Josep Sunyol i Garriga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Sunyol i Garriga
Nom original Josep Sunyol
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931 – 6 d'agost de 1936
Circumscripció Barcelona
 President del FC Barcelona
600px Catalano azulgrana.png
27 de juliol de 1935 – 6 d'agost de 1936
Comissió gestora →
Dades biogràfiques
Naixement 21 de juliol de 1898
Barcelona
Mort 6 d'agost de 1936(1936-08-06) (als 38 anys)
Assassinat a la serra de Guadarrama
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació Advocat i empresari
Esport futbol
Altres dades personals
Partit polític ERC
Modifica dades a Wikidata
Vitrina de Josep Sunyol al Museu del FC Barcelona

Josep Sunyol i Garriga (Barcelona, 21 de juliol de 1898 - serra de Guadarrama, Castella, 6 d'agost de 1936) fou president de la Federació Catalana de Futbol i del FC Barcelona, destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya, diputat d'ERC al Congrés de Diputats el 1931, 1933 i 1936. Així mateix també fou president del RACC des de 1933 fins al novembre de 1934, gran amant de l'esport, mecenes cultural, fundador i impulsor del periòdic esportiu La Rambla, nacionalista català.

President del FC Barcelona[modifica | modifica el codi]

El primer contacte directe amb el FC Barcelona va ser l'any 1925 quan les autoritats espanyoles van clausurar l'entitat a causa d'una demostració espontània al camp de les Corts en contra de la dictadura de Primo de Rivera. L'aquell moment president de l'entitat, Joan Gamper, es va veure obligat a marxar de Catalunya i Josep Sunyol, militant catalanista, va decidir fer-se soci del club aquell mateix any 1925. Aviat va entrar en les diferents juntes directives, l'any 1934, Anna Maria Martínez Sagi, a instàncies de Josep Sunyol, va ser la primera dona que va formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona.

El juliol de 1934 persones influents li ofereixen la presidència del FC Barcelona en assemblea general i ell la rebutja. Així i tot se li demana que proposi un president i així ho fa: Josep Sunyol proposa a Esteve Sala, qui presidí el club durant un any amb resultats molt positius. L'any següent aquest deixa la presidència per motius de salut i Josep Sunyol torna a ser aclamat. Aquesta vegada va accedir a presidir l'entitat i el 17 de juliol de 1935 en va ser president del Futbol Club Barcelona, accedint a les peticions dels socis.[1][2][3][4][5]

Vida política[modifica | modifica el codi]

Simpatitzant amb diferents col·lectius i partits que defensaven la identitat de tots els catalans. Va ser un destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya i el 28 de juny de 1931 es presenta a les eleccions a diputats al Congrés dels Diputats. El triomf d'Esquerra Republicana de Catalunya fou aclaparador i Josep Sunyol surt diputat. Repeteix com a diputat l'any 1933 i també l'any 1936.

Impulsor de la premsa republicana de masses, fundà el 1930 La Rambla, una publicació que pretenia lligar els conceptes d'esport i ciutadania per a millorar la societat del seu temps, i oferí la seva folgada posició econòmica en el compromís social i polític a partir de la defensa i la dignitat de la persona. En aquesta faceta periodística a La Rambla, Sunyol intentava fer pedagogia catalanista a través de la crònica esportiva. Va ser una publicació polèmica i va ser suspesa per ordre del govern espanyol durant alguns anys. En el darrer article que publicà en la seva vida, el juliol de 1936, reafirmava la seva fe en els principis de llibertat i de democràcia social.

Assassinat[modifica | modifica el codi]

Es desconeix on es trobava el dia de l'Alzamiento Nacional (18 de juliol), però es creu que creuà accidentalment el front dins d'un automòbil en el decurs del 6 d'agost de 1936. Sunyol, junt amb el periodista de «La Rambla» Ventura Virgili, el xofer i un tinent republicà, quan visitaven el front foren detinguts per tropes franquistes a la serra de Guadarrama; tots quatre foren afusellats sense judici previ.[6] Fins i tot, després de mort se li va obrir un expedient en virtut de l'aplicació de la Ley de Responsabilidades Políticas de 9/2/1939.

A Catalunya, dos presidents afusellats[modifica | modifica el codi]

Per tant, en pocs anys de diferència, a Catalunya es viuria la més que traumàtica situació de veure com el bàndol franquista afusellava, el 15 d'octubre de 1940, la seva màxima autoritat política, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys;[7] i una de les majors personalitat esportives, per no dir la que més, el President del FC Barcelona, Josep Suñol, pel simple fet de representar les seves respectives entitats, així com els idearis que se'n derivaven d'elles.

Moltes dècades més tard, amb la restauració de la democràcia, els seus noms anirien lligats, cada un, als dos estadis de fútbol amb més capacitat de Catalunya, l'Estadi Olímpic Lluís Companys, amb aquesta denominació des el 31 de març de 2001; i per altra banda, la Llotja President Suñol del Camp Nou com s'explicarà a continuació.

El seu llarg oblit i el tardà reconeixement[modifica | modifica el codi]

Placa dels Amics de Josep Sunyol en el centenari del seu naixement, a La Rambla, 133, Barcelona.

Durant els següents 60 anys a la seva mort la figura de Suñol va caure en l'oblit col·lectiu del club i de la societat, no seria fins ben entrada la democràcia, a meitats dels anys noranta del segle XX, quan la seva figura començaria, tot just, a ser recuperada. Des del 22 de juliol de 1995, al districte de Les Corts de Barcelona hi té una via pública dedicada, el carrer de Josep Sunyol i Garriga..[8]

Un any més tard, el 1996, Antoni Strubell i Trueta i Francesc Gordo i Guarinos van fundar Els Amics de Josep Sunyol. Aviat la revista El Temps va dedicar un número especial per recordar el 60è aniversari del seu assassinat al Guadarrama. Igualment es va fer un acte d'homenatge a Sunyol a prop del lloc on va morir, on s'hi va col·locar una làpida commemorativa feta en un taller d'Andoian (Gipuzkoa). A l'acte hi van acudir el President del Parlament de Catalunya, Joan Raventós, i el Sr. Jaume Sobrequés, vicepresident del FCB, juntament amb els Amics de Josep Sunyol.[9] El FCB de Núñez va accedir a retre-li honors al Gamper de 1996 però va ser un acte "menor" i no es van distribuir els fulletons al Camp Nou perquè van quedar "tancats en un armari" havent-se "perdut la clau". Els Amics de Josep Sunyol instal·laren l'any 1998, en el centenari del seu naixement, una placa a La Rambla, 133, Barcelona.

Com a homenatge al seu barcelonisme i catalanitat, una penya barcelonista de Palafolls duu el seu nom.[10]

El 3 de desembre del 2011, el FC Barcelona li reté un homenatge al Camp Nou, abans d'un partit contra el Llevant.

Any Suñol 2015[modifica | modifica el codi]

Si bé la recuperació i restauració de la seva figura per part del mateix club encara hagué d'esperar el pas de dues dècades més, el 22 de desembre de 2014, quan la junta directiva del club, presidida per Josep Maria Bartomeu, decidí proclamar el2015 com l'Any Suñol 2015, tot coincidint amb el vuitantè aniversari de la seva arribada a la presidència del club, amb la finalitat de recuperar i restaurar d'una vegada per totes la seva dignitat. L'Any Suñol 2015 va ser iniciat, formalment, el 26 de març de 2015,[11] a partir d'aquell moment es van començar a celebrar un seguit d'actes, d'entre els quals, quatre d'ells en van ser els més significatius, sent descrits a continuació.

El primer de tots que es va portar a terme el 26 de març de 2015, el mateix dia de l'obertura de l'Any Suñol, amb la inauguració d'un espai propi i permanent al Museu del FC Barcelona, anomenat Espai Suñol on si pot trobar un conjunt de documents i objectes històrics de diferents orígens com són el mateix museu, l'arxiu familiar o l'Arxiu Nacional de Catalunya.[12]

En segon terme, el 9 de maig de 2015 en un acte solemne, celebrat abans del partit de lliga contra la Reial Societat i en presència de diferents autoritats polítiques i directives del club, la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu; el conseller de la Presidència, Francesc Homs; els diputats Miquel Iceta (PSC) i Albert Donés (ERC) i els expresidents del FC Barcelona Agustí Montal, Raimon Carrasco i Enric Reyna es va inaugurar la nova nomenclatura de la Llotja Presidencial del Camp Nou, denominada, a partir d'aleshores, ‘Llotja President Suñol'. Aprofitant l'acte es va realitzar la descoberta de l'obra pictòrica 'Eina' (1973) de Joan Pere Viladecans, donada per Josep Suñol i Soler, president de la Fundació Suñol. Aquest quadre, a partir d’ara, ocuparà per sempre un lloc destacat a la ‘Llotja President Suñol’. [13]

En tercer lloc, es va celebrar el 18 de juny de 2015 a l'Auditori 1899 una conferència desenvolupada pel reconegut catedràtic d'història contemporània Josep Maria Solé i Sabaté, titulada 'Josep Suñol, una vida per l’esport i la ciutadania', a l'inici de la sessió es va projectar un vídeo en el seu homenatge i en la cloenda Jordi Margarit va llegir un textos redactats, en el seu dia, pel mateix Josep Suñol.[14]

En últim lloc, cronològicament parlant però no menys important, i com a colofó final a l'Any Suñol, el 18 de gener de 2016 es va estrenar (en sessió única i privada) als Cinemes Aribau de Barcelona, el documental ' Suñol, un crit valent', amb l'assistència de 700 persones com a públic, on hi eren presents diferents representants de l'àmbit polític i del club, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell i el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, a més de tots els nens residents en aquell moment a La Masia. El reportatge realitzat per la productora Minoria Absoluta, sota la direcció de Francesc Escribano i amb l’actor Pere Arquillué en el paper del president barcelonista, té una durada aproximada de 50 minuts.[15] Finalment, el 9 de febrer de 2016 s'estrenà per televisió a través del programa Sense Ficció, de TV3, la setmana següent, el 17 de febrer, es va emetre per Barça TV [16]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorens, Carles «Josep Sunyol. L'altre president afusellat». Sàpiens [Barcelona], núm. 92, juny 2010, p. 26-41. ISSN: 1695-2014.
  2. Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013. 
  3. Berasategui, M. Lluïsa «Futbol i cultura a Catalunya durant el període d'entreguerres». Revista d'història de l'educació, 7, 2004, pàg. 217-228.
  4. Closa, A.; Rius, J.; Vidal, J. Un segle de futbol català. Barcelona: FC de Futbol, 2001. 
  5. Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-2. 
  6. catradio.cat. La mort de Josep Sunyol [podcast]. Catalunya Ràdio (06/02/2011). [Consulta: 12 febrer 2011].
  7. «Nomenclatura Estadi Olímpic Lluís Companys». estadiolimpic.cat. [Consulta: 20 gener 2016].
  8. «Nomenclator dels carrers. Cerca». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 1 desembre 2015].
  9. Antoni Strubell i Trueta «Paco Gordo, patriota de l'esport». El Punt Avui, 01-08-2009 [Consulta: 1 desembre 2015].
  10. PENYA BARCELONISTA JOSEP SUNYOL I GARRIGA
  11. «Inici formal de l'Any Suñol 2015» (en català). FC BARCELONA. [Consulta: 19 gener 2016].
  12. «Inauguració Espai Suñol al Museu del FC Barcelona» (en català). FC Barcelona. [Consulta: 19 gener 2016].
  13. «Inauguració 'Llotja President Suñol'» (en català). FC BARCELONA. [Consulta: 18 gener 2016].
  14. «Celebració conferència 'Josep Suñol, una vida per a l'esport i la ciutadania'» (en català). FC Barcelona. [Consulta: 19 gener 2016].
  15. «Estrena documental 'Josep Suñol: un crit valent'» (en català). FC Barcelona. [Consulta: 19 gener 2016].
  16. «Estrena Televisió Suñol, un crit valent». fcbarcelona.cat, 08-02-2016. [Consulta: 14 febrer 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Solé i Sabaté, Josep Maria; Finestres, Jordi. El Barça en guerra (1936-1939). Barcelona: Angle Editorial, 2006. ISBN 84-96521-18-4. 
  • Badia, Jordi. Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya. Lleida: Pagès Editors, 2011. ISBN 978-84-9975-130-6. 
  • SOLÉ i SABATÉ, JM; Llorens, Carles; Strubell, Antoni. Sunyol, l'altre president afusellat. PAGÈS EDITORS, 1996. ISBN 84-7935-345-7.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Sunyol i Garriga Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Esteve Sala i Canyadell
President del FC Barcelona
Bandera de fantasia amb els elements de l'escut del F.C. Barcelona

1935–1936
Succeït per:
Comissió gestora