Filmoteca de Catalunya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióFilmoteca de Catalunya
Filmoteca de Catalunya.svg
Façana filmoteca completa.jpg
Dades base
Tipus entitat arxiu i biblioteca de cinema
Història
Fundació 1981
2012 (edifici actual)
Activitat
Àmbit Mitjans audiovisuals
Tipus de documents material audiovisual, documents, revistes
Volum col·lecció 160.000 rotlles de film
60.000 documents
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Altra seu
Direcció/Gerència Esteve Riambau
Empleats 50 (2013)
Altres dades
Telèfon +34 935 671 070

Web filmoteca.cat

Modifica dades a Wikidata

La Filmoteca de Catalunya és un l'arxiu cinematogràfic de la Generalitat de Catalunya dedicat a la preservació del patrimoni relacionat amb el cinema i a la difusió de la cultura cinematogràfica.

Funcions pròpies de la Filmoteca de Catalunya[modifica | modifica el codi]

La Llei del cinema[1] atribueix a la Filmoteca de Catalunya les funcions de vetllar per la preservació i la difusió del patrimoni audiovisual i de la cultura cinematogràfica.

Conservació[modifica | modifica el codi]

L'objectiu principal de la Filmoteca de Catalunya és la recuperació, conservació, restauració, catalogació i difusió del patrimoni fílmic.[2] Per això, i per tal de complir aquestes funcions, la Filmoteca consta de diversos espais de conservació del fons: la Biblioteca del cinema i el Centre de Conservació i Restauració. Els dos espais disposen de la temperatura i humitat ideal per afavorir la conservació de tot el material, des de pel·lícules fins a llibres en paper.

Conservació del fons[3][modifica | modifica el codi]

Es porta a terme seguint les normes dels organismes internacionals especialitzats en l'àmbit. La Filmoteca està dotada dels pertinents equipaments, tecnologies i eines per tal de portar a terme una correcta conservació del fons.

Política de conservació de la Filmoteca des de dues vessants[modifica | modifica el codi]

Tracta d'una conservació activa, en que s'han de revisar els materials per tal de fer una avaluació de les seves característiques i el seu estat. D'aquesta manera, es pot procedir a fer un tractament d'adequació del fons. Per altra banda, es fa una conservació passiva en què es traslladen els materials cinematogràfics en cambres de conservació amb temperatura i humitat correctes per tal d'allargar la seva vida.

Difusió[modifica | modifica el codi]

La Filmoteca de Catalunya s'encarrega de promoure la difusió de la cultura cinematogràfica, especialment, la catalana, a través de projeccions de films diversos.

  • Difusió del patrimoni audiovisual té diferents formes: es realitzen projeccions públiques a les sales del mateix centre, així com exhibicions temporals a la Sala d'exposicions, investigació sobre el cinema català, cessió d'imatges, catàlegs des del Centre de Conservació i també a través dels serveis que es presten al públic.
  • Sales de projeccions de la Filmoteca de Catalunya: la Sala Chomón i la Sala Laya. Aquestes sales consten de sessions diàries de projeccions de films.
  • Mostres programades a la sala d'exposicions tenen un mateix objectiu: difonen els materials i el fons de l'arxiu fílmic i documental del centre, així com els complementen amb materials que permeten el coneixement concret d'una temàtica, cineasta o estil. Alhora, la Filmoteca compta amb un ampli programa d'alfabetització cinematogràfica dissenyada i executada pels seus Serveis Educatius. Entre altres activitats, destaquen el programa Filmoteca per a les Escoles, el cicle Aula de Cinema -que en el curs 2015-2016 celebra els seus 18 anys-, els tallers i visites organitzades a les dues seus de la Filmoteca i altres activitats organitzades puntualment.

L'arxiu ha editat tres catàlegs corresponents al seu fons de pel·lícules en suport de nitrat de cel·lulosa, amb el títol "Fons de nitrats de la Filmoteca", en CD-ROM; una sèrie de monografies centrades en la Història del cinema català i, més recentment, la col·lecció "Cineastes", dedicada a fer un exhaustiu repàs per la biografia i filmografia d'autors destacats, i que compte amb 18 volums. També destaquen edicions en DVD de restauracions impulsades o realitzades a la mateixa Filmoteca, pel·lícules d'especial valor històric, com l'obra de Segundo de Chomón o el llargmetratge "Vida en sombras". També s'ha dut a bon terme el projecte de restauració digital, destacant alguns títols del cinema primitiu espanyol, o inèdits de Georges Méliès.[4]

El maig de 2013 la Filmoteca de Catalunya va posar en marxa un nou Repositori digital, que permet consultar en línia els fons gràfics i documentals. Entre els fons que són consultables hi ha: fotografies, cartells, programes de mà, cartelleres, revistes catalanes històriques de cinema, llibres, guions, novel·les cinematogràfiques i fons personals i d'empresa.[5] Els continguts s'aniran enriquint progressivament amb altres materials documentals i bibliogràfics. Entre els fons més destacats de la Biblioteca, hi ha les revistes Arte y Cinematografia, El Cine, Mundo Cinematográfico o Popular Film, publicades abans de la Guerra Civil; els fons patrimonials d'Adrià Gual i els germans Baños; cartells de Mac; fotografies de Reproducciones Sabaté, i llibres editats durant la primera meitat del segle XX.[4]

La Filmoteca és una de les entitats col·laboradores del repositori digital cooperatiu Memòria_Digital_de_Catalunya, des del qual es poden consultar en accés obert una col·lecció de cartelleres.[6]

Interior del hall de la Filmoteca

Història[modifica | modifica el codi]

La Filmoteca va trobar el seu origen en la delegació a Barcelona de la Filmoteca Nacional d'Espanya (posteriorment Filmoteca Espanyola), oberta el 1963. Aquesta feia projeccions setmanals al cinema ABC de Barcelona (1963-1967), projeccions diàries en una sala del carrer Mercaders (1972-1979) i des del 1979 al cinema Padró.[7]

Els seus serveis van ser traspassats a la Generalitat el 1981 i, des de llavors, és gestionada pel Departament de Cultura. L'any 1981 es crea la Filmoteca de Catalunya en el marc del traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya.[8] Aquest mateix any les projeccions es van traslladar a la sala d'actes d'un col·legi religiós situat a la Travessera de Gràcia.

Posteriorment van traslladar les projeccions al cinema Aquitania (1991), de la Travessera de Sarrià, fins l'última projecció el 21 de novembre de 2011.[9] L'Arxiu s'instal·là a l'edifici de La Campana.

El 2002 la institució es va adscriure a l'Institut Català de les Empreses Culturals.[10] El 20 de febrer de 2017 el Conseller de Cultura Santi Vila va anunciar que properament tindria la consideració d'equipament nacional amb entitat jurídica pròpia.[11]

Col·lecció[modifica | modifica el codi]

Col·lecció fílmica, conservada al Centre de Conservació i Restauració, a data de 2014:[3]

  • 28.415 títols:
    • 186.291 suports fotoquímics en llaunes.
    • 13.194 suports digitals.

Col·lecció documental, bibliogràfica i objectes de museu, conservats a la Biblioteca del Cinema, el 2016:[4]

  • Llibres: 44.224
  • Capçaleres de revistes: 2.075
  • Documents sonors: 3.348
  • Pel·lícules (vídeos, DVD, Blu-ray): 16.562
  • Fotografies: 386.257
  • Cartells: 11.769
  • Altre material gràfic (cromos, postals, dossiers de premsa...): 84.934
  • Llegats personals o d'entitats: 88

Seus de la Filmoteca de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Seu al Raval[modifica | modifica el codi]

Construcció de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya al barri del Raval de Barcelona.

Des de l'any 2000 existia el projecte de traslladar la Filmoteca al barri del Raval, on finalment es va obrir la nova seu el febrer de 2012. El 2004 el projecte arquitectònic va sortir a concurs i es va escollir una proposta de Josep_Lluís_Mateo, també autor del Centre de Convencions del Fòrum.

L'inici de la construcció de l'edifici, en ple centre del barri del Raval es va demorar fins al 2007. El llavors vicepresident del Govern, Josep-Lluís_Carod_Rovira, va al·legar que s'havien hagut de resoldre diversos tràmits burocràtics.[12] L'edifici té sis plantes, amb una superfície total de més de 7.515 metres quadrats, va tenir un pressupost d'11,8 milions d'euros, pe`ro va acabar costant 15,7 milions d'euros.[13]

Abans de realitzar les obres es va realitzar una intervenció arqueològica al solar de la Filmoteca que va donar 7 fases d'ocupació, que van des de Neolític Mig fins al segle XX. Entre aquestes fases hi ha restes de la Galera, una antiga presó del segle XVII.[14][15] Totes aquestes troballes, en conjunt, van endarrerir les obres aproximadament un any i van elevar el seu cost en 1,5 milions d'euros.[12]

Durant l'estiu de 2011 van produir-se diversos imprevistos en la construcció de l'edifici, que van endarrerir la data d'inauguració.[12]

La seu del Raval va obrir les seves portes el 19 de febrer de 2012, amb una jornada de portes obertes i va ser inaugurada oficialment l'endemà, amb una retrospectiva completa de Bigas Luna i una exposició sobre la Guerra Civil espanyola, entre altres cicles.

Instal·acions[16][modifica | modifica el codi]

  • Sales de Projecció: Sala Laya (175 butaques) i Sala Chomón (360 butaques).
  • Dipòsit i magatzems (500m2).
  • Sala d'exposicions (300m2).
  • Serveis tècnics i cabines per a les sales de projecció.
  • Aules de formació.
  • Llibreria especialitzada.
  • Cafeteria.
  • Biblioteca del Cinema.
  • Direcció i serveis generals de la Filmoteca.
Entrada a la Biblioteca de la Filmoteca

Altres serveis de l'edifici[16][modifica | modifica el codi]

Centre de Conservació i Restauració (2CR)[3][modifica | modifica el codi]

El Centre de Conservació i Restauració, ubicat al Parc Audiovisual de Catalunya a Terrassa, va entrar en funcionament el juny de 2013. És un edifici de 2.250 metres quadrats.

Instal·lacions[17][modifica | modifica el codi]

  • Tres sales per al tractament del material fotoquímic.
  • Una àrea per a la conservació del material digital nadiu i per a la preservació i la restauració digital.
  • Una sala de formació.
  • Quatre cambres petites destinades als materials en trànsit.
  • 18 cambres climatitzades per a la conservació d'un màxim de 200.000 bobines de cel·luloide amb la temperatura i humitat adequades.

Programació[modifica | modifica el codi]

La Filmoteca tancà l'any 2015, batent el rècord absolut d'espectadors de tota la seva història, amb 148.769 espectadors, 6.400 més que el 2014, tot i haver programat menys sessions.[17]

Per fer una adequada difusió de la cultura cinematogràfica s'organitzen diferents activitats com sessions familiars amb la finalitat d'apropar el cinema als més petits. També cicles sobre algun director, alguna temàtica o retrospectives de diferents directors. Per contextualitzar les retrospectives s'han fet presentacions, taules rodones i col·loquis.[18]

Exposicions[modifica | modifica el codi]

La seu del Raval, realitza diverses exposicions temporals al llarg de l'any. Des d'exposicions pròpies amb materials del fons documental fins a exposicions externes coproduïdes per la Filmoteca.[19]

L'exposició actual (juliol 2017) és: El cinema és fantàstic!

Serveis Educatius[modifica | modifica el codi]

Els Serveis Educatius de la Filmoteca de Catalunya tenen com a objectiu apropar el llenguatge audiovisual a joves i grans, donant a conèixer i posant en valor el patrimoni fílmic i cultural de la Filmoteca.[20]

Filmoteca per a les Escoles[modifica | modifica el codi]

Programa per a difondre i donar a conèixer la cultura cinematogràfica en l'àmbit escolar. Amb diferents activitats per a tots els nivells educatius:

  • Sessions de cinema i fragments audiovisuals.
  • Tallers lúdics.
  • Sessions en col·laboració amb altres entitats.
  • Visites guiades per a centres educatius a les dues seus de la Filmoteca.
  • Visites taller a les exposicions temporals de la Filmoteca.

Aula de cinema[modifica | modifica el codi]

Cada dimecres, d'octubre a maig, es programen diferents sessions d'història del cinema destinades a estudiants de diferents universitats col·laboradores, però també està obert al públic en general. Els professors d'aquestes institucions presenten els clàssics de la història del cinema que s'hi projecten. Durant el 2015 van assistir 4.068 persones.

Apadrina el teu equipament[modifica | modifica el codi]

Iniciativa coordinada per la Fundació Tot Raval que impulsa la col·laboració entre els centres educatius del barri i els grans equipaments culturals per desenvolupar projectes dins el currículum acadèmic i al llarg del curs escolar, amb diferents activitats a l'aula i als equipaments culturals.

Durant el curs 2016/2017 es va col·laborar amb l'Institut Miquel Tarradell i l'Escola Drassanes.

Visites guiades[modifica | modifica el codi]

S'organitzen visites guiades, sota demanda, a les dues seus de la Filmoteca de Catalunya.

Direcció[modifica | modifica el codi]

Els directors n'han estat:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «LLEI 20/2010, del 7 de juliol, del cinema».
  2. «Filmoteca de Catalunya». [Consulta: 12 abril 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 Bruzzo, Mariona; Llueca, Ciro «[La Filmoteca de Catalunya: conservació i difusió de la cultura cinematogràfica La Filmoteca de Catalunya: conservació i difusió de la cultura cinematogràfica]». BiD textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 01-12-2014.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Memòries Filmoteca de Catalunya». [Consulta: 23 febrer 2017].
  5. «Ja es poden consultar en línia els fons gràfics i documentals de la biblioteca de la Filmoteca de Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Maig 2013].
  6. «Memòria Digital de Catalunya- Cartelleres cinematogràfiques». [Consulta: 6 març 2015].
  7. «Presentació | Filmoteca de Catalunya» (en ca), 19-12-2012. [Consulta: 31 juliol 2017].
  8. «REIAL DECRET 1010/1981, de 27 de febrer, sobre traspàs de funcions i serveis de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de cultura.».
  9. Marimon, Sílvia «L'obertura de la Filmoteca es torna a ajornar». Diari Ara [Barcelona], núm.360, 25-11-2011, p.35. ISSN: 2014-010X.
  10. Esteve Riambau serà el nou director de la Filmoteca de Catalunya
  11. «La Filmoteca serà aviat equipament nacional. Diari El Punt Avui». [Consulta: 21 febrer 2017].
  12. 12,0 12,1 12,2 Marimon, Sílvia «La Filmoteca, la història interminable». Diari Ara [Barcelona], 30-12-2011, p.38. ISSN: 2014-010X.
  13. «La Filmoteca al Raval s'obrirà per fi el 19 de febrer, amb 5 anys de retard» (en ca). Ara.cat.
  14. Savall, Cristina «Troballes de restes arqueològiques retarden la filmoteca». El Periodico de Catalunya, 30-04-2011.
  15. Nadal Roma, Esteve; Castillo Gómez, Rony José. Memòria científica intervenció arqueològica al c/ Espalter, 1b-11; c/ de Sant pau, 66; c/ Sant Josep Oriol, 7-11; pl. de Salvador Seguí, 2010. 
  16. 16,0 16,1 Rueda, Mercè «La nova Biblioteca de Cinema de la Filmoteca de Catalunya: procés i relació entre el projecte bibliotecari i arquitectònic». Item: revista de biblioteconomia i documentació, 0, 54, 2011. ISSN: 1699-521X.
  17. 17,0 17,1 «Memòries | Filmoteca de Catalunya» (en ca), 19-12-2012. [Consulta: 31 juliol 2017].
  18. «Programació | Filmoteca de Catalunya» (en ca), 19-12-2012. [Consulta: 31 juliol 2017].
  19. «Exposicions | Filmoteca de Catalunya» (en ca), 14-01-2015. [Consulta: 31 juliol 2017].
  20. «Serveis Educatius | Filmoteca de Catalunya» (en ca), 19-12-2012. [Consulta: 31 juliol 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filmoteca de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata