Manuel Carrasco i Formiguera
 Manuel Carrasco i Formiguera a la taula presidencial de l'Aberri Eguna del 1933 a Sant Sebastià.  | |
| Nom original | (es) Manuel Carrasco Formiguera |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 3 abril 1890 Barcelona |
| Mort | 9 abril 1938 (48 anys) Burgos (Castella i Lleó) |
| Causa de mort | Pena de mort (Afusellament ) |
 Diputat a les Corts republicanes | |
| 4 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Circumscripció electoral: Girona | |
 1r Conseller de Sanitat i Beneficència | |
| 28 abril 1931 – 29 desembre 1931 ← cap valor – Josep Jové i Surroca → Nomenat per: Francesc Macià i Llussà | |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Dret mercantil |
| Ocupació | Polític, advocat, propagandista catòlic i catedràtic |
| Partit | Unió Democràtica de Catalunya (1932–1938) Acció Catalana Republicana (1931–1932) |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa |
| Fills | Rosa Maria Carrasco i Azemar Raimon Carrasco i Azemar |
Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del segle xx.[1] Fou germà dels metges Lluís i Rossend Carrasco i Formiguera.
Biografia[modifica]
Manuel Lleó Rossend Carrasco i Formiguera va néixer al carrer Pelai de Barcelona el 1890, fill de Rossend Carrasco i Castillo, de Villena, i de Magdalena Formiguera i Argenter, de Barcelona.[2] Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es doctorà i especialitzà en dret mercantil. Interessat en la docència posteriorment fou professor d'aquesta matèria a l'Escola d'Alts Estudis Comercials, centre dependent de la Mancomunitat de Catalunya. Es casà amb Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa i va tenir vuit fills, entre ells Raimon Carrasco i Azemar i Rosa Maria Carrasco i Azemar.
Acció política[modifica]
De jove milità a la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i l'any 1920 és escollit regidor per aquest partit a l'ajuntament de Barcelona. El 1922 participà en la fundació d'Acció Catalana, i aquest mateix any crea "L'Estevet", setmanari nacionalista on es publiquen unes caricatures crítiques amb la dictadura de Primo de Rivera que el porten a la presó.
L'any 1930 participà en el Pacte de Sant Sebastià representant Acció Catalana, i l'any 1931 en proclamar-se la República és nomenat Conseller de Sanitat i Beneficència del govern de Catalunya 1931-1932 sota la presidència de Francesc Macià. Mesos després és escollit diputat a les Corts Espanyoles en les eleccions generals per la circumscripció de Girona, cessant l'octubre de 1933, i on destacà per la seva defensa de la integritat de l'Estatut de Núria i la llibertat religiosa. L'any 1932 fou expulsat d'Acció Catalana juntament amb altres membres del sector catòlic i ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, creada poc abans.
Condemna a mort[modifica]
Iniciada la Guerra civil (1936) Carrasco i Formiguera es manté lleial a la República sense abandonar la seva ideologia democristiana, fet que li comporta ser perseguit per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà. Aquesta situació el força a traslladar-se al País Basc, on col·labora amb el govern del lehendakari Aguirre.
Amb la conquesta franquista de Guipúscoa el febrer de 1937, Carrasco i Formiguera decideix tornar a Catalunya on serà novament assetjat. L'any 1938 intentà exiliar-se de nou, aquest cop embarcant-se amb tota la seva família cap a Biscaia, però la marina franquista interceptà el seu vaixell i fou empresonat. Traslladat a Burgos és condemnat a mort en un judici sumaríssim realitzat el 28 d'agost de 1937.
L'execució de la sentència es va demorar vuit mesos, i es va produir el 9 d'abril de 1938, malgrat les gestions del Vaticà.[3] Segons diversos autors,[4] l'execució la va ordenar personalment Franco, en reacció a la protesta de diversos governs estrangers, entre els quals incloïa el del Vaticà, contra els bombardejos per l'aviació franquista d'objectius civils (com els que van tenir lloc el 16, 17 i 18 de març contra Barcelona, condemnats públicament per la Santa Seu a través d'una nota oficiosa publicada el 24 de març a L'Osservatore Romano).
La seva vídua, Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, també militant d'UDC, sempre va mantenir viva la memòria del seu marit i va promoure des del 1976 la rehabilitació de la seva figura. El 25 de setembre de 2005 el Congrés dels Diputats va acordar, a proposta del grup parlamentari de Convergència i Unió, anul·lar el consell de guerra al que va ser sotmès Manuel Carrasco i Formiguera l'any 1937.[5]
Va estar enterrat al cementiri de l'Església de Sant Genís dels Agudells, Barcelona, fins a l'any 2001, en què les seves despulles es van traslladar al cementiri de Montjuïc.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Manuel Carrasco i Formiguera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890, número de registre 1869.
- ↑ Biografia de Manuel Carrasco al web de la Unió de Joves d'UDC
- ↑ Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, capítol Maig de 1937 - Abril de 1939 a Víctimas de la Guerra Civil (castellà), ISBN 84-8460-333-4, pg. 229, on es cita a Hilari Raguer
- ↑ "El Congreso acuerda anular el consejo guerra a Carrasco i Formiguera"
- ↑ Sant Genís dels Agudells
Enllaços externs[modifica]
- Informació de Manuel Carrasco i Formiguera a la Web d'UDC (català)
- Sumarissim 477: Especial Carrasco i Formiguera a TV3 (català)
- Ressenya del llibre de Josep Benet, "Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat" (català)
- L'ideal de la independència de Carrasco i Formiguera per Quim Torra
- Fitxa del Congrés dels Diputats
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: càrrec nou |
Conseller de Sanitat i Beneficència 1931 |
Succeït per: Josep Jové |
.svg){kind=small}
| President | |
|---|---|
| Conseller de la Vicepresidència | |
| Consellers | Joan Casanovas i Maristany/Josep Tarradellas i Joan (Governació) • Ventura Gassol i Rovira (Instrucció Pública) • Manuel Serra i Moret (Economia i Treball) • Salvador Vidal i Rosell/Josep Jové i Surroca (Foment i Agricultura) • Manuel Carrasco i Formiguera/Josep Jové i Surroca/Antoni Xirau i Palau (Sanitat i Beneficència) • Casimir Giralt i Bullich (Finances) • Pere Comas i Calvet (Justícia i Dret) |
