Manuel Carrasco i Formiguera

Manuel Carrasco i Formiguera

Manuel Carrasco i Formiguera a la taula presidencial de l'Aberri Eguna del 1933 a Sant Sebastià.
Nom original	(es) Manuel Carrasco Formiguera
Biografia
Naixement	3 abril 1890 Barcelona
Mort	9 abril 1938 (48 anys) Burgos (Castella i Lleó)
Causa de mort	Pena de mort  (Afusellament )
Diputat a les Corts republicanes
4 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Circumscripció electoral: Girona
1r Conseller de Sanitat i Beneficència
28 abril 1931 – 29 desembre 1931 ← cap valor – Josep Jové i Surroca → Nomenat per: Francesc Macià i Llussà
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Camp de treball	Dret mercantil
Ocupació	Polític, advocat, propagandista catòlic i catedràtic
Partit	Unió Democràtica de Catalunya (1932–1938) Acció Catalana Republicana (1931–1932)
Membre de	Asociación Católica Nacional de Propagandistas
Família
Cònjuge	Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa
Fills	Rosa Maria Carrasco i Azemar Raimon Carrasco i Azemar

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del segle xx. Fou germà dels metges Lluís i Rossend Carrasco i Formiguera.

Biografia

Manuel Lleó Rossend Carrasco i Formiguera va néixer al carrer Pelai de Barcelona el 1890, fill de Rossend Carrasco i Castillo, de Villena, i de Magdalena Formiguera i Argenter, de Barcelona. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es doctorà i especialitzà en dret mercantil. Interessat en la docència posteriorment fou professor d'aquesta matèria a l'Escola d'Alts Estudis Comercials, centre dependent de la Mancomunitat de Catalunya. Es casà amb Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa i va tenir vuit fills, entre ells Raimon Carrasco i Azemar i Rosa Maria Carrasco i Azemar.

Acció política

De jove milità a la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i l'any 1920 és escollit regidor per aquest partit a l'ajuntament de Barcelona. El 1922 participà en la fundació d'Acció Catalana, i aquest mateix any crea "L'Estevet", setmanari nacionalista on es publiquen unes caricatures crítiques amb la dictadura de Primo de Rivera que el porten a la presó.

L'any 1930 participà en el Pacte de Sant Sebastià representant Acció Catalana, i l'any 1931 en proclamar-se la República és nomenat Conseller de Sanitat i Beneficència del govern de Catalunya 1931-1932 sota la presidència de Francesc Macià. Mesos després és escollit diputat a les Corts Espanyoles en les eleccions generals per la circumscripció de Girona, cessant l'octubre de 1933, i on destacà per la seva defensa de la integritat de l'Estatut de Núria i la llibertat religiosa. L'any 1932 fou expulsat d'Acció Catalana juntament amb altres membres del sector catòlic i ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, creada poc abans.

Condemna a mort

Tomba de Manuel Carrasco i Formiguera al Cementiri de Montjuïc

Iniciada la Guerra civil (1936) Carrasco i Formiguera es manté lleial a la República sense abandonar la seva ideologia democristiana, fet que li comporta ser perseguit per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà. Aquesta situació el força a traslladar-se al País Basc, on col·labora amb el govern del lehendakari Aguirre com a representant de la Generalitat.

Amb la conquesta franquista de Guipúscoa el febrer de 1937, Carrasco i Formiguera decideix tornar a Catalunya on serà novament assetjat. L'any 1937 intentà exiliar-se de nou, aquest cop embarcant-se amb tota la seva família cap a Biscaia, però la marina franquista interceptà el seu vaixell el 4 de març de 1937, fou empresonat. Traslladat a Burgos és condemnat a mort en un judici sumaríssim realitzat el 28 d'agost de 1937.

Monument a Carrasco i Formiguera "Die Raum"

L'execució de la sentència es va demorar vuit mesos, i es va produir el 9 d'abril de 1938, malgrat les gestions del Vaticà. Segons diversos autors, l'execució la va ordenar personalment Franco, en reacció a la protesta de diversos governs estrangers, entre els quals incloïa el del Vaticà, contra els bombardejos per l'aviació franquista d'objectius civils (com els que van tenir lloc el 16, 17 i 18 de març contra Barcelona, condemnats públicament per la Santa Seu a través d'una nota oficiosa publicada el 24 de març a L'Osservatore Romano).

La seva vídua, Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, també militant d'UDC, sempre va mantenir viva la memòria del seu marit i va promoure des del 1976 la rehabilitació de la seva figura. El 25 de setembre de 2005 el Congrés dels Diputats va acordar, a proposta del grup parlamentari de Convergència i Unió, anul·lar el consell de guerra al que va ser sotmès Manuel Carrasco i Formiguera l'any 1937.

Va estar enterrat al cementiri de l'Església de Sant Genís dels Agudells, Barcelona, fins a l'any 2001, en què les seves despulles es van traslladar al cementiri de Montjuïc.

Carrasco i Formiguera anunciat com a orador en un acte en defensa de l'Església (1933)

Enllaços externs

• Informació de Manuel Carrasco i Formiguera a la Web d'UDC (català)
• Sumarissim 477: Especial Carrasco i Formiguera a TV3 (català)
• Ressenya del llibre de Josep Benet, "Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat" (català)
• L'ideal de la independència de Carrasco i Formiguera per Quim Torra
• Fitxa del Congrés dels Diputats

Càrrecs públics
Precedit per: càrrec nou	Conseller de Sanitat i Beneficència 1931	Succeït per: Josep Jové