Joaquim Maria de Nadal i Ferrer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoaquim Maria de Nadal i Ferrer
Nom original(es) Joaquín María de Nadal Ferrer modifica
Biografia
Naixement9 agost 1883 modifica
Sarrià (Barcelonès) modifica
Mort13 abril 1972 modifica (88 anys)
Barcelona modifica
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
7 de desembre de 1933 – 7 de gener de 1936
CircumscripcióBarcelona ciutat
Dades personals
ReligióCatolicisme modifica
FormacióUniversitat de Barcelona modifica
Es coneix perRegidor de l'Ajuntament de Barcelona
Activitat
OcupacióPolític, periodista i advocat modifica
PartitLliga Catalana
Família
PareJosep Maria de Nadal i Vilardaga modifica

Joaquim Maria de Nadal i Ferrer (Sarrià, 9 d'agost de 1883 - Barcelona, 13 d'abril de 1972) fou un advocat, escriptor i polític català, fill de l'alcalde de Barcelona Josep Maria de Nadal i Vilardaga.

Biografia[modifica]

Va néixer a la població de Sarrià, llavors independent, l'agost de 1883,[1] fill de Josep Maria de Nadal i Vilardaga i de la seva esposa, Antònia Ferrer i Nin (1850-1903[2]).

Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona i aviat es dedicà a la política com a president de la Joventut Monàrquica i impulsor de la Federació Monàrquica Autonomista. També fou president de la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i col·laborà a Diari de Barcelona, La Veu de Catalunya i La Vanguardia.

El 1921 fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la Federació Monàrquica Autonomista, però durant la dictadura de Primo de Rivera abandonà el grup i ingressà a la Lliga Regionalista (després Lliga Catalana). De 1930 a 1936 fou secretari de Francesc Cambó i a les eleccions generals espanyoles de 1933 fou elegit diputat per Barcelona ciutat. No revalidà l'escó a les eleccions de 1936, i en esclatar la guerra civil espanyola s'exilià a Gènova (Itàlia), on organitzarà l'oficina encarregada de gestionar l'arribada de refugiats catalans i espanyols. Va signar la carta col·lectiva dels principals membres de la Lliga en què donaven suport al règim franquista, i fou peça clau en les activitats de Cambó a favor de les noves autoritats. En acabar la guerra, tornà a Barcelona i es dedicà al periodisme de societat. El 1952 fou nomenat cronista oficial de la ciutat de Barcelona.[3] Va ser vicepresident de l'Ateneu Barcelonès durant la presidència d'Ignasi Agustí i Peypoch, entre 1962 i 1971.

Va morir a Barcelona el 13 d'abril de 1972.[4]

Obres[modifica]

  • Maria (1905)
  • Per les terres de Crist (1926)
  • La inquietud oriental (1929)
  • Aquella Barcelona (1933) (Premi Concepció Rabell el 1935)
  • Novel·la extravagant (1935)
  • De tot arreu, Barcelonerías (1942)
  • Recuerdos y chismes de la Barcelona ochocentista (1944)
  • Las playas del ochocientos (1945)
  • Cromos de la vida vuitcentista (1946)
  • Un "tros" de Barcelona. Caldetas 1800 (1951)
  • Memòries d'un estudiant barceloní (1952)
  • Seis años con don Francisco Cambó (1957)
  • Memòries (1965)

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons aplega la documentació produïda i rebuda per Joaquim Maria de Nadal i Ferrer, en especial durant la Guerra Civil espanyola i el franquisme. Destaca la documentació relativa al seu exili i estada a Sevilla (1936-1939). El fons inclou la relativa a l'herència i gestió del seu patrimoni, sobretot als béns confiscats o immobilitzats durant la Guerra Civil. Aplega escassa documentació relativa a l'activitat professional i associativa. En canvi, és notablement ric pel que fa a l'obra creativa, en especial conferències i articles de premsa, com ara els corresponents a la secció Recuerdos de Medio Siglo, publicada al "Diario de Barcelona" entre 1949 i 1960. Entre altres molts escrits, inclou els esborranys i originals de les seves obres "El Montserrat del ochocientos" (1944), "Cromos de la vida vuitcenista" (1946), "Seis años con don Francisco Cambó" (1957) i "Memòries" (1965). El fons aplega una important sèrie de correspondència emesa i rebuda, on destaquen les cartes amb Francesc Cambó (1932-1936), així com la relativa a diversos viatges. Així mateix, inclou obra original aliena, publicacions periòdiques, documentació impresa, monografies i retalls de premsa.[5][6]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]