Anglesola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi. Vegeu-ne altres significats a «Anglesola (llinatge)».
Infotaula de geografia políticaAnglesola
Escut d'Anglesola
Escut d'Anglesola
Anglesola.jpg
Plaça de l'església

Localització
Localització d'Anglesola respecte de l'Urgell.svg
41° 39′ 32″ N, 1° 04′ 53″ E / 41.658977°N,1.081367°E / 41.658977; 1.081367
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Lleida
Vegueria Ponent
Comarca Urgell
Entitats de població 1
Població
Total 1.335 (2016)
• Densitat 56,81 hab/km²
Gentilici Anglesolí, anglesolina
Geografia
Superfície 23,5 km²
Altitud 335 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Rosa María Mora Valls
Indicatius
Codi postal 25320
Codi INE 25027
Codi IDESCAT 250273
Altres dades
Agermanament Chirac (França)

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Anglesola és un municipi de la comarca de l'Urgell. Està situat a l'oest de la comarca, al límit amb la comarca del Pla d'Urgell.

La festa dels Tres Tombs d'Anglesola forma part del Catàleg del Patrimoni festiu de Catalunya.

Relleu[modifica | modifica el codi]

Té un relleu molt pla, ja que es troba al bell mig de la plana d'Urgell. Tot l'Urgell és un pla inclinat des del sud-est, que té per punts de referència més elevats Sant Guim de Freixenet,Talavera i Llorac, i continua amb les muntanyes del Tallat sobre la ribera del Corb. Per això les aigües, tant de les vessants d'aquest riu com del Sió i la seva conca es dirigeixen del sud-est al nord-est, en la mateixa direcció i paralel·lament a la via central del Pla discorren les aigües de l'Ondara, que fou el petit recurs fluvial molt aprofitat pels pagesos d'Anglesola abans del canal amb vista al regadiu i les peixeres d'uns quants molins que funcionaven en el seu terme. Així el poble i el terme d'Anglesola estan en el pla o vessant que dóna les aigües a l'Ondara. Hi ha una zona de tossalets des del barri de Sant Miquel cap a llevant, una serra i planell de poca alçada entre els termes d'Anglesola i Bellpuig; la resta és el gran pla, solcat per l'Ondara i els aiguamolls. L'extrem occidental del poble, que és el primitiu, fou construït sobre un relleu que actualment té uns vuit metres sobre la plana. Això el defensava de les robinades que desbordaven l'Ondara.

Clima i Pluviometria[modifica | modifica el codi]

El clima és continental, amb hiverns molt freds i temperatures baixes i amb estius molt calorosos i temperatures extremadament altes. La pluviometria és escassa i sol caure uns 350 l per metre quadrat a l'any, per tant és un clima força sec.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

Sembla que una bona part del pla d'Urgell, era cobert primitivament de rebolls d'alzina, anomenada Carrasca ilex, algun pi blanc, boga, arç, canya xiula, vimets i herbes pròpies de la zona quasi estepàries.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
0 85 94 550 632 1.284 1.406 1.547 1.696 1.864
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.950 1.977 1.956 1.941 1.732 1.437 1.325 1.300 1.229 1.259
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.211 1.242 1.277 1.284 1.293 1.303 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia[modifica | modifica el codi]

El canal d'Urgell rega el terme que es dedica a l'agricultura de regadiu (cereals, farratges i arbres fruiters).

Les indústries són petites i dedicades a la transformació de productes agraris (farina) i al gènere de punt.

Transports[modifica | modifica el codi]

La carretera C-148 comunica el poble amb la N-II, direcció Balaguer. El poble també està comunicat amb l'A-2, amb la sortida 503 direcció Barcelona - Lleida, o pel lateral direcció Lleida - Barcelona.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 13. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. «les Cases de Barbens». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «el Paganell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Montargull». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bach i Riu, Antoni: Història d'Anglesola, Barcelona. Caixa d'Estalvis de Catalunya, 1987. ISBN 84-505-6814-5

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anglesola Modifica l'enllaç a Wikidata