Can Clota
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Esplugues de Llobregat | |||
| Localització | Laureà Miró | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 29 juliol 1985 | |||
| Id. IPAC | 18890 | |||
Can Clota és una masia senyorial situada prop del torrent del mateix nom a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
[modifica]L'any 1503 hi ha documentat el nom del primer propietari, Simó Canyet, síndic del poble. Posteriorment se succeïren els següents propietaris: Masdeu (1663), Pere Armigant (1703), i Francesc Armigant (1734), que va vendre la finca a Jaume Clota,[1] natural de Sant Feliu de Pallerols.[2]
El 1744, el seu fill Francesc de Clota i de Teixidor, comerciant,[3] fou nomenat cavaller[2] pel rei Felip V,[4] que li concedí l'escut heràldic amb el lema Triumphum non est sine sanguine,[5] que es troba a la llinda del portal d'entrada.[1] La seva filla Francesca de Clota i d'Anglí,[6] fruit del seu primer matrimoni amb Manuela d'Anglí i Mas,[2] es va casar amb Fèlix March de Jalpí-Tragó i de Berenguer,[7] i la propietat passà a l'hereu Francesc Maria de Jalpí i de Clota (1758-1821).[8] El 1803, la seva filla Maria Antònia de Jalpí i de Maranyosa[9] es va casar amb el gironí Francesc Salvador de Delàs i de Taurinyà (1778-1864), II baró de Vilagaià,[10] i els seus descendents encara en mantenen la propietat.[11]
Descripció
[modifica]Consta de planta baixa, dos pisos i una torre-mirador, de planta quadrada, voltada de finestrals antigament coberts.[1] La torre, que domina el conjunt, té probablement fonaments del segle xiv,[12] i juntament amb les arcades de mig punt que volten la bassa són la part més visible des de la carretera.[1]
A l'est hi ha situada la capella pública, datada l'any 1689, segons la inscripció d'una pedra conservada a la sagristia.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Can Clota». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Morales Roca, 2002, p. 571.
- ↑ «Francesc CLOTA y de TEIXIDOR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Morales Roca, Francisco «Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluña». Revista Hidalguía, 129, 1975, pàg. 257.
- ↑ «Significado del apellido CLOTA Y TEIXIDOR». Libro de Armoría.
- ↑ «Francesca de Clota i Anglí». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ «Fèlix March de Jalpi-Tragó i de Berenguer». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ «Francesc Maria de Jalpí i de Clota». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ «Maria Antònia de Jalpí i de Maranyosa». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ «Francesc Salvador de Delàs i de Taurinyà». geneanet. Josep Lladó.
- ↑ «Can Clota». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ Camps i Arboix, 1965.
Bibliografia
[modifica]- Camps i Arboix, Joaquim de. Les cases pairals catalanes. Destino, 1965, p. 212-213.
- Morales Roca, Francisco José «Comerciantes de matrícula de Barcelona. Su acceso a las dignidades». Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas, 292-293, maig-agost 2002, pàg. 561-596.
Enllaços externs
[modifica]
- «Can Clota». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.