Vés al contingut

Filmoteca de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióFilmoteca de Catalunya
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusfilmoteca
arxiu cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1981
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorEsteve Riambau i Möller (2010–2024) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+34-935-67-10-70 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfilmoteca.cat… Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map
Retrat de Ramón de Baños (1890-1980)
Imatge inclosa dins l'arxiu gràfic del Repositori digital de la Filmoteca de Catalunya
Cartellera de cinema Sala Montserrat (ca. 1910)

La Filmoteca de Catalunya és l'arxiu cinematogràfic de la Generalitat de Catalunya dedicat a preservar i difondre el patrimoni audiovisual i la cultura cinematogràfica, d'acord amb allò disposat per la Llei del cinema (2010).[1] La seva seu principal, amb les sales de projecció i d'exposicions, oficines i la biblioteca de cinema, és situada al Raval de Barcelona.[2] El Centre de Conservació i Restauració és al Parc Audiovisual de Catalunya (Terrassa) i allotja la col·lecció fílmica.[3]

Funcions

[modifica]

Conservació

[modifica]

Amb l'objectiu de recuperar, conservar, restaurar, catalogar i difondre el patrimoni fílmic, la Filmoteca de Catalunya disposa de diversos espais: la Biblioteca del Cinema i el Centre de Conservació i Restauració, que es mantenen a la temperatura i la humitat ideals per afavorir la conservació de tot el material, des de pel·lícules fins a llibres en paper, seguint les normes dels organismes internacionals especialitzats en l'àmbit.[3] D'una banda, es fa una conservació activa: es revisen els materials per tal d'avaluar-ne les característiques i l'estat; d'aquesta manera, es pot procedir a fer un tractament adequat del fons. D'una altra banda, es fa una conservació passiva: es traslladen els materials cinematogràfics a cambres de conservació amb temperatura i humitat correctes per tal d'allargar-ne la vida.

Difusió

[modifica]

La Filmoteca s'encarrega de difondre la cultura cinematogràfica, especialment la catalana, a través de projeccions de films diversos a les sales del mateix centre (Chomón i Laya), on es duen a terme sessions diàries, i també exhibicions temporals a la sala d'exposicions, on es difonen els materials i el fons de l'arxiu fílmic i documental del centre, i també els complementen amb materials que permeten el coneixement concret d'una temàtica, cineasta o estil. Alhora, compta amb activitats com el programa Filmoteca per a les Escoles, el cicle Aula de Cinema (que en el curs 2015-2016 va celebrar els 18 anys), els tallers i les visites organitzades a les dues seus de la Filmoteca, a més d'altres activitats organitzades puntualment.

L'arxiu ha editat tres catàlegs corresponents al seu fons de pel·lícules en suport de nitrat de ceŀlulosa, amb el títol Fons de nitrats de la Filmoteca, en CD-ROM; una sèrie de monografies centrades en la Història del cinema català, i, més recentment, la col·lecció Cineastes, dedicada a repassar exhaustivament la biografia i filmografia d'autors destacats, compta amb 18 volums. També destaquen edicions en DVD de restauracions impulsades o realitzades a la mateixa Filmoteca, pel·lícules d'especial valor històric, com ara l'obra de Segundo de Chomón o el llargmetratge Vida en sombras. També s'ha dut a bon port el projecte de restaurar digitalment alguns títols del cinema primitiu espanyol, o títols inèdits de Georges Méliès.

La Filmoteca és una de les entitats col·laboradores del repositori digital cooperatiu Memòria Digital de Catalunya, des del qual es poden consultar en accés obert una col·lecció de cartelleres.[4] El Centre de Conservació i Restauració també proposa i fomenta el coneixement de les seves col·leccions col·laborant amb altres filmoteques i institucions culturals amb una selecció de programes[5] per a la seva difusió; així mateix, té un acord amb la Federació Catalana de Cineclubs per acostar aquest patrimoni als ciutadans d'arreu de Catalunya.[6]

Història

[modifica]

La Filmoteca té el seu origen en la delegació que tenia la Filmoteca Nacional d'Espanya (posteriorment Filmoteca Espanyola) a Barcelona, oberta el 1963. Aquesta feia projeccions setmanals al cinema ABC de Barcelona (1963-1967), diàries en una sala del carrer de Mercaders (1972-1979) i des del 1979 al cinema Padró.

El 1981, els seus serveis van ser traspassats a la Generalitat de Catalunya i es creà la Filmoteca de Catalunya,[7] depenent del Departament de Cultura. Aquest mateix any, les projeccions es van traslladar a la sala d'actes d'un coŀlegi religiós situat a la Travessera de Gràcia.

El 1991, la sala de projecció es va traslladar al cinema Aquitania a l'Anvinguda de Sarrià, que va funcionar fins al 21 de novembre del 2011.[8] L'Arxiu s'instaŀlà a l'edifici de La Campana.

El 2002, la institució es va adscriure a l'Institut Català de les Empreses Culturals.[9] El 20 de febrer del 2017, el Conseller de Cultura Santi Vila va anunciar que properament tindria la consideració d'equipament nacional amb entitat jurídica pròpia.[10]

Els directors de la Filmoteca han estat Antoni Kirchner i Masdeu (1983-1997), crític de cinema. Natàlia Molero i Lloret (1997-2000), escriptora i gestora cultural catalana, Roc Villas (2001-2010) Esteve Riambau i Möller, entre 2010 i la seva mort en 2024 historiador, crític i director de cinema català,[11] i des de 2024 Pablo La Parra Pérez, doctor en Estudis Cinematogràfics i Culturals per al New York University, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de València i màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament de la Universitat Pompeu Fabra.[12]

Seu del Raval

[modifica]
Construcció de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya al Raval de Barcelona.
Interior del hall de la Filmoteca

Des de l'any 2000 existia el projecte de traslladar la Filmoteca al Raval de Barcelona, fet que va comportar l'expropiació i posterior enderroc de l'illa de cases dels núms. 1-11 del carrer d'Espalter i núm. 66 de Sant Pau (vegeu Casa-fàbrica Espalter). El 2004, el projecte arquitectònic va sortir a concurs i es va escollir una proposta de Josep Lluís Mateo, també autor del Centre de Convencions del Fòrum. L'edifici té sis plantes (dues d'elles soterrades), amb una superfície total de més de 7.515 m². Les façanes de formigó vist i el front del carrer de Sant Pau, amb un revestiment d'acer corten en volada, recorden l'estil brutalista dels anys 1950-1970.[13]

L'inici de la construcció es va demorar fins al 2007, i el llavors vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod Rovira, va al·legar que s'havien hagut de resoldre diversos «tràmits burocràtics»,[14] segurament en referència a la Modificació del PERI del Raval per a l'ordenació de la Plaça de Salvador Seguí.[15] Abans de començar les obres es va realitzar una intervenció arqueològica al solar, que entre d'altres va descobrir les restes de la Casa Galera, una antiga presó del segle xvii.[16][17] En conjunt, totes aquestes troballes van endarrerir el calendari de les obres aproximadament un any i van elevar-ne el cost en 1,5 milions d'euros[14] sobre el pressupost inicial d'11,8, que van acabar però costant 15,7.[18]

Durant l'estiu de 2011 van produir-se diversos imprevistos que van endarrerir la data d'inauguració.[14] Finalment, la seu del Raval va obrir les portes el 19 de febrer del 2012[2] i va ser inaugurada oficialment l'endemà, amb una retrospectiva completa de Bigas Luna i una exposició sobre la Guerra Civil espanyola, entre altres cicles.

Instal·lacions[19]

[modifica]
  • Sales de Projecció: Sala Laya (175 butaques) i Sala Chomón (360 butaques).
  • Dipòsit i magatzems (500 m²).
  • Sala d'exposicions (300 m²).
  • Serveis tècnics i cabines per a les sales de projecció.
  • Aules de formació.
  • Biblioteca del Cinema.
  • Llibreria especialitzada.
  • Cafeteria.
  • Direcció i serveis generals de la Filmoteca.

Altres serveis de l'edifici[19]

[modifica]

Biblioteca del Cinema

[modifica]
Entrada a la Biblioteca de la Filmoteca

Es troba a la seu del Raval i forma part de la xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG), del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya i de BiblioCi, la xarxa internacional d'unitats d'informació (centres de documentació i biblioteques) especialitzades en cinema i mitjans audiovisuals d'Amèrica Llatina, el Carib i Espanya.[20]

La biblioteca va néixer el 1982 amb la creació de la Filmoteca i la unificació de diferents fons i col·leccions entre els quals destaquen:[21]

  • Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt, iniciada pel matrimoni format per Delmir de Caralt i Pilar Quadras l'any 1924. És considerada una de les biblioteques privades especialitzades en cinema més importants del món.[22]
  • Col·lecció cinematogràfica Catalana (CO. CI. CA.). En va impulsar la creació l'historiador i crític cinematogràfic Miquel Porter i Moix.
  • Biblioteca de la Filmoteca Nacional de España a Barcelona.

L'any 1983, la Biblioteca obrí al públic i als usuaris externs per a l'estudi i la investigació cinematogràfica. L'any 1997 es va unificar la gestió i la ubicació de les tres col·leccions al Portal de Santa Madrona, 6-8, i el 2011 es va traslladar a la nova seu del Raval.

Compta amb un fons de més de 45.000 llibres i 1.500 revistes històriques, a les quals cal afegir les 128 capçaleres especialitzades que es reben anualment. A més, a la Biblioteca també es conserven més de 20.000 arxius gràfics, més de 8.000 pel·lícules en format vídeo o DVD, 385.000 fotografies i unes 5.000 bandes sonores en CD, així com una col·lecció d'aparells cinematogràfics amb més de 1.250 peces originals.[23] Entre els fons més destacats hi ha les revistes Arte y Cinematografia, El Cine, Mundo Cinematográfico o Popular Film, publicades abans de la Guerra Civil; els fons patrimonials d'Adrià Gual i els germans Ramón i Ricard de Baños Baños; cartells de Mac; fotografies de Reproducciones Sabaté, i llibres editats durant la primera meitat del segle xx.[24] Tot el fons de la Biblioteca es pot consultar a través del catàleg BEG.

Centre de Conservació i Restauració (2CR)

[modifica]

El Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya, ubicat al Parc Audiovisual de Catalunya a Terrassa, va entrar en funcionament el juny de 2013. És un edifici de 2.250 m² repartits en dues plantes. El soterrani (1.400 m²) allotja 18 cambres climatitzades per a la conservació d'un màxim de 200.000 bobines de cel·luloide amb la temperatura i humitat adequades; i la planta baixa (850 m²) conté els espais de treball, tant pels materials fotoquímics com digitals.[21]

Fons

[modifica]

L'any 2014, la col·lecció de pel·lícules estava formada per 28.415 títols, distribuïts en 186.291 suports fotoquímics en llaunes i 13.194 suports digitals, entre els quals destaquen:[3]

  • La producció catalana des de 1896.
  • Els noticiaris i documentals de Laya Films (1936-1939).
  • El cinema clandestí, amateur, experimental i científic, revelador de la pluralitat del cinema català.
  • Fons en suport de nitrat de cel·lulosa dels orígens (1896-1914) conformats pels documents originals.
  • La col·lecció de Segundo de Chomón, cineasta de rellevància internacional (1903-1917).

Repositori digital

[modifica]

El maig del 2013, la Filmoteca de Catalunya va posar en marxa un repositori digital que permet consultar en línia una part del fons gràfic relacionat amb la cultura cinematogràfica en general, i del cinema català en particular. Entre els fons consultables hi ha: fotografies, cartells, programes de mà, cartelleres, revistes catalanes històriques de cinema, llibres, guions, novel·les cinematogràfiques i fons personals i d'empresa.[25] El juliol de 2017 hi havia un total de 17.210 documents publicats.

S'organitza en comunitats segons la tipologia, l'origen i l'objecte dels documents:[26]

  • Arxiu de premsa: fons de premsa cinematogràfica, és a dir, crítiques, escrits, pressbooks,[27] etc. (2a fase)
  • Arxiu gràfic: el cinema genera una gran quantitat de material gràfic que acompanya els films: cartells, fotos, cartelleres, programes de mà…
  • Films: comunitat principal, ja que lliga diferents fons. Es pot consultar la fitxa tècnica sobre un film i saber tot el material que existeix relacionat amb aquest.
  • Arxius patrimonials: documents que s'han digitalitzat dels diferents fons personals que hi ha a la biblioteca.
  • Biblioteca digital: documents com ara llibres, novel·les cinematogràfiques, guions, catàlegs de festivals, etc., com també enllaços a fons d'altres biblioteques.
  • Documents: inclou els fons documentals, no gràfics, que es troben a la biblioteca i que poden formar part o no d'un fons patrimonial.
  • Publicacions periòdiques: consulta, en accés obert, de moltes de les revistes sobre cinema que es poden trobar a la biblioteca.

Aquest repositori, desenvolupat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), funciona amb el programari de codi lliure DSpace. En aquest cas, però, s'hi han inclòs algunes modificacions per tal que tots els continguts estiguin enllaçats amb la comunitat Films. A més, també s'ha innovat en el visor de continguts, que permet obtenir diferents vistes d'un document amb la funció de lupa i movent el cursor sobre la imatge corresponent. Finalment, s'han migrat continguts de sistemes d'informació de la Filmoteca per a centralitzar-los en aquest repositori d'accés obert.[28]

La cerca es pot segmentar per col·leccions o comunitats, així com per tipologies documentals i categories com ara títol, autor, matèries, etc. O bé es pot accedir directament a les comunitats i, un cop a dins, entrar en cada col·lecció i després fer la cerca. Compta també amb una cerca avançada a través de l'eina Descobreix, que permet la utilització de filtres per ajustar els criteris.

Referències

[modifica]
  1. «LLEI 20/2010, del 7 de juliol, del cinema».
  2. 2,0 2,1 Serra, Laura «La nova seu de la Filmoteca obre per fi al Raval». Diari Ara, 11-02-2012.
  3. 3,0 3,1 3,2 Bruzzo i Llueca, 2014.
  4. «Cartelleres Cinematogràfiques (Filmoteca de Catalunya)». [Consulta: 28 juliol 2017].
  5. «Programes seleccionats». Filmoteca de Catalunya, 13-01-2015. Arxivat de l'original el 2017-07-28. [Consulta: 28 juliol 2017].
  6. «Coneix el Centre de Conservació i Restauració». Filmoteca de Catalunya, 13-01-2015. Arxivat de l'original el 2017-07-28. [Consulta: 28 juliol 2017].
  7. «Reial Decret 1010/1981, de 27 de febrer sobre traspàs de funcions i serveis de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de cultura».
  8. Marimon, Sílvia «L'obertura de la Filmoteca es torna a ajornar». Diari Ara [Barcelona], núm.360, 25-11-2011, p.35. ISSN: 2014-010X.
  9. «Esteve Riambau serà el nou director de la Filmoteca de Catalunya». Arxivat de l'original el 2015-02-19. [Consulta: 19 febrer 2015].
  10. «La Filmoteca serà aviat equipament nacional. Diari El Punt Avui». [Consulta: 21 febrer 2017].
  11. «El joc de cadires de l'economia catalana», 21-06-2024. [Consulta: 26 juny 2024].
  12. Barroso, Sílvia. «Un nou director per a una Filmoteca més nacional». El Mon, 19-07-2024. [Consulta: 20 juliol 2024].
  13. Gallagher, Brian. «Filmoteca de Catalunya Josep Lluís Mateo Arquitectos, 2012». b-guided> Barcelona, 04-05-2012.
  14. 14,0 14,1 14,2 Serra, Laura; Marimon, Sílvia «La Filmoteca, la història interminable». Diari Ara, 30-12-2011.
  15. «Modificació del PERI del Raval per a l'ordenació de la Plaça de Salvador Seguí», 14-10-2005.
  16. Savall, Cristina «Troballes de restes arqueològiques retarden la filmoteca». El Periodico de Catalunya, 30-04-2011.
  17. Nadal Roma, Esteve; Castillo Gómez, Rony José. Memòria científica intervenció arqueològica al c/ Espalter, 1b-11; c/ de Sant Pau, 66; c/ Sant Josep Oriol, 7-11; pl. de Salvador Seguí, 2010. 
  18. Serra, Laura «La Filmoteca al Raval s'obrirà per fi el 19 de febrer, amb 5 anys de retard». Diari Ara, 10-02-2012.
  19. 19,0 19,1 Rueda, Mercè «La nova Biblioteca de Cinema de la Filmoteca de Catalunya: procés i relació entre el projecte bibliotecari i arquitectònic». Item: revista de biblioteconomia i documentació, 0, 54, 2011. ISSN: 1699-521X.
  20. Ranzani, Óscar «EL CATALOGO COLECTIVO BIBLIOCI, EXPLICADO POR PABLO ROVITO: Una red para todas las bibliotecas de cine». Página/12, 05-11-2014.
  21. 21,0 21,1 Fors et al., 2015.
  22. «La Generalitat adquireix la Biblioteca de Cinema Delmiro de Caralt, una de les més importants d'Europa». VilaWeb, 15-11-2006.
  23. Llueca, Mariona Bruzzo, Ciro «La Filmoteca de Catalunya: conservació i difusió de la cultura cinematogràfica». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 14-11-2014.
  24. «Memòries | Filmoteca de Catalunya», 19-12-2012. Arxivat de l'original el 2017-07-28. [Consulta: 28 juliol 2017].
  25. «Ja es poden consultar en línia els fons gràfics i documentals de la biblioteca de la Filmoteca de Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Maig 2013].
  26. «Comunitats del repositori digital de la Filmoteca de Catalunya». Arxivat de l'original el 23 de gener 2015. [Consulta: 4 abril 2015].
  27. Al cinema un pressbook pot ser una peça de material promocional, creat i distribuït pels productors d'un film amb la finalitat de comercialitzar les seves pel·lícules.
  28. «Projectes i col·laboracions. Repositoris. Filmoteca de Catalunya». Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 5 abril 2015].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]