Manuel Carrasco i Formiguera
 Manuel Carrasco i Formiguera a la taula presidencial de l'Aberri Eguna del 1933 a Sant Sebastià.  | |
| Nom original | (es) Manuel Carrasco Formiguera |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 3 abril 1890 Barcelona |
| Mort | 9 abril 1938 (48 anys) Burgos (Espanya) |
| Causa de mort | Pena de mort (Ferida d'arma de foc ) |
 Diputat a les Corts republicanes | |
| 4 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Girona | |
 1r Conseller de Sanitat i Beneficència | |
| 28 abril 1931 – 29 desembre 1931 ← cap valor – Josep Jové i Surroca → Nomenat per: Francesc Macià i Llussà | |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Dret mercantil |
| Lloc de treball | Madrid Barcelona |
| Ocupació | polític, propagandista catòlic, advocat, catedràtic |
| Partit | Unió Democràtica de Catalunya (1932–1938) Acció Catalana Republicana (1931–1932) |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa |
| Fills | Rosa Maria Carrasco i Azemar, Raimon Carrasco i Azemar |
Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 3 d'abril de 1890 - Burgos, Espanya, 9 d'abril de 1938) fou un advocat i polític català, líder democristià i nacionalista català del primer terç del segle xx.[1] Fou germà dels metges Lluís i Rossend Carrasco i Formiguera.
Biografia[modifica]
Manuel Lleó Rossend Carrasco i Formiguera va néixer al carrer Pelai de Barcelona el 1890, fill de Rossend Carrasco i Castillo, de Villena, i de Magdalena Formiguera i Argenter, de Barcelona.[2] Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es doctorà i especialitzà en dret mercantil. Interessat en la docència posteriorment fou professor d'aquesta matèria a l'Escola d'Alts Estudis Comercials, centre dependent de la Mancomunitat de Catalunya. Es casà amb Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa i va tenir vuit fills, entre ells Raimon Carrasco i Azemar i Rosa Maria Carrasco i Azemar.
Acció política[modifica]
De jove milità a la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista i l'any 1920 és elegit regidor per aquest partit a l'ajuntament de Barcelona. El 1922 participà en la fundació d'Acció Catalana, i aquest mateix any crea L'Estevet, setmanari nacionalista on es publiquen unes caricatures crítiques amb la dictadura de Primo de Rivera que el porten a la presó.
L'any 1930 participà en el Pacte de Sant Sebastià representant Acció Catalana, i l'any 1931 en proclamar-se la República és nomenat conseller de Sanitat i Beneficència del govern de Catalunya 1931-1932 sota la presidència de Francesc Macià. Mesos després és escollit diputat a les Corts Espanyoles en les eleccions generals per la circumscripció de Girona, cessant l'octubre de 1933, i on destacà per la seva defensa de la integritat de l'Estatut de Núria i la llibertat religiosa. L'any 1932 fou expulsat d'Acció Catalana juntament amb altres membres del sector catòlic i ingressà a Unió Democràtica de Catalunya, creada poc abans.
Condemna a mort[modifica]
Iniciada la Guerra civil (1936) Carrasco i Formiguera es manté lleial a la República sense abandonar la seva ideologia democristiana, fet que li comporta ser perseguit per alguns sectors anarquistes i comunistes del bàndol republicà. Aquesta situació el força a traslladar-se al País Basc, on col·labora amb el govern del lehendakari Aguirre com a representant de la Generalitat.
Amb la conquesta franquista de Guipúscoa el febrer de 1937, Carrasco i Formiguera decideix tornar a Catalunya on serà novament assetjat. L'any 1937 intentà exiliar-se de nou, aquest cop embarcant-se amb tota la seva família cap a Biscaia, però la marina franquista interceptà el seu vaixell el 4 de març de 1937, fou empresonat. Traslladat a Burgos és condemnat a mort en un judici sumaríssim realitzat el 28 d'agost de 1937.
L'execució de la sentència es va demorar vuit mesos, i es va produir el 9 d'abril de 1938, malgrat les gestions del Vaticà.[3] Segons diversos autors,[4] l'execució la va ordenar personalment Franco, en reacció a la protesta de diversos governs estrangers, entre els quals incloïa el del Vaticà, contra els bombardejos per l'aviació franquista d'objectius civils (com els que van tenir lloc el 16, 17 i 18 de març contra Barcelona, condemnats públicament per la Santa Seu a través d'una nota oficiosa publicada el 24 de març a L'Osservatore Romano).
La seva vídua, Pilar Azemar i Puig de la Bellacasa, també militant d'UDC, sempre va mantenir viva la memòria del seu marit i va promoure des del 1976 la rehabilitació de la seva figura. El 25 de setembre de 2005 el Congrés dels Diputats va acordar, a proposta del grup parlamentari de Convergència i Unió, anul·lar el consell de guerra al que va ser sotmès Manuel Carrasco i Formiguera l'any 1937.[5]
Va estar enterrat al cementiri de l'Església de Sant Genís dels Agudells, Barcelona, fins a l'any 2001, en què les seves despulles es van traslladar al cementiri de Montjuïc.[6]
Honors i reconeixements[modifica]
Des de la reinstauració de la democràcia, molts municipis de Catalunya li han dedicat espais públics, estàtues, monuments i equipaments a la figura de Manuel Carrasco i Formiguera.
Barcelona[modifica]
Carrer de Carrasco i Formiguera[modifica]
El 20 de desembre de 1979, pocs mesos després de les primeres eleccions democràtiques municipals en més de quaranta anys, l'Ajuntament de Barcelona li dedicà un carrer en honor seu, el carrer de Carrasco i Formiguera, al barri de Sarrià al districte de Sarrià-Sant Gervasi, que fins al moment portava el nom de Doctor Amigant, comença al Passeig de la Bonanova i finalitza a l'entrada del recinte de l'escola Jesuïtes de Sarrià - Sant Ignaci.[7]
Monument A Manuel Carrasco i Formiguera[modifica]
Article principal: A Manuel Carrasco i Formiguera
El 16 de setembre de 2003, a la plaça d'Adrià, al barri de Sant Gervasi - Galvany al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona es va inaugurar un monument en honor seu, A Manuel Carrasco i Formiguera, obra de l'artista gironí, Josep (Pep) Admetlla.
Referències[modifica]
- ↑ «Manuel Carrasco i Formiguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890, número de registre 1869.
- ↑ «Biografia de Manuel Carrasco al web de la Unió de Joves d'UDC». Arxivat de l'original el 2011-04-18. [Consulta: 9 agost 2007].
- ↑ Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, capítol Maig de 1937 - Abril de 1939 a Víctimas de la Guerra Civil (castellà), ISBN 84-8460-333-4, pg. 229, on se cita a Hilari Raguer
- ↑ "El Congreso acuerda anular el consejo guerra a Carrasco i Formiguera"
- ↑ Sant Genís dels Agudells
- ↑ «B Nomenclàtor». [Consulta: 30 octubre 2021].
Enllaços externs[modifica]
- Informació de Manuel Carrasco i Formiguera a la Web d'UDC Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. (català)
- Sumarissim 477: Especial Carrasco i Formiguera a TV3 Arxivat 2007-10-10 a Wayback Machine. (català)
- Ressenya del llibre de Josep Benet, "Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat" (català)
- L'ideal de la independència de Carrasco i Formiguera per Quim Torra
- Fitxa del Congrés dels Diputats
.svg){kind=small}
| President | |
|---|---|
| Conseller de la Vicepresidència | |
| Consellers | Joan Casanovas i Maristany/Josep Tarradellas i Joan (Governació) • Ventura Gassol i Rovira (Instrucció Pública) • Manuel Serra i Moret (Economia i Treball) • Salvador Vidal i Rosell/Josep Jové i Surroca (Foment i Agricultura) • Manuel Carrasco i Formiguera/Josep Jové i Surroca/Antoni Xirau i Palau (Sanitat i Beneficència) • Casimir Giralt i Bullich (Finances) • Pere Comas i Calvet (Justícia i Dret) |
- Militants barcelonins d'UDC
- Militants barcelonins d'Acció Catalana
- Consellers dels governs de Francesc Macià
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats
- Advocats barcelonins contemporanis
- Estudiants de dret de la UB
- Catalans morts pel bàndol franquista durant la GCE
- Naixements del 1890
- Morts a Burgos
- Consellers de Salut de la Generalitat de Catalunya
- Enterrats al Cementiri de Montjuïc
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona