Altet

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Altet (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaAltet
Escut d'Altet
Altet — Castell.JPG

Localització

41° 41′ 00″ N, 1° 08′ 34″ E / 41.683456°N,1.142706°E / 41.683456; 1.142706
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Urgell
Municipi Tàrrega
Població
Total 102 hab. (2015)
Geografia
Altitud 370 m
Història
Festa major Darrera setmana d'agost
Indicatius
Codi postal 25350
Modifica dades a Wikidata

Altet és poble de la comarca de l'Urgell integrat al terme de Tàrrega. Fins al 1969 va formar part del municipi de la Figuerosa,[1] però anteriorment havia estat municipi independent, des de la creació d' aquests el 1812 fins a la seua reorganització el 1847.[2] Administrativament s'organitza en una junta de veïns que representa al poble davant de l'Ajuntament targarí.[3]

Estructura urbana[modifica | modifica el codi]

L'ordenació urbana d'Altet fa pensar en l'existència d'un desaparegut clos del període medieval amb almenys dos portals, un al carrer de Baix i un altre al del Centre.[1] Tanmateix, l'augment de la població en els segles XVIII i XIX eixamplà el poble més enllà del seu nucli originari i suposà l'obertura de nous carrers, que encara avui es diferencien dels primigenis.[1][3]

Història[modifica | modifica el codi]

La primera notícia d'Altet es remunta al 1099, quan l'acta de consagració de l'església de Guissona cita el temple del poble.[1] A finals del segle XV, el lloc va ser comprat per la baronia de Soldevila i, al segle XVII, era propietat dels Erill, barons de l'Albi i de Cervià.[1][3]

Vers el 1845, Altet comptava amb una escola pròpia que servia també als altres pobles veïns.[2]

Monuments d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Església de sant Pere. Temple neoclàssic construït el 1792, que deu substituir a un edifici del període romànic.[3][4] Consta d'una sola nau de quatre trams, amb coberta de volta, capelles laterals i cor elevat als peus.[4]
  • Castell de l'Ofegat. Fortalesa en ruïnes al cim d'un tossal. D'època medieval, apareix documentat per primera vegada el 1133.[5]

Fauna i flora[modifica | modifica el codi]

Flora[modifica | modifica el codi]

  • Orquídea Ophrys peculum
  • Malrubí negre (Ballota nigra subsp. foetida)
  • Ruca - Oruga (Eruca vesicaria)

Fauna[modifica | modifica el codi]

  • Guineus, Raboses, Renards o Guilles
  • Milà Reial (Milvus milvus)
  • Gaig blau (Coracias garrulus)
  • Voltor comú
  • Cruixidell (Miliaria calandra)
  • tallarol de casquet o busqueret de capell (Sylvia atricapilla)
  • Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus)

Referències[modifica | modifica el codi]