Casa-fàbrica Espalter

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Espalter
Imatge
Dades
TipusCasa i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Úscasa Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEl Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pau, 66 i Espalter, 1-11 Modifica el valor a Wikidata

La casa-fàbrica Espalter era un edifici de planta baixa i quatre pisos situat al carrer de Sant Pau, 66 i d'Espalter, 11, avui desaparegut.

Els seus orígens es remunten al 1778, quan el comerciant i fabricant d'indianes Joaquim Espalter i Rosàs s'establí al carrer de Sant Pau,[1] al costat de la presó de dones, coneguda com la Casa Galera. La fàbrica, sota l'advocació de la Reina Santíssima del Roser, era gestionada per la societat Joaquim Espalter i Rosàs i Cia, formada inicialment per quatre socis, amb una direcció concentrada i responsabilitat limitada.[2][a] El 1798, Espalter va reformar la casa-fàbrica amb la remunta de dos pisos i l'afegit de balcons de ferro i rajoles.[4]

El 1797, els propietaris d'uns horts situats entre els carrers de la Cadena i d'en Robador presentaren una sol·licitud per a obrir-hi tres nous carrers, que foren batejats (acord municipal de l'11 de març de 1798) com Sant Rafael, Sant Bernat (canviat després pel de Beat Oriol) i la Concepció (després d'en Sadurní). El 28 d'agost de 1806, l'Ajuntament va aprovar de nou els dos darrers, conjuntament amb un altre que continuaria el d'en Sadurní fins al de Sant Pau a través dels terrenys del propi Espalter, segons el projecte de l'arquitecte municipal Francesc Renart i Closas. Tanmateix, l'edificació d'aquest sector fou interrompuda per la invasió napoleònica i no es reprengué fins al 1826.[5][6]

Projecte d'obertura dels carrers d'en Sadurní, Beat Oriol i Espalter. Francesc Renart i Closas (1806)

Sembla que l'obertura del carrer d'Espalter no va afectar la casa-fàbrica, que quedaria a la banda dreta. El 1842 hi trobem el fabricant de pintats Salvador Roig,[7] i el 1844 la "quadra" fou aterrada i el solar fou parcel·lat i edificat (núms. 1-9).[8][9][10][11]

Casa Pelegrí Guarch (Espalter, 9)

El 1848, Pelegrí Guarch i Salom,[b] marit de Bonaventura Espalter i Macià,[13][c] va demanar permís per a reconstruir la casa del núm. 9 que ell mateix havia edificat el 1844, segons el projecte el mestre d'obres Jaume Jambrú.[14] Aquesta actuació comportà una mutilació del vell edifici, la façana del qual fou reformada pel mateix Jambrú amb l'afegit de noves finestres, cegues a la cantonada. Tot seguit, i per encàrrec de Joaquim Espalter i Duran,[d] l'arquitecte Carles Gauran va projectar-ne un cos annex amb façana al carrer Sant Pau (plaça de Salvador Seguí, 1).[16]

Finalment, tota aquesta illa fou enderrocada a principis del segle XXI per la construcció de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya.[17]

Notes[modifica]

  1. Els fills Joaquim, Francesc Gaietà i Pere Pau Espalter i Roig tenien la seva pròpia companyia, Espalter i Roig germans, dedicada també a les indianes.[3]
  2. Fill de l'esclavista Pere Guarch i Miralles (1773-1838) i Francesca Salom.[12]
  3. Filla de Joaquim Espalter i Roig i Manuela Macià.
  4. Segurament fill de l'hereu de Joaquim Espalter i Roig, Josep Antoni Espalter i Macià, contra qui van pledejar els seus germans.[15]

Referències[modifica]

  1. Joaquim Espalter i Rosas. Comerciant. «Sant Pau. Tornar a posar estenedors». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 12-05-1778.
  2. Grau i López, 1974, p. 53.
  3. Artigues i Mas, 2019.
  4. Joaquin Espalter i Rosas. Comerciant. «Sant Pau. Casa i fàbrica. Aixecar la façana, obrir grans portals, variar finestres i fer balcons». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 22-08-1798.
  5. «Carrer Espalter 1 bis/Carrer de Sant Josep Oriol 11». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona.
  6. «Carrer Espalter 1 bis». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona.
  7. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 29. 
  8. «Carrer Espalter 1». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona.
  9. «Carrer Espalter 3». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona.
  10. «Carrer Espalter 5». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona.
  11. «Carrer Espalter 7». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona.
  12. Piqueras, José Antonio. Negreros: Españoles en el tráfico y en los capitales esclavistas, 2021. 
  13. «Crónica de Cataluña (edición de la tarde)» p. 5, 18-12-1877.
  14. «Carrer Espalter 9». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona.
  15. Vives i Cebrià, Pere Nolasc. Memoria juridica por los hijos y herederos del difunto Joaquin Espalter y Roig del comercio que fué de esta ciudad en el pleyto que siguen en grado de suplicacion, contra Josef Antonio Espalter y Maciá, su hermano mayor sobre la nulidad del figurado testamento sacramental del padre comun (en castellà). Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, 1822. 
  16. «Carrer Sant Pau 66/Carrer Espalter 11». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona.
  17. «Carrer Espalter 1 bis-11/Carrer Sant Pau 66/Carrer Sant Josep Oriol 7-11/Plaça Salvador Seguí 1-9». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]