Vés al contingut

Josep de Caralt i Sala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep de Caralt i Sala

Retrat de Josep de Caralt i Sala (1919) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José de Caralt y Sala Modifica el valor a Wikidata
1862 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1944 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Senador del Regne
1919 – 1923
Ministre d'Hisenda
2 març 1918 – 22 març 1918
← Joan Ventosa i CalvellAugusto González-Besada y Mein →
President de Foment del Treball Nacional
1913 – 1917
← Eduard Calvet i PintóJaume Cussó i Maurell → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartido Liberal (en) Tradueix
Partit Liberal Fusionista
Lliga Regionalista Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtat de Caralt Modifica el valor a Wikidata
PareDelmir de Caralt i Matheu Modifica el valor a Wikidata

Josep de Caralt i Sala, 1r comte de Caralt, (Barcelona, 19 d'agost de 1862 - Sant Andreu de Llavaneres, 12 de setembre de 1944).[1] fou un industrial i polític català, ministre de Finances espanyol durant el regnat d'Alfons XIII d'Espanya.

Biografia

[modifica]

Fill de Delmir de Caralt i Matheu (1835-1914) i Filomena Sala i Tió (1840-1923) pertanyia a una família de comerciants originaris de Mataró que van crear la primera fàbrica moderna de fibra de cànem al Baix Segura. L'any 1885 es casà amb Montserrat Fradera Gal amb qui tingué tres fills.[2] Va exercir com a professor a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. Va començar la seva carrera militant a la Lliga Regionalista, partit amb el qual va donar suport el 1915 al Manifest de les Zones Franques, que va acabar per abandonar malcontent amb la seva política autonomista i va passar al Partit Liberal Fusionista després de signar, el 1919, el Manifest Monàrquic, document en què diversos polítics catalans espanyolistes mostraven la seva oposició a l'autonomia regionalista.

Fou ministre de Finances entre el 2 de març i el 22 de març de 1918 en un govern que presidí Manuel García Prieto i el 1919 va passar al Senat espanyol en tant que senador vitalici.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera pertanyé a la Unió Monàrquica Nacional i a l'esclat de la Guerra Civil va donar suport a l'alçament militar contra el govern de la Segona República.

El rei Alfons XIII li atorgà el 1916 el títol de comte de Caralt i el 1917 també fou president de Foment del Treball.

Referències

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Ventosa i Calvell
Ministre de Finances d'Espanya
Escut d'Espanya

1918
Succeït per:
Augusto González-Besada y Mein
Precedit per:
Lluís Sedó i Guichard
President de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona
19211930
Succeït per:
Andreu Oliva i Lacoma
Precedit per:
Eduard Calvet i Pintó
President de
Foment del Treball Nacional

1913-1917
Succeït per:
Jaume Cussó i Maurell