Felip de Solà i Cañizares
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 novembre 1905  Barcelona |
| Mort | 30 abril 1965 (59 anys) Estrasburg (França) |
 Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Lliga Regionalista 7 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Barcelona (capital) | |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Advocat |
| Partit | Lliga Catalana |
Felip de Solà i Cañizares (Barcelona, 28 de novembre[1] de 1905 - Estrasburg, 30 d'abril de 1965[2]) fou un advocat i polític, diputat a les Corts durant la Segona República.
Biografia[modifica]
Fou fill de Felip de Solà de Prats i de Marina Cañizares i Miró, una soprano d'origen català nascuda a La Habana el 1881, qui va fer la primera audició pública d'una cançó del compositor Enric Granados i Campiña, la cançó anomenada La boyra (1900), el dia 13 de febrer de 1902.[3]
Llicenciat en dret, s'especialitzà en dret comparat. El 1930 era l'ànima de la Dreta Liberal Republicana a Catalunya i conspirà contra la monarquia. El 1931 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona per la Conjunció Republicano-Socialista, però el 1932 l'abandonà i ingressà en la Lliga Catalana, partit del que en fou cap de la secció política amb Bausili Vidal i Guardiola, i amb el que fou elegit diputat per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933.[4]
No va renovar el seu escó a les eleccions generals espanyoles de 1936, i en esclatar la guerra civil espanyola s'exilià a França. Inicialment signà el manifest dels dirigents de la Lliga favorable a l'alçament militar de juliol de 1936, però l'abril de 1937 se'n desdí i defensà la legalitat republicana i el govern autònom català. El 1945 intentà reactivar la Lliga Catalana i el diari La Veu de Catalunya amb Modest Sabaté, participà en les activitats de l'oposició antifranquista i el 1956 fou nomenat secretari general de l'Acadèmia Internacional de Dret Comparat de la Haia.
Obres[modifica]
- El moviment revolucionari a Catalunya (1932)
- Les lluites socials a Catalunya (1812-1934) (1934)
- Iniciación al derecho comparado (1954)
- Tratado de derecho comercial comparado (1964)
Poesia
- Els dos amors. A Regina (presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1924)[5]
- Desil·lusió (presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1924)[6]
Enllaços externs[modifica]
- «Felip de Solà i Cañizares». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Biografia i obres
Referències[modifica]
- ↑ Registre Civil de Barcelona, any 1905, número de registre 11.924.
- ↑ «Fallecimiento de don Felipe de Solá Cañizares». La Vanguardia, 01-05-1965, pàg. 25.
- ↑ http://revistes.uab.cat/recmus/article/view/v20-21-perandones El compositor català Enric Granados. Anàlisi de tres cançons de concert: «La boyra» (1900), «Cansó d'amor» (1902) i «Elegia eterna» (1912)
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1924, document 118
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2011-04-23 a Wayback Machine.. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1924, document 255
.svg){kind=small}
