Vila-sana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vila-sana
Bandera de Vila-sana Escut de Vila-sana
(bandera) (escut)
Localització

Vila-sana situat respecte Catalunya
Vila-sana situat respecte Catalunya

Localització de Vila-sana respecte del Pla d'Urgell


Municipi del Pla d'Urgell
Monument al·lusiu a l'estany a l'entrada del poble
Monument al·lusiu a l'estany a l'entrada del poble
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Pla d'Urgell
Gentilici vilasanencs/vilasanenques
Superfície 19,1 km²
Altitud 249 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
706 hab.
36,96 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 327675 4614575Coord.: 41° 39′ 51″ N, 0° 55′ 48″ E / 41.66417°N,0.93000°E / 41.66417; 0.93000
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Joan Sangrà
Codi postal 25245
Codi territorial 252521

Vila-sana (Utxafava, fins al 1930) és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

És un poble de pocs habitants, situat a 3 km de Mollerussa (la capital del Pla d'Urgell) i a 4 km de Golmés. També el topònim apareix com "orsafava".[cal citació] El municipi engloba un estany, l'Estany d'Ivars i Vila-sana. És l'estany més gran en superfície de Catalunya. És un espai natural on hi ha diversos tipus d'aus i diferents zones d'observació per a observar la natura i les aus. A l'interior del poble hi ha dos supermercats, on es pot trobar un dels típics menjars de terres catalanes, la coca de recapte.

Història[modifica | modifica el codi]

El topònim podria derivar de l'àrab "borchafava", l'arrel "Borch" significa "Torre", això segons Jaume Torres. També apareix escrit com "orsafava".[cal citació] Vila-sana (aleshores Utxafava) va ser reconquerida per la baronia d'Anglesola, de la mateixa manera que les poblacions del voltant, com Mollerussa, Golmés, Sidamon, Fondarella, etc. No obstant, si en el document del 1079 - Liber Feudorum Maior- hi consten els pobles anteriorment dits, Utxafava no hi constava, perquè no devia exisitir, es devia construir més tard. Probablement, la primera menció és de l'any 1180, en un document en què Berenguer Arnau d'Anglesola, va morir l'any 1176 i el va seguir en la línia de successió el seu fill Guillem I. Aquest i la seva muller, Arsendis, van donar als templers el dret de pastura i lenya dels termes de Bellpuig, Montperler, Seana, Oxafava (Utxafava) i Sant Martí, prop de Maldà.[cal citació]

La baronia de Bellpuig[modifica | modifica el codi]

Utxafava va pertànyer a la baronia de Bellpuig, la qual estava formada a més per Sant Mardí de Maldà, Vilanova de Bellpuig, Seana, Castellnou de Seana, Golmés, Bellpuig, Linyola, Cendrosa, Ballestar, Almassó, Utxafava (Vila-sana), Alberchs, Novella, Montperler, Eixaders, Valernes i Novella.[cal citació]

Creació del municipi de Vila-sana[modifica | modifica el codi]

El 17 de juliol de 1933 es constitueix el nou municipi de Vila-sana per separació del de Castellnou de Seana, dels nuclis d'Utxafava, les masies de les Novelles (Alta i Baixa) i part de l'antic despoblat dels Obercs. [2] El nou nom de Vila-sana, sense cap tradició, es va triar per donar al nou municipi una nova imatge, atès que s'estava dessecant ja l'estany, font de malalties en èpoques anteriors.

Patrimoni natural i arquitectònic[modifica | modifica el codi]

  • Estany d'Ivars i Vila-sana, l'estany de més superfície de Catalunya, acabat de recuperar el 2009
  • Plataner de Vila-sana, arbre monumental a l'entrada del poble
  • La Casa Vella: Es tracta d'un edifici possiblement edificat entre els anys 1695 i 1699. Durant la guerra de Successió va quedar malmesa, i a principis del segle XIX va passar a pertànyer a la família Dalmases. El 1985 va ser restaurada. Es tracta d'un edifici singular, amb planta baixa i dos pisos, teulada a dues cares. Les finestres estan emmarcades amb pedra, igual que les cantoneres. Al costat hi ha la capella de la Mare de Déu de la Cabeza.[cal citació]
  • Ermita de la Mare de Déu de la Cabeza: Capelleta petita, ubicada dins del recinte de la casa vella de Vila-sana.Coberta a doble vessant, façana arrebossada i petit campanar fet de maó. La porta d'entrada és d'arc rebaixat, i a sobre hi ha un òcul circular. A l'interior hi ha una reproducció de la imatge de la Mare de Déu de la Cabeza, feta el 1940. L'ermita té el seu origen en la imatge del Santuari de la Mare de Déu de la Cabeza, a Andújar (Jaén), que va portar la duquessa de Sessa Teresa de Cardona [3]
  • Cal Senyor, masia del segle XVIII, inclòs en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
  • Sant Miquel de Vila-sana, església inclosa en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
  • Torre del Fraret
  • Masia Montserrat
  • Cal Gep
  • La Novella Alta
  • La Novella Baixa
  • Torre del Xatmar

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
- - 645 629 689 622 556 563 520 495
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
533 530 514 551 547 611 667 758 710 -
 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El primer cens és del 1940 després de la desagregació de Castellnou de Seana.

Vilassanencs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. «Memòria POUM 2008» (en català). Ajuntament de Vila-sana, Novembre 2008. [Consulta: 30 octubre 2016].
  3. «Mare de Déu de la Cabeza. - goigsdelignasi jimdo page!». goigsdelignasi.jimdo.com. [Consulta: 30 octubre 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DDAA. Patrimoni natural i històric de l'estany d'Ivars i Vila-Sana. Mollerussa: Consorci Estany d'Ivars-Vila-Sana, desembre de 2007, p. . ISBN 978-84-612-1208-8 [Consulta: 14 desembre 2012]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vila-sana Modifica l'enllaç a Wikidata