Pierre Bonnassie

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPierre Bonnassie Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 24 de novembre de 1932
Rinhac (Òlt)
Mort 14 de març de 2005(2005-03-14) (als 72 anys)
Tolosa de Llenguadoc
Ciutadania França
Activitat professional
Ocupació Historiador
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.

Després del seu estudi sobre l'organització del treball a Barcelona a finals del segle XV, publicat entre 1954 i 1955, es dedicà a l'estudi del període alto-medieval. Els seus estudis l'han dut a reconsiderar la interpretació de la història de l'Europa mediterrània del segle XI i de centúries anteriors, com ho manifestà en la seva aportació al col·loqui de Roma sobre estructures feudals i feudalisme al món mediterrani des del segle X fins al segle XIII, titulada Du Rhône à la Galice : genèse et modalités du régime féodal (1978).

Idees[modifica | modifica el codi]

La Revolució Feudal[modifica | modifica el codi]

A La Catalogne du milieu du Xe a la fin du XIe siècle : croissance et mutations d'une société, la seva tesi doctoral sobre la Catalunya altomedieval, Bonnassie aplica al cas català la teoria de la revolució feudal, plantejada per Georges Duby el 1953. Segons aquesta teoria, el feudalisme sorgeix com a resultat d'una revolució violenta de l'aristocràcia contra l'ordre establert, el qual es basava en el concepte romà d'autoritat pública, en què tant governants com governats s'han de sotmetre a la llei, i en l'existència d'una pagesia jurídicament lliure i propietària de la terra que conrea. Després de la revolució, l'antiga autoritat recupera el poder però permetent als nobles d'explotar la pagesia la qual no recuperarà pas la llibertat i la propietat de la terra de què havia gaudit abans de la revolució feudal.

A Catalunya, és a dir, als comtats de l'antiga Marca Hispànica, el sistema d'autoritat pública, basat en el respecte a la Llei continguda en el Liber Iudiciorum, va estar-hi vigent durant els segles IX i X, i fou enderrocat per l'alçament armat dels clans nobiliaris contra els comtes, esdevingut entre els anys 1020 i 1060, després de la qual, sobretot al comtat de Barcelona en temps del comte Ramon Berenguer I, el comte recupera el seu poder però admetent la submissió de la pagesia als nobles, els quals poden conservar el poder adquirit durant la revolució feudal.

La persistència de l'esclavitud[modifica | modifica el codi]

Pierre Bonnassie va demostrar que l'esclavitud existent en el món antic no va desaparèixer pas amb la caiguda de l'imperi romà sinó que va sobreviure durant l'alta edat mitjana fins pels volts de l'any 1000 quan tot un seguit de factors econòmics, polítics, culturals i religiosos la van fer desaparèixer.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La Catalogne du milieu du Xe a la fin du XIe siècle : croissance et mutations d'une société Publicació Tolosa de Llenguadoc : Association des Publications de l'Université de Toulouse-le-Mirail, 1975. Publicada en català amb el títol Catalunya mil anys enrere, Edicions 62, Barcelona 1979-1981.
  • Les cinquante mots-clés de l'histoire médièvale Publicació Tolosa : Privat, 1981
  • Survie et extinction du régime esclavagiste dans l'Occident du haut moyen age (IVe-XIe s.)Cahiers de Civilisation Médiévale, Xe-XIIe siècles, 28. 1985
  • Les sociétés de l'an mil : un monde entre deux âges Publicació Brussel·les : De Boeck Université, 2001
  • Hommes et sociétés dans l'Europe de l'An Mil, Tolosa, 2004. Escrit conjuntament amb Pierre Toubert

Distincions[modifica | modifica el codi]

Pàgines relacionades[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Institut d'Estudis Catalans