Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPilar Azemar i Puig de la Bellacasa
Biografia
Naixement16 maig 1895 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1988 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeManuel Carrasco i Formiguera Modifica el valor a Wikidata
FillsRaimon Carrasco i Azemar, Rosa Maria Carrasco i Azemar Modifica el valor a Wikidata
PareJosep Azemar i Pont Modifica el valor a Wikidata
GermansLluís Azemar i Puig de la Bellacasa Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa (Barcelona, 16 de maig de 1895 - Barcelona, 10 de març de 1988) fou una dona catalana, filla de Josep Azemar i Pont i de Concepció Puig de la Bellacasa i Rosés;[1] militant d'UDC i vídua de Manuel Carrasco i Formiguera,[2] polític català afusellat a Burgos pels franquistes l'abril de 1938.[3] Es van casar el 1915 i van tenir vuit fills, entre ells Raimon Carrasco i Azemar.[4]

Biografia[modifica]

En esclatar la guerra civil espanyola va acompanyar el seu marit en la seva fugida al País Basc. El 1938 el vaixell en què viatjava tota la família fou interceptat per les tropes franquistes. En arribar a Pasaia la família fou separada i ella, amb una de les filles i la dida, fou tancada a la presó de Sant Sebastià. Ambdues foren acusades de rebel·lió, però després de sis mesos de confinament el setembre de 1938 fou bescanviada per la família de general López Pinto.[5]

Durant la postguerra va presidir alguns dels consells d'UDC a l'abadia de Montserrat, en els quals va fer tot el possible per mantenir viva la memòria del seu marit i el seu llegat. Per aquest motiu el 1988 va rebre la Creu de Sant Jordi.[6]

Referències[modifica]

  1. «Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa». Geneanet.
  2. «Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 març 2024].
  3. «Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Cartes des de la presó». MANUEL CARRASCO I FORMIGUERA. [Consulta: 24 març 2024].
  5. «Exposició: Manuel Carrasco i Formiguera. Una vida per la llibertat». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 març 2024].
  6. «Creu de Sant Jordi 1982-1990». GEC. Grup Enciclopèdia.