Delmir de Caralt i Puig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDelmir de Caralt i Puig Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 19 de juny de 1901
Barcelona
Mort 28 de novembre de 1990(1990-11-28) (als 89 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri de Montjuïc, agrup. 4a, panteó 5
Es coneix per Fundador de la Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt
Activitat professional
Ocupació Realitzador cinematogràfic
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Delmir de Caralt i Puig (Barcelona, 19 de juny de 1901 - Barcelona, 28 de novembre de 1990) fou un realitzador cinematogràfic i industrial. Fill dels empresaris Delmir de Caralt i Sala i Maria dels Àngels Puig i España i nét de Delmir de Caralt i Matheu. El seu nebot, Josep Maria de Quadras i de Caralt, fou el 3r comte de Sant Llorens del Munt.

Activitat com a cineasta[modifica | modifica el codi]

Fons Delmiro de Caralt conservat a la Filmoteca de Catalunya.

Estudià Peritatge Mercantil i Direcció d'Indústries Tèxtils i Tintòries i treballà en la indústria tèxtil per tradició familiar. Però Delmir de Caralt és més conegut per haver fundat, juntament amb la seva muller Pilar de Quadras i Feliu (1901-1971), la Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt, considerada la biblioteca de cinema més important d'Espanya i una de les més importants d'Europa. Des de 1988, el fons es troba a la Biblioteca del Cinema de la Filmoteca de Catalunya.

Fou un dels primers cineastes amateurs del país. La seva producció es divideix en el que ell anomenava pel·lícules d'argument, realitzades amb familiars i amics com a protagonistes, i reportatges i documentals. Les seves principals obres són:

Pel·lícules d'argument:

  • Girasol de la pradera (1926)
  • La cueva de Montealegre (1927)
  • Grandes chicos (1928)
  • Pulgarcito (1928)
  • Hay que hacerse millonario (1929)
  • La sardana de les monges (1929)
  • Humor (1931)
  • La dansa més bella (1932)
  • Montserrat (1932)
  • Primas lejanas (1932)
  • L'illa deserta (1932)
  • La isla dorada (1933)
  • El reporter mecánico (1933)
  • Memmortigo? (1934)

Reportatges i documentals:

  • Ascensió al Cavall Bernat (1925)
  • Montjuich, Jardín (1929)
  • La Vall d'Aran (1930)
  • Magyar (1930)
  • Provença (1934)
  • Balls provençals (1934)
  • Nord d'Itàlia (1934)
  • La Vall d'Andorra i Andorra (1934)
  • La Fête des Vignerons (1955)
  • Montseny, 4 aplecs (1956)
  • La Mola (1956)
  • Ordesa (1960)
  • Fent carbó (1964)

L'any 1937 participà en la creació de la Unió Internacional de Cinema Amateur (UNICA), de la que fou el representant de l'Estat Espanyol fins al 1971.

Activitat excursionista[modifica | modifica el codi]

Soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), fou un dels creadors l'any 1932 de la Secció de Cinema Amateur d'aquesta entitat. Aquesta secció fou l'organitzadora del Concurs Català de Cinema Amateur, de caràcter internacional, al llarg dels anys 30.

La seva principal realització fou la construcció d'una església al Montseny dedicada a Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, coneguda com a Capella de Sant Bernat de Menthon. També fou el promotor de la construcció de l'Hotel de Sant Bernat de Menthon i de la realització de l'Aplec de Sant Bernat.

Activitat associativa[modifica | modifica el codi]

Delmir de Caralt fou soci de l'Asociación Católica de Patronos y Dirigentes de Empresa que el 21 de maig de 1952 derivà en el Patronat d'Habitatges del Congrés Eucarístic, que féu possible la construcció del barri del Congrés.

A la mort de la seva mare, el 1947, Delmir de Caralt heretà la finca de cultiu de Can Garrigó al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta que continuà en funcionament fins al 1961 quan els seus terrenys s'integren dins del projecte constructiu del barri del Congrés i s'enderroca l'antiga masia de Can Garrigó.

Condecoracions i premis[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joaquim Romaguera i Ramió. Un mecenatge cinematogràfic. Vida i obra de Delmiro de Caralt. Barcelona: Fundació Mediterrània 1987, 88 pàgines.
  • Delmiro de Caralt. L'ermita de Sant Bernat del Montseny, dins Monografies del Montseny núm. 3, 1988, pàgines 51-60
  • Martí Checa Artasu. El Patronato de las Viviendas del Congreso, dins la col·lecció Llibres de Finestrelles núm. 4, 2008, 248 pàgines.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]