinculat fins al 1186, en què Guillem de Meià, amb l'aprovació del Comte d'Urgell, el donava a l'orde del Temple el castell de Penelles. En suprimir-se aquesta ordre (1317) passà a l'orde de l'Hospital, que l'integrà a la comanda de Barbens fins a arribar la desamortització del segle xix.

Entitat de població	Habitants (2019)
Almassor	14
Bellestar	0
Castell del Remei, el	41
Falcons, els	5
Penelles	386
Torreneral	6
Font: Idescat

Geografia

• Llista de topònims de Penelles (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 19 21 16 58 122 402 469 592 983 1.286

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.286 1.216 1.091 1.134 1.144 1.033 705 582 564 564

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 573 549 536 523 523 525 551 502 524 504

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 474 462 436 430 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Festes populars

• Festa Major. Darrer dissabte i diumenge d'agost.
• Festa del Roser. Primer diumenge de maig. Es fa un dinar popular i ball.
• Festivitat de Santa Àgueda. És organitzada per l'associació de dones "Il·lusió". S'acostuma a fer un esmorzar popular a la Plaça Major, dinar i ball.
• Diada de l'Onze de Setembre. Cada entitat del municipi elabora un plat típic del qual se'n fan degustacions a la Plaça Major, seguit d'una sessió de ball.
• Gargar Festival. Esdeveniment artístic anual dedicat al muralisme.

Activitats culturals

• Carnaval. L'organitza l'Esplai amb disfresses elaborades pels infants i es fa una rua amb carrosses. S'acaba amb un sopar a base d'entrepans i ball.
• Sant Jordi. L'AMPA de l'escola s'encarrega de la venda de plantes, roses i llibres.
• Colònies d'estiu. Organitzades per l'esplai, duren quinze dies i s'acostumen a fer la segona quinzena del mes de juliol.
• Castanyada. Els alumnes de l'escola elaboren els panellets pels veïns del poble i l'AMPA s'encarrega de la venda de castanyes torrades. Es complementa amb activitats lúdiques dirigides a la mainada.
• El Pessebre vivent. Es representa des de l'any 1997 i els actors són infants i joves.
• Escola de Música amb una coral per a joves i adults.

L'Escola Ramon Gombal

Segons consta, l'any 1861 l'Ajuntament va crear una escola municipal a càrrec de mossèn Pau Anguerri amb l'obligació de fer estudi cada dia. El 1862 el seu lloc fou ocupat pel vicari de Cubells, mossèn Ramon Carabassa. Les classes eren impartides en pisos de lloguer. En aquell darrer any, en una reunió de l'Ajuntament es pren l'acord de construir les Escoles Municipals. No es va arribar a materialitzar perquè consta que en 1868 es llogà la rectoria per a l'Escola Municipal. En un altre acord del Consistori l'any 1870 també hi ha constància de la necessitat d'un edifici escolar. Però no és fins al 28 d'abril de 1923 que l'Ajuntament obté d'Enriqueta Puig i Boldú la venda d'una porció de terreny per a la construcció de la casa consistorial, escoles i habitatges per al secretari i mestres, que es corresponen amb les actuals. Per fi Penelles tindria una digna casa d'Escoles, l'edifici nou va ser inaugurat poc temps després.

Passada la Guerra Civil hi funcionaven dues aules –nens i nenes– i a la darreria dels anys 50 s'autoritzà l'aula de pàrvuls –4 i 5 anys– que va estar oberta fins a mitjans dels 80, que es tancà per manca d'alumnes. L'any 1992 se'n tornà a autoritzar de nou el funcionament –ja es podien matricular nens de 3 anys– que encara dura ara. L'any 1974 es va formalitzar l'educació mixta a Primària. A les darreries dels anys 70 es constituí l'APA i els primers estatuts van ser aprovats a començaments de l'any 1980. En l'actualitat es nomena AMPA per raons d'igualtat de sexes i per seguir la normativa.

El curs 1978-79 s'introduí el Català com a assignatura i el 1981 es va iniciar l'ensenyament en català d'una altra: les Matemàtiques. A poc a poc es va anar normalitzant el poder ensenyar en la llengua pròpia. També el Consell Escolar va poder elegir el nom del centre: es decidí posar-li «Ramon Gombal», car va ser aquest noble del comtat d'Urgell el que signà l'acta de la fundació del poble de Penelles l'any 1084.

A mitjans dels anys 90 l'escola va començar a funcionar com agrupament funcional amb Bellcaire, Bellmunt i La Ràpita. Quan Bellcaire tenia prou alumnes i mestres se'n va despenjar, i La Ràpita fou requerida a formar part conjunta amb les escoles del municipi de Vallfogona de Balaguer. Aleshores, per necessitat de veïnatge, tot i no pertànyer a la mateixa comarca, s'hi afegí Castellserà. Des de l'any 1996 els tres pobles –Bellmunt, Castellserà i Penelles– començaren a organitzar-se fins a arribar a constituir-se en la Zona Escolar Rural Espernallac.

El curs 2006-07 es va estrenar una escola nova. Està ubicada al costat de la zona esportiva del poble. L'escola és gran i molt il·luminada, i està dotada de totes les instal·lacions. Consta de dues plantes: la planta baixa, on hi ha la cuina-menjador, la biblioteca, la sala de professors i direcció, la classe d'Educació Especial i la classe d'Educació Infantil; i la primera planta, on hi ha l'aula d'informàtica, la classe d'anglès i música i les dues aules (1r-2n-3r i 4t-5è-6è de Primària). També va entrar en funcionament el menjador escolar amb una mitjana de 8 alumnes diaris. És l'AMPA del centre qui gestiona el servei de menjador i hi ha una monitora que atén els alumnes de les 12 a les 15 hores. Com a novetat, en la nova escola hi ha un pati propi que era una de les mancances de l'antiga escola.

Educació

Llar d'Infants (3-6 anys)

• Escola Ramon Gombal - ZER Espernallac

Primària

• Escola Ramon Gombal - ZER Espernallac

ESO

• L'Escola Ramon Gombal - ZER Espernallac està adscrit amb L'Institut Ermengol IV (Bellcaire d'Urgell) per fer la secundària.

Enllaços externs

• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya