Mollerussa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMollerussa
Plaça Ajuntament Mollerussa Spain.JPG
Plaça de l'Ajuntament

Localització
Localització de Mollerussa respecte del Pla d'Urgell.svg
41° 37′ 54″ N, 0° 53′ 46″ E / 41.631666666667°N,0.89611111111111°E / 41.631666666667; 0.89611111111111
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Pla d'Urgell
Entitats de població 1
Població
Total 14.585 (2016)
• Densitat 2.054,23 hab/km²
Gentilici Mollerussenc, mollerussenca
Geografia
Superfície 7,1 km²
Altitud 250[1]
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Marc Solsona i Aixalà
Indicatius
Codi postal 25230
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 25137
Codi IDESCAT 251370
Altres dades

Web mollerussa.cat
Modifica dades a Wikidata

Mollerussa és la capital de la comarca del Pla d'Urgell.

El terme municipal forma una conurbació amb el Palau d'Anglesola, Golmés (barri del Codís), Miralcamp i Fondarella. Mollerussa té una superfície de 7,1 km² i una població de 14.705 habitants (2011). És el municipi més densament poblat de la demarcació de Lleida.

La ciutat està comunicada per l'autovia A2 i té una estació de la línia de ferrocarril Lleida-Manresa.

El patró de Mollerussa és Sant Isidori màrtir de Quios, anomenat a la població Sant Isidori (Els catòlics celebren la festa el 15 de maig i els ortodoxos el 14 del mateix mes). La Festa Major se celebrava fins a l'any 1974, el dia 15 de maig, però es va acordar que se celebrés el tercer divendres i dissabte del mes de maig, passat el 15 d'aquest més.[2]

També són co-patrons - o patrons auxiliadors- Santa Cristina i Sant Jaume - aquest darrer era el patró des de l'edat mitjana fins al 1793.[cal citació]

L'esdeveniment més conegut és el concurs de vestits de paper, on diferents modistes i dissenyadors (professionals i amateurs) presenten les seves creacions (sempre vestits fets de paper) en una "passarel·la" que se celebra al teatre de l'Amistat, normalment un dissabte de la setmana de Santa Llúcia.

També és molt important la fira de Sant Josep - una de les més importants de Catalunya del seu ram- especialitzada en maquinària agrícola, la qual és una evolució de les antigues fires de bestiar.

Història[modifica | modifica el codi]

Primera menció[modifica | modifica el codi]

La primera menció escrita de Mollerussa, data de l'any 1079, - Mulieruciam- document en el qual els comtes de Barcelona (Ramon Berenguer i Berenguer Ramon) donen a Berenguer Gombau d'Anglesola un territori, perquè sigui reconquerit, repoblat, fortificat, etc. Mollerussa, com bona part de l'actual comarca del Pla d'Urgell, pertanyia a la casa d'Anglesola, els quals eren feudataris del comte de Barcelona. Els almoràvits eren una secta islàmica originària del Sàhara, i eren fanàtics religiosos. Van passar a la península Ibèrica i van tornar a conquerir llocs que anteriorment havien estat islàmics. Una d'aquestes lluites, podria ser que hagués estat a Mollerussa, una batalla, entre el comte Ermengol V i els almoràvits, en la qual morí Ermengol d'Urgell, l'any 1102. D'altres autors localitzen aquesta batalla en algun punt del regne de Castella.

Orígens de Mollerussa[modifica | modifica el codi]

Un possible origen de Mollerussa estaria en uns Vilars. Els Vilars és un topònim del municipi del qual se'n parlava en un document del 1157, i que actualment perviu a Mollerussa, ja que és el nom d'una partida del terme municipal que actualment perviu a Mollerussa. Etimològicament, Vilar prové del llatí tardà Villare. Això és un indici que prop de Mollerussa, hi va haver un primer assentament agrícola romà.[cal citació]

Una altra possibilitat estaria, en un hostal o casa de postes al camí ral de Barcelona a Lleida,[3] Lladonosa afirma que el 1391, Francesc Sassala va comprar el lloc de Mollerussa, amb el seu hostal i bèsties de càrrega que proporcionaven una bona renda, ja que era pas obligat dels correus reials, i viatgers quan anaven cap a Barcelona.[cal citació]

Senyors Feudals[modifica | modifica el codi]

El 1210, Mollerussa deixa de figurar entre les possessions dels Anglesola, i sembla que la família Sassala passa a obtenir-ne la possessió en temps del rei Jaume, és a dir, que devia passar a la casa dels Sassala a partir del 1213. Però no va ser fins al 1419 quan Mollerussa passa a la casa dels Olzinelles[cal citació]

Bisbat de Vic[modifica | modifica el codi]

La veritable restauració de parròquies i centres religiosos s’acabava el 1150 després de la reconquesta de Lleida, per aquest motiu el bisbat de Vic arribà fins a Sidamon i fins i tot alguns pobles tarragonins. Les parròquies més occidentals eren Sidamon, Miralcamp, Golmés i Mollerussa. Mollerussa va dependre del bisbat de Vic fins al 1597, que va passar, definitivament, al bisbat de Solsona.[cal citació]

Vegueria de Tàrrega[modifica | modifica el codi]

La vegueria era una organització administrativa i territorial a Catalunya que tenia  jurisdiccions governatives, judicials i administratives. Es tractava d’una autoritat delegada de la corona, per això en alguns aspectes. Els pobles, estaven sotmesos a la jurisdicció reial a través del veguer, per altra part també estaven sotmesos a la jurisdicció del senyor de Mollerussa. En cas de guerra, en conflictes de jurisdicció entre batlles, s’havia d’estar sota la jurisdicció del veguer. El batlle era qui representava l'autoritat i els interessos del senyor del poble, que abans d’obtenir el seu càrrec havia de passar una sèrie de requisits com ara els besamans i l'homenatge al senyor corresponent.Mollerussa va pertànyer a la veguera de Tàrrega.[cal citació]

La Revolució industrial (finals del segle XIX i principis del XX)[modifica | modifica el codi]

L'arribada del ferrocarril (1861) i la seva situació central respecte al pla d'Urgell van fer de la població seu de l'administració del nou canal d'Urgell i del Sindicat de Regants, fets decisius en el desenvolupament dels sectors comercials i de serveis. La Fira de Sant Josep no es remunta al 1872 - com creuen alguns equivocadament- i Miquel Polo demostra que dita fira va néixer el 1885.[4] L'octubre de 1880 s'inaugura el col·legi de les Germanes Carmelites de la Caritat.[5] El 1900 es crea l'empresa "La Forestal de Urgel", a instància presentada per Josep Duran i Ventosa.[6] El 1902, es va construir el ferrocarril de via estreta Mollerussa-Balaguer. Un dels seus fundadors va ser l'industrial barceloní Manuel Bertrand el 1902. El seu motiu era el transport de mercaderies, sobretot remolatxa, i per assortir la Sucrera del Segre, ubicada a Menàrguens. El tren sortia de Mollerussa i passava per El Palau d'Anglesola, El Poal, Bellvís i Térmens -d'on sortia un ramal fins a Menàrguens- Vallfogona de Balaguer i Balaguer.[7] L'any 1904, va arribar l'aigua potable a les cases particulars de Mollerussa i el maig del mateix any es va inaugurar la primera font pública.[8] L'octubre de 1905, començar a funcionar el col·legi de sant Josep, més conegut com la Salle, dirigit pels germans de les escoles cristianes.[5] El 1934 es funda l'empresa, casa Granja Castelló, dedicada al tractament i embotellament de la llet.[9]

Creixement[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Fira de Sant Josep

La Fira de Sant Josep, el 1960, començà una nova era, arran de la mecanització del camp. Les màquines agrícoles tendrien una presència considerable, respecte al bestiar. Va caldre, a més, crear una nova institució independent. El Sr. Leopoldo Segarra Garrabou, assumira el càrrec de director de la Fira de Sant Josep.[10] El 1973 es van iniciar les obres d'unes càmeres frigoríques per la fruita, ubicada a la carretera de Mollerussa al Palau d'Anglesola. L'empresari és el Sr. Francesc Argilés.[11] El dia 7 de gener de 1974, es va concedir la llicència, a Miquel Pujol Oliva, per instal·lar una fàbrica dedicada a la fabricació de pretensats, que amb el temps esdevindria Prefabricats Pujol.[12] Des de l'any 1975, Mollerussa té el títol de ciutat, per Decret i publicat al BOE.[13] El curs escolar 1980-1981 es va inaugurar el primer institut de Batxillerat (abans conegut com a BUP), que a partir de l'any 1984 es va anomenar "Terres de Ponent".[14] El 20 de març de 1983, el delegat d'esports de la Generalitat, sr. Vilaseca, va inaugurar el primer pavelló poliesportiu de Mollerussa.[15] El 16 de març de 1988, el Parlament de Catalunya, en sessió plenària, aprovava unànimement, la creació d'una nova comarca, el Pla d'Urgell, amb setze municipis, una superfície de 307'4 quilòmetres quadrats i una població (segons cens de l'any 1986) de 28.673 habitants. La capitalitat va raure en Mollerussa.[16] La temporada futbolística 1988-1989, el Club de Futbol Joventut Mollerussa, va jugar a Segona divisió A, fita mai no aconseguida per cap club de futbol d'un municipi similar a Mollerussa.[17] El 1989 s'inaugura el saló Autotrac.[18] El 1995, s'inaugura el saló Autotardor.[19]

Política[modifica | modifica el codi]

Mollerussa. Casa de la Vila

A les eleccions municipals de 2003 es van donar aquests resultats:

Partit polític Ideologia Vots Percentatge Regidors
Convergència i Unió liberal-democristià i nacionalista 2.968 52,87 10
Partit dels Socialistes de Catalunya socialdemòcrata i catalanista 1.748 31,31 6
Esquerra Republicana de Catalunya socialista i independentista 562 10,01 1
Partit Popular conservador i espanyolista 194 3,46 0

Gràcies als quals es va investir Antoni Bosch Miquel, de CiU, batlle per majoria absoluta.

Mentre que a les del 2007, en què per primera vegada es va presentar ICV, els resultats van ser:

Partit polític Ideologia Vots Percentatge Regidors
Partit dels Socialistes de Catalunya socialdemòcrata i catalanista 2.197 39,33 8
Convergència i Unió liberal-democristià i nacionalista 1.858 33,26 6
Esquerra Republicana de Catalunya socialista i independentista 924 16,54 3
Iniciativa per Catalunya Verds ecosocialista i catalanista 239 4,28 0
Partit Popular conservador i espanyolista 228 4,08 0


Dels quals en va sortir un pacte de govern entre PSC i ERC mitjançant el qual s'investí a Teresa Ginestà Riera com a nova batllessa.

El 18 de setembre de 2008 ERC va abandonar el govern municipal i des d'aleshores governà el PSC en solitari.

El 13 de desembre de 2010, Teresa Ginestà va renunciar a l'alcaldia, que fou ocupada de manera interina per Eduard Comalada fins a l'elecció del nou alcalde, que tingué lloc el 17 de desembre del mateix any.[20]

A les eleccions municipals celebrades el 22 de maig de 2011, els resultats varen ser:

Partit polític Ideologia Vots Percentatge Regidors
Convergència i Unió liberal-democristià i nacionalista 2178 46,07 10
Partit dels Socialistes de Catalunya socialdemòcrata i catalanista 923 19,52 4
Esquerra Republicana de Catalunya socialista i independentista 432 9,14 1
Partit Popular conservador i espanyolista 404 8,54 1
Plataforma per Catalunya feixista,racista i xenòfob 311 6,58 1


Clima[modifica | modifica el codi]

Dades climàtiques a Mollerussa
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 21.0
(69.8)
22.0
(71.6)
27.0
(80.6)
30.0
(86)
36.0
(96.8)
40.0
(104)
43.0
(109.4)
42.0
(107.6)
39.0
(102.2)
32.0
(89.6)
25.0
(77)
20.0
(68)
43.0
(109.4)
Màxima mitjana °C (°F) 8.5
(47.3)
12.3
(54.1)
16.0
(60.8)
18.7
(65.7)
23.1
(73.6)
28.0
(82.4)
32.0
(89.6)
31.3
(88.3)
26.7
(80.1)
20.6
(69.1)
13.1
(55.6)
8.9
(48)
20.0
(68)
Mitjana diària °C (°F) 3.8
(38.8)
6.3
(43.3)
9.3
(48.7)
11.8
(53.2)
16.2
(61.2)
20.5
(68.9)
23.9
(75)
23.7
(74.7)
19.8
(67.6)
14.5
(58.1)
8.0
(46.4)
4.6
(40.3)
13.6
(56.5)
Mínima mitjana °C (°F) −0.8
(30.6)
0.2
(32.4)
2.5
(36.5)
4.9
(40.8)
9.2
(48.6)
13.1
(55.6)
15.9
(60.6)
16.1
(61)
13.0
(55.4)
8.4
(47.1)
2.9
(37.2)
0.4
(32.7)
7.2
(45)
Mínima rècord °C (°F) −18.0
(−0.4)
−10.0
(14)
−8.0
(17.6)
−4.0
(24.8)
0.0
(32)
3.0
(37.4)
8.0
(46.4)
8.0
(46.4)
3.0
(37.4)
−3.0
(26.6)
−9.0
(15.8)
−10.0
(14)
−18.0
(−0.4)
Precipitació mitjana mm (polzades) 23.9
(0.941)
13.4
(0.528)
26.7
(1.051)
38.0
(1.496)
53.7
(2.114)
35.6
(1.402)
10.3
(0.406)
23.6
(0.929)
48.3
(1.902)
42.4
(1.669)
35.5
(1.398)
26.0
(1.024)
373.9
(14.72)
Mitjana de dies de precipitació 6.6 4.3 4.5 6.4 7.5 5.2 2.5 3.7 4.2 5.9 6.3 7.2 64.3
Mitjana de dies de gelada 20.1 15.0 7.9 2.6 0.1 0.0 0.0 0.0 0.0 0.5 9.2 16.0 71.4
Font: meteocat.cat (climatologia per comarques)[21]

Demografia[modifica | modifica el codi]

El creixement econòmic de les darreres dècades ha anat acompanyat d'un augment de la població de la ciutat que l'han convertit en una de les principals ciutats de la província amb clara rivalitat amb Balaguer i Tàrrega.

D'ençà que va començar el segle xxi, la localitat ha experimentat una forta immigració d'estrangers, especialment musulmans, que l'han convertit en el segon municipi de la província de Lleida amb més estrangers.

L'alta població contrasta amb l'escàs terme municipal, fet que ha provocat que Mollerussa tingui més densitat de població que grans ciutats com Saragossa o Lleida.

Pels motius del creixement de població, expansió urbanística, desenvolupament industrial i de comerç, riquesa agrícola i l'òptima posició geogràfica, l'any 1975 li fou concedit el títol de "Ciutat" al municipi.[22]


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
34 30 30 132 193 967 996 1.464 1.759 1.940
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.015 3.185 3.290 3.705 4.848 6.685 8.349 8.792 9.012 9.266
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
9.400 9.477 9.581 10.184 11.087 12.569 13.675 14.733 14.729 14.963
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Casa del Canal d'Urgell, seu de l'Espai Cultural del Canal d'Urgell

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mollerussa». Idescat. [Consulta: 1 abril 2016].
  2. Miquel Polo. "Mollerussa de poble a ciutat (1939-1988)", pàg. 225
  3. «Història». Ajuntament de Mollerussa. [Consulta: 29 juliol 2013].
  4. Miquel Polo. "Fires i mercats de Mollerussa", pàg. 17
  5. 5,0 5,1 Joan Yeguas. "Mollerussa", pàg. 63
  6. Miquel Polo "Mollerussa de lloc petit a poble (1889-1938)", pàg. 85 i 86
  7. Tomàs Badia, Mollerussa detalls per a una història, pàg. 83
  8. Miquel Polo. Mollerussa de lloc petit a poble (1889-1938), pàg. 120
  9. Joan Yeguas. "Mollerussa", pàg.44
  10. Miquel Polo. "Fires i mercats de Mollerussa" pàg. 115 i 116
  11. Miquel Polo. " Mollerussa de poble a ciutat 1939-1988", pàg. 218
  12. Miquel Polo. "Mollerussa de poble a ciutat (1939-1988)", pàg. 223
  13. Miquel Polo. Mollerussa de poble. a ciutat 1939-1988, pàg. 232
  14. Francesc Rebolledo "Personatges i Història de Mollerussa a través dels seus carrers" pàg. 44
  15. Miquel Polo " Mollerussa de poble a ciutat (1939-1988)", pàg. 291
  16. Miquel Polo. Mollerussa de poble a ciutat 1939-1988, pàg. 332
  17. Miquel Polo. "Els vuitanta anys de la història del futbol a Mollerussa (1919-1919)", pàg. 479
  18. Miquel Polo. " Fires i mercats de Mollerussa", pàg. 351
  19. Miquel Polo. "Fires i mercats de Mollerussa", pàg.351
  20. «El ple de Mollerussa oficialitza la renúncia a l'alcaldia de Teresa Ginestà - VilaWeb».
  21. «Climatologia. El Pla d'Urgell. 1961-1990». Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 12 maig 2016].
  22. «Mollerussa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  23. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 82. ISBN 84-393-5437-1. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Història general[modifica | modifica el codi]

Temàtics[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mollerussa Modifica l'enllaç a Wikidata