Maria dels Àngels Puig i España

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMaria dels Àngels Puig i España
Dades biogràfiques
Naixement 28 de febrer de 1868
Barcelona
Mort 6 d'octubre de 1947 (79 anys)
Activitat professional
Ocupació Empresària
Modifica dades a Wikidata
Retrat de les senyoretes N.N. de 1890 pintat per Ramon Casas on veiem a Maria dels Àngels amb la seva cosina Antònia.

Maria dels Àngels Puig i España (Barcelona, 28 de febrer de 1868 - Barcelona, 6 d'octubre de 1947),[1] membre de la burgesia catalana, va ser empresària i propietària. Filla d'Isidro Puig i Ferrer, gerent de la fàbrica tèxtil Isidro Puig i Companyia, i Ana España i Mas.

Després de la mort del seu pare, s'encarregà junt amb el seu marit, Delmir de Caralt i Sala, de l'empresa familiar de Sant Benet de Bages que compartien amb els seus cosins, els Casas-Carbó. La parella va tenir 7 fills entre els quals destaca el cineasta Delmir de Caralt i Puig. La fàbrica de Sant Benet va pertànyer a la família fins a la dècada dels anys 1980.[2]

Maria dels Àngels fou retratada pel seu cosí, el pintor Ramon Casas en diverses ocasions, com el quadre Retrat de les senyoretes N.N. de 1890. També són destacables els retrats que Casas va fer a les seves filles Maria, Mercè i Montserrat de Caralt i Puig.

L'1 de juny del 1900 comprà l'heretat de Can Garrigó en el barri de Santa Eulàlia de Vilapicina a Marcel·lí Vilardebó i Farnés, de Lliçà de Vall. Els terrenys foren utilitzats com a camps de conreu pels masovers, la família Campmany (de mot Garrigó), fins que de mica en mica s'anà fraccionant la finca i venent per a la construcció de vivendes, de les que destaquen les cases del passatge de l'Arquitecte Millàs i del passatge de Santa Eulàlia. L'última part de la finca edificable fou venuda l'any 1961.

Maria dels Àngels sempre ocupà un lloc privilegiat a la classe social benestant de Barcelona des del seu lloc de residència a Sarrià, on destacà per la seva oposició al Real Decret de 4 de novembre de 1921 d'agregació del municipi de Sarrià a Barcelona. Altres membres destacats de la seva família foren el seu cunyat Josep de Caralt i Sala que fou ministre de Finances durant el regnat d'Alfons XIII i que li concedí el títol nobiliari de Comte de Caralt, i la seva neboda Maria Lluïsa de Caralt i Mas que es casà amb Alfonso de Borbón y León, marquès de Squillace.[3] El seu nét, Josep Maria de Quadras i de Caralt és l'actual comte de Sant Llorenç del Munt.

Referències[modifica]