Josep Maria Massip i Izabal

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Maria Massip i Izabal
Nom original Josep Maria Massip
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
7 de gener de 1936 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Barcelona ciutat
Dades biogràfiques
Naixement 18 de novembre de 1904
Sitges
Mort 9 de maig de 1973(1973-05-09) (als 68 anys)
Washington DC
Activitat professional
Ocupació Periodista
Altres dades
Partit polític ERC
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria Massip i Izabal (Sitges, Garraf, 18 de novembre de 1904 - Washington DC, 9 de maig de 1973) fou un periodista i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es llicencià en Filosofia i Lletres i durant la dècada dels anys 1920-1930, fou fundador de l'Ateneu el Centaure de Sitges juntament amb el seu cosí Ramon Planes i Izabal i Pere Curtiada i Ferrer[1] i fou director de les publicacions La Rambla, La Humanitat, Última Hora i La Nau, així com corresponsal d'El Sol a Barcelona. El 1931 s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya partit amb el qual fou elegit regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona el 1934. Fou l'autor del discurs que va llegir Lluís Companys el sis d'octubre. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per Barcelona ciutat dins del Front d'Esquerres.[2] Acompanyà al grup parlamentari del Partit Nacionalista Basc quan lliurà el text de l'Estatut d'autonomi­a del País Basc de 1936.

El 1938 es va exiliar a París, i després marxà a Manila (Filipines), on fou corresponsal de guerra durant la Segona Guerra Mundial i fou capturat pels ocupants japonesos. El 1946 ajudà el president filipí, Carlos Rómulo a preparar davant les Nacions Unides la Carta de Río, que reconeix els drets de totes les nacions a tenir el seu propi sistema polític. Tanmateix, retornà poc després a Madrid i acceptà el règim franquista, tot treballant fins a 1971 com a corresponsal especialitzat en política internacional dels diari ABC, Diari de Barcelona i Destino a Londres, París i Nova York, i el 1950 s'establí a Washington com a conseller de l'ambaixada espanyola.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La travessia de l'Atlàntic (1929)
  • República, Sr. Cambó (1931)
  • Los Estados Unidos y su presidente (1952)
  • Las raíces (1953)

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons està integrat per obra publicada, correspondència i documentació relacionada amb el President de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas i els contactes mantinguts amb José María de Areilza y Martínez de Rodas.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Marc Santasusana i Corzan, La determinant aportació sitgetana als projectes d’alliberament nacional: Les trajectòries de Salvador Carbonell i Puig, Ramon Planes i Izabal i Pere Curtiada i Ferrer. Sitges, Grup d’Estudis Sitgetans, 2010.
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. «JM Massip». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]