Josep Riera i Puntí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Riera i Puntí
Biografia
Naixement8 novembre 1885 modifica
Sant Martí de Provençals (Barcelonès) modifica
Mort5 novembre 1949 modifica (63 anys)
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
9 de juliol de 1931 – 9 d'octubre de 1933
← -
- →
CircumscripcióBarcelona ciutat
Activitat
OcupacióPolític modifica
PartitERC

Josep Riera i Puntí (Sant Martí de Provençals, 8 de novembre de 1885 - Reus, Baix Camp, 5 de novembre de 1949)[1] fou un polític català, diputat a Corts Espanyoles durant la Segona República.

Biografia[modifica]

Josep Riera va néixer al carrer Major Taulat de Sant Martí de Provençals, encara vila independent, fill de Josep Riera i Padrisa i de Maria Puntí i Costa, quart d'entre els fills.[2] La seva família eren industrials originaris d'Osona, arribats a Sant Martí quan l'avi matern Segimon Puntí va obrir una fàbrica en aquesta població.[1] Josep estudià química a Mülhausen a Grenoble i del 1910 al 1915 va viure a Buenos Aires, on treballà per a l'empresa alemanya Agfa i fou president del Casal Català de Buenos Aires. A Buenos Aires es va casar amb una catalana de família establerta a la ciutat, Remei Segura i Gosch.

El 1916 tornà a Catalunya i treballà a la fàbrica Cros. El 1920 fou nomenat secretari de propaganda de la Unió Catalanista, participà en la Conferència Nacional Catalana de 1922; va donar suport Acció Catalana a les eleccions generals espanyoles de 1923 i fou un dels signataris el 1923 del primer pacte Galeusca. També milità al CADCI i fou secretari de foment de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.

A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou elegit diputat a corts per ERC i el 1934 fou president de l'Agrupació de Catalans d'Amèrica per a mantenir una relació més estreta amb els casals catalans a Amèrica. També va impulsar el Comitè Català d'Amics d'Andorra. Es presentà novament a les eleccions generals espanyoles de 1933, però no sortí escollit.

Durant la guerra civil espanyola treballà amb els Jurats Mixtos de Treball i per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, on es dedicà a les relacions amb els catalans de l'estranger i a l'assistència d'infants refugiats. Des del 1937 impulsà el butlletí Butlletí per als Catalans Absents de la Pàtria. A començaments de 1939 fou membre del Comissió Central d'Ajut als Evacuats Catalans.

Un cop acabada la guerra s'amagà a una casa a la Bonanova, però fou detingut el 1941 i condemnat a sis anys i un dia de presó. Passà quinze mesos pres al castell de Montjuïc, d'on fou alliberat a causa d'una greu malaltia. i fou ingressat a l'Institut Pere Mata de Reus, on va morir.

Era renebot del missioner vigatà Segimon Riera (1821-1864) que morí a les Illes Filipines.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Palomas i Moncholí, Joan. «Biografia Josep Riera i Puntí». Memòria Esquerra. [Consulta: 22 desembre 2019].
  2. Al padró de Sant Gervasi de 1890 apareixen els germans (edat entre parèntesis) següents: Segimon (22), Consol (14), Isidre (12), Josep (4), Joan (2) i Lluïs (1).

Enllaços externs[modifica]