Manuel Carrasco i Formiguera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manuel Carrasco i Formiguera
Manuel Carrasco i Formiguera en el Aberri Eguna de 1933, en San Sebastián.jpg
Manuel Carrasco i Formiguera a la taula presidencial de l'Aberri Eguna del 1933 a Sant Sebastià.
Conseller de Sanitat i Beneficència de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
1931 d'abril de 28 – 29 de desembre de 1931
President Francesc Macià
Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Girona
Dades biogràfiques
Naixement 3 d'abril de 1890
Barcelona
Mort 9 d'abril de 1938(1938-04-09) (als 48 anys)
Burgos
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació Advocat
Partit polític Acció Catalana Republicana i Unió Democràtica de Catalunya
Modifica dades a Wikidata

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del segle XX.[1] Fou germà dels metges Lluís i Rossend Carrasco i Formiguera.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Barcelona el 1890. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es doctorà i especialitzà en dret mercantil. Interessat en la docència posteriorment fou professor d'aquesta matèria a l'Escola d'Alts Estudis Comercials, centre dependent de la Mancomunitat de Catalunya. Es casà amb Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa i va tenir vuit fills, entre ells Raimon Carrasco i Azemar i Rosa Maria Carrasco i Azemar.

Acció política[modifica | modifica el codi]

De jove milità a la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i l'any 1920 és escollit regidor per aquest partit a l'ajuntament de Barcelona. El 1922 participà en la fundació d'Acció Catalana, i aquest mateix any crea "L'Estevet", setmanari nacionalista on es publiquen unes caricatures crítiques amb la dictadura de Primo de Rivera que el porten a la presó.

L'any 1930 participà en el Pacte de Sant Sebastià representant Acció Catalana, i l'any 1931 en proclamar-se la República és nomenat Conseller de Sanitat i Beneficència del govern de Catalunya 1931-1932 sota la presidència de Francesc Macià. Mesos després és escollit diputat a les Corts Espanyoles en les eleccions generals per la circumscripció de Girona, cessant l'octubre de 1933, i on destacà per la seva defensa de la integritat de l'Estatut de Núria i la llibertat religiosa. L'any 1932 fou expulsat d'Acció Catalana juntament amb altres membres del sector catòlic i ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, creada poc abans.

Condemna a mort[modifica | modifica el codi]

Tomba de Manuel Carrasco i Formiguera al Cementiri de Montjuïc

Iniciada la Guerra civil (1936) Carrasco i Formiguera es manté lleial a la República sense abandonar la seva ideologia democristiana, fet que li comporta ser perseguit per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà. Aquesta situació el força a traslladar-se al País Basc, on col·labora amb el govern del lehendakari Aguirre.

Amb la conquesta franquista de Guipúscoa el febrer de 1937, Carrasco i Formiguera decideix tornar a Catalunya on serà novament assetjat. L'any 1938 intentà exiliar-se de nou, aquest cop embarcant-se amb tota la seva família cap a Biscaia, però la marina franquista interceptà el seu vaixell i fou empresonat. Traslladat a Burgos és condemnat a mort en un judici sumaríssim realitzat el 28 d'agost de 1937.

L'execució de la sentència es va demorar vuit mesos, i es va produir el 9 d'abril de 1938, malgrat les gestions del Vaticà.[2] Segons diversos autors,[3] l'execució la va ordenar personalment Franco, en reacció a la protesta de diversos governs estrangers, entre els quals incloïa el del Vaticà, contra els bombardejos per l'aviació franquista d'objectius civils (com els que van tenir lloc el 16, 17 i 18 de març contra Barcelona, condemnats públicament per la Santa Seu a través d'una nota oficiosa publicada el 24 de març a L'Osservatore Romano).

La seva vídua, Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, també militant d'UDC, sempre va mantenir viva la memòria del seu marit i va promoure des del 1976 la rehabilitació de la seva figura. El 25 de setembre de 2005 el Congrés de Diputats va acordar, a proposta del grup parlamentari de Convergència i Unió, anul·lar el consell de guerra al que va ser sotmès Manuel Carrasco i Formiguera l'any 1937.[4]

Va estar enterrat al cementiri de l'Església de Sant Genís dels Agudells, Barcelona, fins a l'any 2001, en què les seves despulles es van traslladar al cementiri de Montjuïc.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Manuel Carrasco i Formiguera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Biografia de Manuel Carrasco al web de la Unió de Joves d'UDC
  3. Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, capítol Maig de 1937 - Abril de 1939 a Víctimas de la Guerra Civil (castellà), ISBN 84-8460-333-4, pg. 229, on es cita a Hilari Raguer
  4. "El Congreso acuerda anular el consejo guerra a Carrasco i Formiguera"
  5. Sant Genís dels Agudells

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
càrrec nou
Conseller de Sanitat i Beneficència
1931
Succeït per:
Josep Jové