Linyola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLinyola
Escut de Linyola
Escut de Linyola
Linyola2.jpg
Linyola

Localització
Localització de Linyola respecte del Pla d'Urgell.svg
41° 42′ 44″ N, 0° 54′ 20″ E / 41.712222222222°N,0.90555555555556°E / 41.712222222222; 0.90555555555556
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Lleida
Vegueria Ponent
Comarca Pla d'Urgell
Entitats de població 1
Població
Total 2.650 (2016)
• Densitat 92,33 hab/km²
Gentilici Linyolenc, linyolenca
Geografia
Superfície 28,7 km²
Altitud 248 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Manuel Coll Mas
Indicatius
Codi postal 25240
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 25122
Codi IDESCAT 251229
Modifica dades a Wikidata

Linyola és una vila i municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Linyola és la població més septentrional de la comarca del Pla d'Urgell. Limita amb els termes de Bellvís i Vallfogona de Balaguer (per l'est), el Poal i el Palau d'Anglesola (al sud), Ivars d'Urgell i Penelles (per l'oest) i Bellcaire d'Urgell (al nord). La població està situada en un turó a 248 m sobre el nivell del mar i té un terme de 28,76 quilòmetres quadrats regat pel Canal d'Urgell (séquia Segona principal) i el Canal Auxiliar d'Urgell.

La via principal de comunicació de la vila és la carretera LP-3322 que prové de Mollerussa, travessa l'autovia A-2, passa per Linyola (pel centre o per la variant) i acaba a Bellcaire d'Urgell (comarca de la Noguera) on enllaça amb la C-53 que va des de Balaguer fins a Tàrrega. El municipi de Linyola és el segon nucli de població amb més habitants a la comarca del Pla d'Urgell, aproximadament uns 3000.

Topònim i escut[modifica | modifica el codi]

El nom de la població sembla que podria provenir de la flor de lli, cultiu propi de la zona en èpoques passades. En documents antics apareixen els noms de Lliniola, Llinyola... Podem veure un feix o una garba de lli a l'escut del portal de l'església i, a l'escut actual, un ram de lli sobre l'escacat (tauler d'escacs) d'or i sable propi dels comtes d'Urgell, que van conquerir la zona a les darreries del segle XI (Ermengol IV, el de Gerb, 1076-1092).

Una altra afirmació explica que Linyola podria derivar significar "ratlleta". Una altra afirmació vindria a ser que "illa amnola", vindria de "amnis" és a dir, "riu" o més concretament "riuet", és poc probable.[cal citació]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
86 85 105 164 524 980 826 1.130 1.439 1.760
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.973 2.051 1.924 2.099 2.166 2.332 2.262 2.422 2.359 2.379
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.385 2.391 2.401 2.438 2.529 2.583 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Linyola, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal 383 4
Agrupació Electoral de Linyola 375 3
Convergència i Unió 328 3
Independents per Linyola - Progrés Municipal 158 1
Partit Popular 81 0
Total 1.425 11

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Centre històric de Linyola

El nucli antic de la vila (zona d'interès històrico - artístic) on hi ha la plaça porxada i l'Església de Santa Maria de Linyola, obra del mestre Bartomeu Roig entre els anys 1586 i 1600. Molt a prop hi ha la Casa de la Vila, un edifici de l'any 1556 obra del mestre Bernat Langor.

També es pot visitar el Museu Pedrós (al carrer de Salmerón[1]) i l'Alzinera de Linyola (una carrasca amb un gran simbolisme per a la gent de la vila).

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

Les festes majors se celebren al maig, en honor a Santa Quitèria (dia 22 de maig) i a l'agost, en honor a l'Assumpció de la Mare de Déu (15 d'agost).

Altres festes i tradicions són les de Sant Antoni, Carnestoltes, la festa de la Cassola -que inicia la festa major de maig- i el pessebre vivent, en diades nadalenques.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 71. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]