Marià Rubió i Tudurí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMarià Rubió i Tudurí
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
19 de desembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Barcelona ciutat
Dades biogràfiques
Naixement 1 de gener de 1896
Maó
Mort 28 d'octubre de 1962(1962-10-28) (als 66 anys)
Activitat professional
Ocupació Advocat
Altres dades
Partit polític ERC
Cònjuge Mercè Heras
Modifica dades a Wikidata

Marià Rubió i Tudurí (Maó, Menorca, 1 de gener de 1896 - Barcelona, 28 d'octubre de 1962) fou un advocat i polític català d'origen menorquí, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Biografia[modifica]

Era fill del militar reusenc Marià Rubió i Bellver i germà de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, Ferran Rubió i Tudurí i Santiago Rubió i Tudurí. El 1897 es traslladà a Barcelona amb la seva família i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Treballà com a passant d'Amadeu Hurtado i Miró i va fer amistat amb Francesc Cambó.

Políticament, durant la dictadura de Primo de Rivera fou militant d'Acció Catalana, però el 1931 ingressà a ERC, de la qual fou president del Casal Nacionalista del Districte IV de Barcelona. Fou escollit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1933 i empresonat arran dels fets del sis d'octubre de 1934, fou alliberat el novembre de 1934. Fou escollit novament diputat pel Front d'Esquerres per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1936. Durant la guerra civil espanyola fou director de La Humanitat i amic de l'ambaixador francès Eirik Labonne, i el 1938 fou expulsat de la minoria d'ERC per mostrar-se partidari a la premsa francesa de la mediació internacional en el conflicte. El 1938 es va exiliar amb la seva família a França, d'on va tornar el 1948. Des d'aleshores es va dedicar a l'advocacia fins a la seva mort.[1]

Obres[modifica]

  • Estat espanyol. Societat Anònima (1930), amb N. Mart (pseudònim del seu germà Nicolau Maria Rubió i Tudurí, segons J. Massot i Muntaner, Escriptors i erudits contemporanis, Publicacions l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 269)
  • Catalunya amb Europa (1932)
  • La Justícia a Catalunya (19 Juliol 1936-febrer 1937) (1937)
  • La lucha por la paz (Guerra fría o guerra total) (1955)

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Marià Rubió i Tudurí i inclou documentació personal, documentació relacionada amb la seva activitat política (dossiers, informes) i documentació professional (dictàmens). Cal destacar l'apartat d'obra original (relats autobiogràfics, escrits literaris, jurídics i econòmics, articles de premsa, conferències i discursos) i, especialment, la sèrie de correspondència.[2]

Referències[modifica]

  1. «Marià Rubió i Tudurí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Marià Rubió». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externs[modifica]