Manuel Carrasco i Formiguera

Manuel Carrasco i Formiguera

Manuel Carrasco i Formiguera a la taula presidencial de l'Aberri Eguna del 1933 a Sant Sebastià.
Nom original	(es) Manuel Carrasco Formiguera
Biografia
Naixement	3 abril 1890 Barcelona
Mort	9 abril 1938 (48 anys) Burgos (Castella i Lleó)
Causa de mort	Pena de mort  (Ferida d'arma de foc )
Diputat a les Corts republicanes
4 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Girona
1r Conseller de Sanitat i Beneficència
28 abril 1931 – 29 desembre 1931 ← cap valor – Josep Jové i Surroca → Nomenat per: Francesc Macià i Llussà
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Camp de treball	Dret mercantil
Lloc de treball	Madrid Barcelona
Ocupació	polític, propagandista catòlic, advocat, catedràtic
Partit	Unió Democràtica de Catalunya (1932–1938) Acció Catalana Republicana (1931–1932)
Membre de	Asociación Católica Nacional de Propagandistas
Família
Cònjuge	Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa
Fills	Rosa Maria Carrasco i Azemar, Raimon Carrasco i Azemar

Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del segle xx. Fou germà dels metges Lluís i Rossend Carrasco i Formiguera.

Biografia

Manuel Lleó Rossend Carrasco i Formiguera va néixer al carrer Pelai de Barcelona el 1890, fill de Rossend Carrasco i Castillo, de Villena, i de Magdalena Formiguera i Argenter, de Barcelona. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es doctorà i especialitzà en dret mercantil. Interessat en la docència posteriorment fou professor d'aquesta matèria a l'Escola d'Alts Estudis Comercials, centre dependent de la Mancomunitat de Catalunya. Es casà amb Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa i va tenir vuit fills, entre ells Raimon Carrasco i Azemar i Rosa Maria Carrasco i Azemar.

Acció política

De jove milità a la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i l'any 1920 és escollit regidor per aquest partit a l'ajuntament de Barcelona. El 1922 participà en la fundació d'Acció Catalana, i aquest mateix any crea "L'Estevet", setmanari nacionalista on es publiquen unes caricatures crítiques amb la dictadura de Primo de Rivera que el porten a la presó.

L'any 1930 participà en el Pacte de Sant Sebastià representant Acció Catalana, i l'any 1931 en proclamar-se la República és nomenat Conseller de Sanitat i Beneficència del govern de Catalunya 1931-1932 sota la presidència de Francesc Macià. Mesos després és escollit diputat a les Corts Espanyoles en les eleccions generals per la circumscripció de Girona, cessant l'octubre de 1933, i on destacà per la seva defensa de la integritat de l'Estatut de Núria i la llibertat religiosa. L'any 1932 fou expulsat d'Acció Catalana juntament amb altres membres del sector catòlic i ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, creada poc abans.

Condemna a mort

Tomba de Manuel Carrasco i Formiguera al Cementiri de Montjuïc

Iniciada la Guerra civil (1936) Carrasco i Formiguera es manté lleial a la República sense abandonar la seva ideologia democristiana, fet que li comporta ser perseguit per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà. Aquesta situació el força a traslladar-se al País Basc, on col·labora amb el govern del lehendakari Aguirre com a representant de la Generalitat.

Amb la conquesta franquista de Guipúscoa el febrer de 1937, Carrasco i Formiguera decideix tornar a Catalunya on serà novament assetjat. L'any 1937 intentà exiliar-se de nou, aquest cop embarcant-se amb tota la seva família cap a Biscaia, però la marina franquista interceptà el seu vaixell el 4 de març de 1937, fou empresonat. Traslladat a Burgos és condemnat a mort en un judici sumaríssim realitzat el 28 d'agost de 1937.

Monument a Carrasco i Formiguera "Die Raum"

L'execució de la sentència es va demorar vuit mesos, i es va produir el 9 d'abril de 1938, malgrat les gestions del Vaticà. Segons diversos autors, l'execució la va ordenar personalment Franco, en reacció a la protesta de diversos governs estrangers, entre els quals incloïa el del Vaticà, contra els bombardejos per l'aviació franquista d'objectius civils (com els que van tenir lloc el 16, 17 i 18 de març contra Barcelona, condemnats públicament per la Santa Seu a través d'una nota oficiosa publicada el 24 de març a L'Osservatore Romano).

La seva vídua, Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, també militant d'UDC, sempre va mantenir viva la memòria del seu marit i va promoure des del 1976 la rehabilitació de la seva figura. El 25 de setembre de 2005 el Congrés dels Diputats va acordar, a proposta del grup parlamentari de Convergència i Unió, anul·lar el consell de guerra al que va ser sotmès Manuel Carrasco i Formiguera l'any 1937.

Va estar enterrat al cementiri de l'Església de Sant Genís dels Agudells, Barcelona, fins a l'any 2001, en què les seves despulles es van traslladar al cementiri de Montjuïc.

Carrasco i Formiguera anunciat com a orador en un acte en defensa de l'Església (1933)

Enllaços externs

• Informació de Manuel Carrasco i Formiguera a la Web d'UDC (català)
• Sumarissim 477: Especial Carrasco i Formiguera a TV3 (català)
• Ressenya del llibre de Josep Benet, "Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat" (català)
• L'ideal de la independència de Carrasco i Formiguera per Quim Torra
• Fitxa del Congrés dels Diputats

Càrrecs públics
Precedit per: càrrec nou	Conseller de Sanitat i Beneficència 1931	Succeït per: Josep Jové