Josep Maria Massip i Izabal
| Nom original | (es) Josep Maria Massip  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1904 Sitges (Garraf) |
| Mort | 1973 (68/69 anys) Washington DC |
 Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Esquerra Republicana de Catalunya 28 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital) | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Periodista |
| Partit | ERC |
Josep Maria Massip i Izabal (Sitges, Garraf, 18 de novembre de 1904 - Washington DC, 9 de maig de 1973) fou un periodista i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.
Biografia[modifica]
Es llicencià en Filosofia i Lletres i durant la dècada dels anys 1920-1930, fou fundador de l'Ateneu el Centaure de Sitges juntament amb el seu cosí Ramon Planes i Izabal i Pere Curtiada i Ferrer[1] i fou director de les publicacions La Rambla, La Humanitat, Última Hora i La Nau, així com corresponsal d'El Sol a Barcelona. El 1931 s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya partit amb el qual fou elegit regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona el 1934. Fou l'autor del discurs que va llegir Lluís Companys el sis d'octubre. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat per Barcelona ciutat dins del Front d'Esquerres.[2] Acompanyà al grup parlamentari del Partit Nacionalista Basc quan lliurà el text de l'Estatut d'autonomia del País Basc de 1936.
El 1937 es va exiliar a París, i després marxà a Manila (Filipines), on fou corresponsal de guerra durant la Segona Guerra Mundial i fou capturat pels ocupants japonesos. El 1946 ajudà el president filipí, Carlos Rómulo a preparar davant les Nacions Unides la Carta de Río, que reconeix els drets de totes les nacions a tenir el seu propi sistema polític. Tanmateix, retornà poc després a Madrid i acceptà el règim franquista, tot treballant fins a 1971 com a corresponsal especialitzat en política internacional dels diari ABC, Diari de Barcelona i Destino a Londres, París i Nova York, i el 1950 s'establí a Washington com a conseller de l'ambaixada espanyola.
Obres[modifica]
- La travessia de l'Atlàntic (1929)
- República, Sr. Cambó (1931)
- Los Estados Unidos y su presidente (1952)
- Las raíces (1953)
Fons personal[modifica]
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons està integrat per obra publicada, correspondència i documentació relacionada amb el President de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas i els contactes mantinguts amb José María de Areilza y Martínez de Rodas.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Marc Santasusana i Corzan, La determinant aportació sitgetana als projectes d'alliberament nacional: Les trajectòries de Salvador Carbonell i Puig, Ramon Planes i Izabal i Pere Curtiada i Ferrer. Sitges, Grup d'Estudis Sitgetans, 2010.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ «JM Massip». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny 2013].
Enllaços externs[modifica]
- Biografies de parlamentaris catalans
- «Josep Maria Massip i Izabal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fons Josep Maria Massip i Izabal a l'Arxiu Nacional de Catalunya
- Josep Maria Massip Arxivat 2015-02-26 a Wayback Machine. a memòriaesquerra.cat Arxivat 2015-03-11 a Wayback Machine.
.svg){kind=small}
